Amb aquesta finalitat, les publicacions fan servir el català/valencià com a instrument recuperador, tot utilitzant un discurs reivindicatiu i alhora didàctic i formatiu. Reivindicatiu perquè bastants daquestes revistes denuncien obertament la situació dopressió cultural i política que pateix el poble valencià a causa dun procés històric de castellanització. I didàctic i formatiu perquè difonen en les seues planes la cultura valenciana de base lingüística catalana en un sentit ample i obert, és a dir, la història, el patrimoni, la literatura, lart i totes les manifestacions pròpies de la cultura autòctona. En el període que abraça la primera època de Saó (1976-1987), hem pogut constatar fruit de la recerca hemerogràfica laparició almenys de 112 publicacions periòdiques escrites íntegrament o en bona part en català, les quals tenen en comú lanàlisi de la identitat valenciana des de diverses vessants destudi, reivindicació o projecte de país, o bé simplement informen sobre lactualitat usant la llengua autòctona. Es tracta dun conjunt heterogeni de premsa informativa, cultural, política i especialitzada de temàtica diversa, la qual utilitza en la seua immensa majoria (el 95,5%) lortografia unitària de les Normes de Castelló. Una premsa que de forma aclaparadora té com a referència ideològica el nou valencianisme que planteja la unitat de la llengua catalana i la seua normalització. Aquestes revistes empren el valencià com a instrument de normalització, consideren la llengua el més important factor de cohesió identitària i el motor indestriable del redreçament cultural. Hi ha, però, unes poques publicacions vinculades al blaverisme (4,4%) que adopten el secessionisme lingüístic.
Tot i que en un altre treball oferim una visió ampliada daquesta nova premsa valencianista, per tal dentendre Saó en el seu context comunicatiu, convé fer esment a les publicacions més representatives. En els dos anys immediatament posteriors a la desaparició del dictador, on encara era vigent la política repressora de la Llei de Premsa de 1966, apareixen diverses publicacions que configuren un primer embrió de premsa valencianista que lluita contra un franquisme encara viu. En aquest grup primigeni hi ha Saó, Dos y Dos i Valencia Semanal, així com els butlletins polítics Eines del PSAN de lHorta i Cal Dir del PCPV-PCE. En aquest bienni fan acta daparició algunes revistes culturals locals promogudes per col·lectius nacionalistes (LAndana de lAlcúdia, Quaderns de Pego o Els Ports de Morella) i les primeres publicacions del sindicalisme agrari democràtic com Camp Valencià, editada per la Unió de Llauradors del País Valencià.
La premsa valencianista experimenta un notable creixement durant la preautonomia (1978-1982), ja vigent la Constitució però amb la màxima virulència de la Batalla de València. Són anys defervescència democràtica, autonomista i cultural. La marxa cap a la democràcia i lautonomia política del País Valencia sembla imparable, malgrat el fracàs electoral dels partits nacionalistes i el dur enfrontament que mantenen UCD i PSPV-PSOE al voltant de lEstatut. En aquest quinquenni naixen les primeres revistes literàries de la Transició Cairell i Lletres de Canvi, que aglutinen el moviment de poetes de lanomenada generació dels setanta. I comencen el seu camí els primers periòdics dinformació comarcal LHorta, La Veu de Llíria, Benicadell de la Vall dAlbaida, Generalitat i La Veu de Xàtiva i petites revistes locals Trenc dAlba de Sueca, El Diariet de Vinaròs i LAlcora Avui que van omplint lespai comunicatiu més proper.
Una novetat rellevant en aquests anys fou laparició de les revistes de cultura i pensament, com Trellat i LEspill, aquesta última fundada per Joan Fuster, al voltant de les quals sapleguen reconeguts polítics, escriptors i intel·lectuals nacionalistes. Assistim també a larrancada de les primeres revistes de recerca local i comarcal La Closa de Xirivella, Manoll de Sueca, Papers de la Costera de Xàtiva, Quaderns de Sueca i Ullal de Gandia que seran pioneres de lembranzida que experimentaran aquestes publicacions al llarg dels anys vuitanta i noranta.
Igualment significativa fou laparició del Butlletí dAcció Cultural del País Valencià, que actuà de catalitzador del nou valencianisme en els aplecs del 9 dOctubre i el 25 dAbril. O els intents de recuperar lantany popular premsa satírica valenciana amb El Dàtil de Gandia i El Corcó de Sueca al poble natal de Bernat i Baldoví. Assistim també a laparició de la primera premsa de lensenyament de la democràcia les revistes Aladre de Castelló i All-i-oli de lSTE-PV i de la principal revista del moviment ecologista valencià, La Casa Verda dAcció Ecologista-Agró. I com a contrapunt cultural, apareix la primera premsa del blaverisme: les revistes Murta, Som i El Crit del Palleter, anticatalanistes i hostils al valencianisme nacionalista. Així mateix, continuen apareixent revistes culturals locals com Xixona Jove, Cascall de Pedreguer, Celobert de Bétera, Arnera de Castelló, Cadafal de Vila-real, Llavor de Carcaixent i Pregó de Gata. I també els butlletins polítics com El Suecà del PCPV, Esquerra Unida dEUPV o Lluita del PSAN.
Laprovació de lEstatut dAutonomia inicia una nova etapa. Entre 1983 i 1987 es consoliden noves publicacions. Hi ha una continuïtat respecte als models de premsa sorgits en la Transició amb lafegit ara de revistes especialitzades editades per la Generalitat Valenciana, com Papers dEducació, Indicadors de Conjuntura (energia i indústria) i la Revista dEstudis Autonòmics, les quals empren les dues llengües oficials amb un ús notable del català. Això no obstant, la principal novetat daquest període és laparició el 1984 del setmanari El Temps, editat per Eliseu Climent i que aviat es difondrà en tots els territoris de llengua catalana.
Saó i El Temps aconseguiran superar molts entrebancs i sobreviure en un sistema comunicatiu dominat pels mitjans en castellà fins a convertir-se en les revistes nacionalistes més representatives.
Durant aquests anys naix també un altre referent de la premsa en català, la revista de còmics i relats infantils Camacuc. Un altre projecte que es consolida és la revista de recerca històrica Afers, la qual recull treballs dels historiadors més rellevants del domini lingüístic català. Camacuc i Afers igual que LEspill i El Tempssuperen les fronteres del País Valencià i es difonen per la resta de territoris de llengua catalana. En aquesta etapa és també significativa lempenta que assoleixen les revistes de recerca local i comarcal amb noves capçaleres com La Rella de Santa Pola, Lauro de Llíria, Alba de lInstitut dEstudis Comarcals de la Vall dAlbaida i Al-Gezira dAlzira.