Sobre les suspicàcies repetides des de la creació de què VS era finançada per UDPV a tall de revista de partit, Ernest Sena, independent daquesta formació des duns mesos abans, fruit de la desfeta electoral de 1977, afirma:
La UDPV no està mai darrere de Valencia Semanal. Jo vaig tindre especial interés en què a lhora de constituir la Societat Anònima i buscar gent perquè foren accionistes de lentitat, no participaren membres de la UDPV. I no van participar. Ho vaig tindre clar com també que, des del punt de vista periodístic, fóra una opció plural. En temes de País es coincideix amb el que pensava la UDPV però no en altres molts temes. Amb el temps, quan es reconeix la feblesa econòmica del projecte, gent dUDPV participa en el projecte però de forma voluntària. No hi ha cap vinculació més enllà del que és estrictament la meua persona [ES].
Hi ha una segona peculiaritat en el finançament: tot el capital recollit és dorigen valencià. Sena pretén allunyar-se del capital català per no vincular el projecte amb el corrent catalanista que hauria marcat de prejudicis la publicació abans darribar als quioscs. Reproduïm un fragment dun editorial de la revista:
Sens han atribuït, daltra banda, els patrocinis econòmics i ideològics més dispars. De vegades, els mateixos que ens col·locaven sota ladvocació de tal o qual grup o partit ens canviaven la sigla al cap dunes poques setmanes en funció de tal o qual article, de tal o qual informació. I més encara. Perquè mentre determinats sectors del comunisme valencià, posem per cas, ens acusaven destar venuts al centre, el centre ens tirava en cara un pro-socialisme inexistent. Sense oblidar, evidentment, les invocacions a l«oro catalán» que daltres practiquen en sentir parlar daquesta revista. O siga que nhi ha hagut per a tots els gustos. Nosaltres, però, anàrem fent camí, més o menys encertadament, i amb una manca de precedents vàlids per al moment actual que ha dificultat també la nostra tasca.4
En la signatura de lescriptura de constitució de la societat anònima Publicaciones Valencianas SA (Puvasa) realitzada en la notaria de Daniel Beunza Saez, de Valencia, el 16 de novembre de 1977, participen Amparo Escrivá Costa, Luis Aparisi Quereda, Ricardo Martí Valls, José Luis Guardiola Gilabert, María del Carmen Sales Chisbert, Miguel Maldonado Chiarri, Juan Antonio Palacios Motilla, José Greus Rodrigo, Joaquín Ríos Daudi, Francisco Carrasco Escoda, Ernest Sena Calabuig, Rosa María Serrano Llácer, Vicente Luis Corell Dolz, Bernardo Cebolla Rosell, Juan Gabriel Cort Climent-Vila, Ángel Carrasco López, Pedro Soler Vicent, Vicente Montalvá Conesa, Eduardo Arnedo Pena, José María Carrasco Escoda, Juan Antonio Ferrer Pérez, Rafael Soler Verdú, Pascual Serrano Llácer, Enrique Cerdá Capuz, José Luis Bonilla Musoles, José María Álvarez Folch, Juan Manuel Vicens Benedicto, Juan Manuel Romero Mateu, Luis Molina Vivas, José Miguel Castaño Lloris, Pilar Senent Moreno, Eugeni Senent Moreno, Anna Senent Moreno, Francisca Moreno Blanco (en representació de la seua filla Amparo Senent Moreno).
Redacció de Valencia Semanal, desquerra a dreta: Rosa Solbes, Miguel Ángel Villena, Pilar López, Milagros Julve, Rafa Ventura-Melià, Emilia Bolinches, Paqui Llorens, Quica Sena i Toni Paricio.
Quant al repartiment inicial de les accions, sobserven diferències entre la documentació oficial de la societat i lescriptura de constitució daquesta davant del notari, ja que, per exemple, Amparo Escrivá Costa, segons la segona, concentrava 25 accions per raó de 250.000 pessetes, mentre que la documentació de Puvasa en recull solament 13. En el cas de Francisco Carrasco, segons el notari en tenia 20 i a la documentació en consten 23, mentre que Ernest Sena apareix amb 30 a la constitució de la societat i amb 35 als papers interns de Puvasa. Són alguns exemples. La situació dincertesa i desconfiança sobre la capacitat financera dels mitjans de comunicació féu que en les setmanes prèvies al llançament de la revista valencianista (exactament el 19 de novembre de 1977), Paco Carrasco, Ernest Sena, José Greus i Pedro Soler signaren un aval de 5.000.000 de pessetes destinat a Juan Gabriel Cort Climent-Vila per a assegurar que sufragarien a títol personal les possibles despeses acumulades per lempresa Puvasa en ledició de VS, donat que Cort Climent-Vila era el responsable de la impremta Foco-Berthe SL encarregada de la creació del setmanari. Amb tot, la presidència de Puvasa requeia en Pedro Soler, amb José Greus com a secretari, Ernest Sena com a conseller-delegat i Ángel Carrasco, José Miguel Castaño, Eugeni Senent i Ricardo Martí com a vocals, amb una duració dels seus càrrecs (segons la previsió inicial) de cinc anys.
Des del primer moment apareixen desviacions respecte al projecte econòmic inicial, que tenien previst vendre 15.000 exemplars setmanalment. Dels 11.500 exemplars de la tirada de març de 1978 (sols quatre mesos després de començar la iniciativa periodística), es produïa una devolució del 20%. Pel que fa a la publicitat, es projectava ingressar 99.000 pessetes al mes, de les quals se naconseguien un 65% en la mateixa data. La idea inicial era publicar 44 pàgines i sen publicaven 52 per número, i les despeses en pagaments al personal es veieren incrementades en un 20%, bàsicament pel que feia al capítol de col·laboradors. Sols en lapartat dimpremta es reduïren les despeses plantejades inicialment, amb un balanç final negatiu (entre despeses i ingressos) duns 8.500.000 de pessetes. Segons els responsables de la secció financera, la situació es donava per la forta competència existent en el mercat, lescàs nivell de coneixement de la publicació entre la població, el baix índex de lectura del País Valencià i lencasellament del mitjà com a catalanista. Pel que feia a la publicitat, sanalitzava com a responsable la crisi econòmica general, lactitud de lempresariat valencià poc inclinada a aquest tipus de projectes, segons considerava VS, lactitud de les agències de publicitat que infravaloraven les possibilitats del mitjà i el rebuig provocat per experiències anteriors, sols en part comparables a VS.