Joan Senent Anaya.
Gorg va afavorir en un temps difícil la normalització cultural valenciana en el marc de la llengua catalana i una relació fluida amb la cultura europea del moment, ja que donà a conèixer obres dautors destacats del pensament europeu i de la cultura autòctona mitjançant comentaris, fragments i crítiques de novetats bibliogràfiques. Va informar dobres que fan referència a la història, la llengua i la cultura del País Valencià dautors ja coneguts i daltres demergents, sense oblidar les novetats de Catalunya i Balears. Darrere de reflexions tan intel·lectuals hi havia algunes de les primeres plomes de la cultura del moment.
En Gorg arriben a col·laborar una generació de literats i humanistes dallò més selecte. Escrigueren destacats escriptors de llengua catalana nascuts abans de la guerra, com Enric Valor, Josep Maria Capdevila, Josep Maria Llompart i Joan Fuster, així com joves periodistes, escriptors i professors de la Universitat de València que començaven a publicar les seues obres i que anys després adquiriran lideratge en la Transició i la democràcia, com és el cas de Josep Maria Soriano, Amadeu Fabregat, Valerià Miralles, Josep Vicent Marqués, Vicent Soler, Rodolf Sirera, Ernest Lluch, Rafael Lluís Ninyoles, Trini Simó o Tomàs Llorens.
Enric Valor. Arxiu Saó.
Quan apareix Gorg, el nou valencianisme articulat en el pensament de Joan Fuster ja shavia introduït a la Universitat de València. Lobra de Fuster, principalment Nosaltres, els valencians, serà presa per diversos partits clandestins desquerres com a base teòrica per a la reformulació del valencianisme polític i cultural. Serà precisament aquesta intel·lectualitat progressista la que nodrirà Gorg i anys després Saó. Els orígens daquest nacionalisme es remunten al Partit Socialista Valencià (PSV), fundat el 1964 i desaparegut el 1970. A la Universitat de València, el PSV controla el sindicat Agrupació Democràtica dEstudiants, on participa el grup motor del nou valencianisme, format per Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Vicent Álvarez i Joan Francesc Mira. Al nucli inicial se napunten altres com Ricard Pérez Casado, Valerià Miralles, Ferran Martínez Navarro, Josep Vicent Marqués, Enric Jordà, Èlia Navarro, José Rodrigo Huerta, Maria del Carme Mira, Alfons Cucó, Manuel Garcia, Vicent Ventura, Joan J. Pérez Benlloch i Josep Lluís Blasco. Una mostra daquesta conscienciació foren les dues campanyes valencianistes que lidera el PSV i que romanen en la memòria col·lectiva del valencianisme. Aquestes es concreten en dos missatges: «Parlem valencià» i «Valencians, unimnos», repetits en parets i murs: el primer, a València; i el segon a tot el País Valencià. La primera campanya es féu coincidint amb el 9 doctubre de 1965 i la segona el 7 de març de 1966 (Sanz i Felip, 2006: 88-104).
A més del paper ideològic de Fuster, també fou determinant en ladquisició de consciència nacionalista per part del PSV la influència de professors de Catalunya que impartien docència a la Universitat de València, com Joan Reglà, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Miquel Dolç, Josep Fontana i Ernest Lluch. Cal destacar el fet que després de la dissolució del PSV, molts dels seus militants foren lembrió de noves formacions nacionalistes, com ara el PSPV, Germania Socialista i el Partit Socialista dAlliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), que adquiriran cert protagonisme en el moviment valencianista de la Transició (Sanz i Felip, 2006: 36-39).
El plantejament teòric nacional de Fuster gravitava en Gorg. La seua empremta estarà present tant en els articles que hi escriu com en la influència ideològica que exerceix en bastants dels col·laboradors de la revista. Joan Fuster va col·laborar en les seccions «Comentaris i fragments», «Lletres» i «Terres i gents». I més encara, Gorg va recollir algunes de les reflexions i aforismes més brillants de lescriptor de Sueca, extrets dobres tan significatives com Diccionari per a ociosos, Qüestió de noms, Consells, proverbis i insolències i Combustible per a falles.
Joan Senent va donar veu en Gorg a les diverses sensibilitats polítiques del nou valencianisme, deixant arrere la tradició de preguerra i la visió folklòrica de Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana. Gorg fou el primer focus periodístic-cultural visible del pensament fusterià sobre la identitat valenciana. Alguns dels col·laboradors habituals de la revista militaven en formacions nacionalistes clandestines desquerra com el PSV, el PSAN i Germania Socialista. Aquest és el cas de Vicent Soler, Josep Vicent Marqués, Ricard Pérez Casado, Tomàs Ribera, Amadeu Fabregat, Valerià Miralles, Cèlia Amorós, Alfons Cucó i Santiago Ninet. Així mateix, també hi van escriure militants dUDPV, com Rafael Lluís Ninyoles, Lluís Alpera i Vicent Miquel i Diego. Gran part dels autors esmentats, tant del socialisme com de la democràcia cristiana, convergiran anys després en Saó. El nou valencianisme marcarà clarament els continguts de Gorg; a través de comentaris de llibres, shi plantegen reivindicacions nacionals del País Valencià com no shavia fet abans duna manera tan clara i insistent en cap altra revista valencianista del franquisme. En un règim de genocidi de la cultura valenciana, Gorg té la gosadia de reivindicar sense eufemismes la unitat de la llengua catalana i la seua normalització en lensenyament, lEsglésia, la toponímia, lonomàstica i els mitjans de comunicació.
Tota aquesta plèiade destudiosos conformen el que Antoni Furió i Juli Capilla han convingut a anomenar la «generació valenciana dels seixanta». Es tracta dun grup de joves valencianistes, més duna setantena, nascuts al voltant de 1940, que accedeix a la universitat pels anys seixanta, fonamentalment a la Universitat de València, i que combinaven uns mateixos anhels i una mateixa lluita de recuperació de les llibertats democràtiques i dels drets nacionals del poble valencià. Són joves universitaris progressistes, compromesos políticament i socialment, que participaven en un munt dactivitats (revistes, aplecs, rutes universitàries, conferències, tertúlies, viatges a Catalunya, partits antifranquistes...) i que començaran a elaborar estudis de diverses disciplines tenint el País Valencià com a punt de referència. Gent a qui els animava la passió de construir un futur més modern per al País Valencià. I, a més, aquests grup de joves universitaris comptarà, per primera vegada en la història del valencianisme, amb un guia espiritual solvent, Joan Fuster, que constituïa un estímul intel·lectual per a ells. Fuster va exercir un lideratge indiscutible entre aquests joves (Furió i Capilla, 2013: 7-87). Una jove generació que ja estava present en Gorg i que tindrà un paper molt actiu en la configuració de la nova premsa valencianista de la Transició; veurem que mols daquests autors col·laboren en Saó i en un bon nombre de publicacions valencianistes i democràtiques, com Dos y Dos, LEspill, Valencia Semanal, Cal Dir, Trellat, Generalitat, El Poble Valencià o El Temps, entre altres.