Aquesta obra de meravelles aviat es va convertir en una pedra angular de la poesia editada durant aquells anys setanta, cosa que va passar també amb daltres dèxit malgrat ser un gènere considerat minoritari, com, per exemple, una mica més tard en el temps, Estimada Marta (1978), de Miquel Martí i Pol. Ara mateix, després dels quaranta-set anys transcorreguts des de la primera edició, no sols és el llibre més conegut, editat, venut i llegit dEstellés sinó també de la poesia contemporània al País Valencià. Efectivament, si sen fa balanç, ha estat «un impacte al·lucinant».
Els dos primers capítols del present estudi són una mica complementaris: mentre que al primer es presenta una visió de conjunt de lautor i la seua trajectòria i, de manera especial, la producció que va precedir i envoltar lobra que ens ocupa; al segon, en canvi, es revisa la documentació original existent daquest llibre al Fons Estellés, a Burjassot, i també es comenta la difusió que se nha fet a posteriori amb les diferents edicions. Lanàlisi estricta es realitza entre els capítols tercer i setè: primer, amb la revisió del potent acompanyament paratextual; després, amb lestudi de la complexa organització de lestructura; i, posteriorment, amb lanàlisi més minuciosa a partir del seguiment i del comentari de poemes de cadascuna de les parts. A tall de cloenda hi ha algunes reflexions últimes sobre el conjunt.
El treball es complementa amb un annex: es recupera el pròleg que Manuel Sanchis Guarner va fer a la primera edició del llibre el 1971, un document interessant de conèixer en laproximació que hi proposem i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.
Durant alguns cursos acadèmics hem treballat a classe aquesta obra literària. Diferents generacions dalumnes universitaris de Filologia Catalana han enriquit la inicial proposta de lectura i ens han fet sentir i compartir, cada vegada amb més intensitat, la grandesa de versos i de poemes, la de lobra. A tots ells els manifestem lagraïment, per motivar-nos en la necessitat delaborar aquest estudi; un deute i un repte concebuts fa anys peròendarrerits i perllongats durant massa temps. També mostrem gratitud a Carmina i Vicent Andrés, Vicent Anyó, Mariola Aparicio, Enric Izquierdo i Vicent Simbor, sempre atents a les consultes. És evident que la proposta danàlisi i dinterpretació del present llibre té un component personal i subjectiu per part de qui la signa i nés responsable. Per tant, nés una entre tantes. Una gran obra literària com aquesta en mereix, sense cap mena de dubte, moltes més.
Albuixec / Forcall / Vila-real, tardor de 2017
1
Lautor i la seua poesia
Lescriptor daquesta gran obra literària va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. La seua infantesa es va caracteritzar per les vivències relacionades amb el seu entorn més immediat i pròxim, el del conjunt de pobles i indrets de la comarca, lHorta, i el de la ciutat de València; i també es va singularitzar per lajuda al pare i a lavi en el forn de Burjassot on treballaven, àmbit que es recorda i refereix en poemes posteriors com, per exemple, «Lofici», de Llibre de meravelles. Durant ladolescència («tretze o catorze anys»)1 va fer daprenent dorfebre, com recorda al poema «Dies», del mateix recull. Linterès per la literatura es va originar a partir de la lectura, amb els llibres que li deixava un veí lletraferit i republicà, Juli Llopis. Durant els anys trenta es va sentir especialment atret pel gènere del teatre; i, des dels anys quaranta, sobretot per la poesia, la qual va començar a conrear, cada vegada amb més intensitat.
La seua extensa producció poètica abraça més de cent títols, i va començar a publicar-se, primer amb textos en llengua castellana, a partir del 1944; i, ja amb obres en llengua catalana, des del 1953. Ledició va arribar, en la seua vida, fins al 1992 (amb lúltim llibre publicat Mare de terra); és a dir, tot plegat abraça un període de gairebé cinquanta anys. A més a més, després de la seua mort han aparegut, pòstumament, alguns llibres, com els tres volums de Mural del País Valencià (1996) o Linventari clement de Gandia (2012), que completen el conjunt de la producció. Fins i tot més recentment, el 2016, sha editat una reconstrucció del seu primer llibre de versos en llengua catalana, Ombra dales a laigua (escrit el 1952).
Aquesta llarga trajectòria poètica es pot sistematitzar mitjançant lorganització i lagrupació a partir de les dècades durant les quals lautor va escriure. Així doncs, hi ha una primera dècada, els anys quaranta, caracteritzada per lescriptura inicial en llengua castellana, la qual mostra la seua formació i laprenentatge del gènere poètic. Tot seguit hi ha dues dècades durant la postguerra, els anys cinquanta i els seixanta, en què va elaborar una intensa producció literària en llengua catalana que romangué majoritàriament inèdita, la qual palesa el pas de la consolidació al de la plenitud. I, finalment, hi ha dues dècades arran dels anys setanta i fins a la seua mort, les quals foren de recuperació de lobra anterior que havia romàs inèdita i alhora declosió de la nova producció escrita durant la maduresa.
Si en les dècades dels anys cinquanta i seixanta, del període de la postguerra, només va aconseguir deditar quatre llibres, Ciutat a cau dorella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958) i Lamant de tota la vida (1965); en les dècades posteriors i més actuals, dels anys setanta ençà, es va encadenar, de manera prou continuada, la primera edició de la seua obra completa (en deu volums), la qual cosa difonia i posava a labast dels lectors la major part de la seua poesia: aquests deu volums foren publicats entre els anys 1972 i 1990.2 A més a més, per completar el conjunt de la seua poesia, cal afegir-hi els tres extensos volums esmentats de Mural del País Valencià (1996), a banda dalguna altra obra solta no inclosa en aquestes recopilacions, com Llibre de meravelles (1971), El procés (1978), Cançoneret de Ripoll (1985), Puig Antich (1989), Estat dexcepció (1991) i Mare de terra (1992). Cal dir que si la seua producció dels anys cinquanta i seixanta el singularitza com el gran poeta de la postguerra valenciana, la de les dècades posteriors, els anys setanta i vuitanta, el consagren com el poeta nacional dels valencians.
1. Durant els anys quaranta: els inicis
El 20 de juny de 1942 Estellés va editar el seu primer text, que era una col·laboració de premsa, escrita en prosa, per al diari Jornada, de València, el qual tractava sobre lescriptor noruec Knut Hamsun, que havia estat premi Nobel el 1920. Després daquesta primera participació a la premsa escrita i mitjançant una beca, lany 1943 el jove de Burjassot sen va anar a estudiar a lEscuela Oficial de Periodismo de Madrid, fins al 1945: «Ho recordava, en carn viva, des de Madrid. / Era per maig. Recorde que recordava el poble» (poema «Epistolari 1945», del llibre analitzat).