ELS VERSOS
DELS CALAIXOS
Ferran Carbó
ELS VERSOS
DELS CALAIXOS
Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Del text: Ferran Carbó, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Producció editorial: Maite Simon
Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon
A Paco i Consuelo, in memoriam
per aquelles semblances sexalça lànima a membrar, entendre e voler RAMON LLULL
Índex
Introducció
1. Lautor i la seua poesia
1. Durant els anys quaranta: els inicis
2. Dels anys cinquanta als anys seixanta: el poeta de la postguerra valenciana
3. Dels anys setanta als anys vuitanta: el poeta nacional dels valencians
4. Una escriptura singular
2. La creació dels textos i la difusió del llibre
1. La documentació original existent
2. Les edicions
3. El procés delaboració i descriptura
3. Els paratextos
1. Distintes formes de transtextualitat
2. Títol, sobretítol, intertítols i títols de poemes
3. Citacions i epígrafs
4. Ramon Llull i Ausiàs March
4.1 «Cant de Ramon» i «Cant de Vicent»
4.2 «Jo sóc aquest que em dic»
4. Lestructura
1. De lorganització en seccions a lestructura de tríptic
2. Dos cossos laterals i un cos central
5. La consciència del present
1. Sobre el conjunt
2. Els poemes
6. Els episodis (del passat i del present)
1. Sobre el conjunt
2. Les seccions i els poemes
2.1 I: lescriptura del record
2.2 II: els documents del context
2.3 III: la guerra i la postguerra
2.4 IV: un entreacte de llàgrimes
2.5 V: un temps damargor
2.6 VI: la guerra i la postguerra
2.7 VII: de lexili i la llibertat
7. Lesperança en el futur
1. Sobre el conjunt
2. Els poemes
8. Cloenda
Annex:
«Pròleg» de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició de Llibre de meravelles
Bibliografia
Introducció
Presentem una aproximació a Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra no sols és una de les principals de lautor, sinó també de la poesia en llengua catalana del segle XX. A més, es tracta dun llibre emblemàtic per a diverses generacions de lectors del País Valencià, des de fa prop de mig segle. Avui, com abans, la seua lectura continua atraient i sorprenent, crea emocions i sensacions, enriqueix els sentiments i el pensament daquells que shi endinsen.
Quan lany 1970 Estellés va publicar, mitjançant la gestió de lamic i poeta mallorquí Josep Maria Llompart i per primera vegada a Palma, el petit recull Lletres de canvi, el qual avançava alguns sonets de Lofici de demà (editat també a Palma dos anys més tard), es va superar la dificultat de la postguerra per a ledició i la difusió de la seua producció literària, ja que des dels inicis de la seua escriptura i fins aleshores, durant vint-i-cinc anys, només havia publicat quatre llibres, tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop duna trentena.
Això no obstant, lany següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis. De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys, Linventari clement, Llibre de meravelles i Primera audició. Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò dany miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava lemblemàtic Nosaltres, els valencians.
En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren dobres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim lordre desment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta nés més aviat una entre tantes. Laparició alhora de les quatre va motivar comentaris com el de Joan Fuster, del 1972, quan escrivia que aquella producció estellesiana apareguda lany anterior era «un bloc de versos massa dens i massa complex perquè lhàgem pogut digerir amb la perspectiva deguda. Però limpacte hi quedava consumat. Un impacte al·lucinant» (Fuster, 1972: 19).
Llibre de meravelles en aquella primera edició del 1971 tenia un pròleg de Manuel Sanchis Guarner, un dels responsables del fet que sen produís ledició, el qual avalava completament el poeta i aquell «llibre amerat de valenciania» (Sanchis Guarner, 1971: 10). Tot just lany següent va aparèixer ledició de Recomane tenebres. Obra completa 1, el primer volum de la poesia completa de lescriptor de Burjassot. El fet important és que les publicacions daquells 1971 i 1972 foren els primers passos dun procés tendent a convertir el que era el poeta de la postguerra valenciana (ja que, tot i haver publicat només quatre llibres, al País Valencià ningú feia versos com ell) en el poeta nacional dels valencians i que, amb el reconeixement posterior, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de la poesia contemporània en llengua catalana.