LA VEU DEL REGNE
600 anys de la Generalitat Valenciana
VOLUM I
PARLAMENTS INSTITUCIONALS
LA VEU DEL REGNE
600 anys de la Generalitat Valenciana
VOLUM I
PARLAMENTS INSTITUCIONALS
© Dels textos: els autors, 2020
© Daquesta edició: Universitat de València i Generalitat Valenciana, 2020
Il·lustració de la coberta: Mural del Salón de Cortes. Generalitat Valenciana,
Mateo Gamón (2018).
Correcció: Xavier Llopis
Maquetació: Addenda
Disseny de coberta: Quinto A Estudio Gráfico
Edició digital
Índex
La veu del regne.
Representació política, recursos públics i construcció de lestat. 600 anys de la Generalitat Valenciana
Organització del congrés
Sessió inaugural
Antoni Furió, President del congrés
Parlament
Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana
Parlament
Mavi Mestre, Rectora de la Universitat de València
Parlament
Rhamsés Ripollés Puig, Alcalde de Morella
Parlament
Carmen Lázaro Guillamón, Vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I
La Generalitat Valenciana en la història.
Arcadi Garcia Sanz (), Universitat Jaume I
Presentació de lActa Curiarum Regni Sardiniae
Enric Morera i Català, President de les Corts Valencianes
Parlament
Lluís Guia, Universitat de València i Istituto di Storia dellEuropa Mediterranea, Consiglio Nazionale delle Ricerche, Càller, Itàlia
Parlament
Michele Cossa, Secretario del Consiglio Regionale della Sardegna
Parlament
Gianfranco Ganau, Presidente del Consiglio Regionale della Sardegna
Parlament
Luis Barcala, Alcalde de Alicante
Parlament
Francisco Torres, Vicerector de la Universitat dAlacant
Parlament
Roger Torrent i Ramió, President del Parlament de Catalunya
600 anys de les Corts Valencianes, 600 de lArxiu del Regne de València
Fanny Tur Riera, Directora de lArxiu Històric dEivissa
Parlament
Violeta Barba, Presidenta de las Cortes de Aragón
Acte de cloenda
Enric Morera i Català, President de les Corts Valencianes
Vuit dies per a la història. Crònica del congrés «La veu del regne»
Juan Vicente García Marsilla, Universitat de València
La veu del regne
Representació política, recursos públics i construcció de lestat. 600 anys de la Generalitat Valenciana
El 1418, ara fa sis-cents, es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant lèpoca foral. En realitat, i com les seues homòlogues catalana i aragonesa, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, en la segona meitat del segle XIV, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt el General dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. El seu record, però, es mantindria viu en les dues centúries següents i alimentaria, primer, levocació nostàlgica dels historiadors romàntics i els poetes i els escriptors de la Renaixença i, després, les reivindicacions autonomistes del valencianisme polític que en reclamaria la restauració. Finalment, i en el marc de lEstatut dAutonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt dinstitucions de lautogovern valencià, entre les quals, senyaladament, hi ha el Consell i les Corts.
Amb motiu de lefemèride, les universitats públiques valencianes van rebre lencàrrec de la Generalitat dorganitzar un congrés internacional sobre la història de la institució, des de la seua creació a principis del segle XV fins a la restauració a finals del XX. I, per tal de comprendre millor la singularitat de la Generalitat Valenciana, la seua naturalesa, la seua estructura, les seues competències i les seues funcions, es va adoptar des de bon començament una perspectiva comparatista, tant amb altres institucions similars i fins i tot amb el mateix nom, com és el cas de la Generalitat de Catalunya dins de lantiga Corona dAragó, com daltres països de lEuropa occidental que també van comptar amb una diputació o comissió permanent de les seues corts o parlaments.