3. LA VALL DALBAIDA: UNA COMARCA VALENCIANA CONSERVADORA
La raó principal per la qual vam delimitar làrea geogràfica dinvestigació a la Vall dAlbaida és que aquesta comarca del centre interior valencià ja disposava dimportants estudis sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme. Aquests treballs ofereixen una bona base historiogràfica destudis comarcals i de microhistòria local que fan referència a aspectes de leconomia, la política i la mobilització social de lèpoca. Constitueixen, doncs, el marc necessari sobre el qual poder contextualitzar una investigació com aquesta que presentem, en la mesura que podem valorar limpacte dels treballs forçats en relació amb altres vessants de la repressió en els àmbits local i comarcal.1
La comarca de la Vall dAlbaida tenia uns 51.000 habitants el 1930, i dels 34 municipis que acull, només Ontinyent es podia considerar una ciutat, o agrociutat, amb uns 12.000 habitants i un sector industrial del tèxtil important encara que només Bocairent, amb 3.500 habitants, tenia una activitat majoritàriament dedicada al sector secundari. A la resta de la Vall, lactivitat principal era lagricultura de secà, amb la trilogia mediterrània doli, blat i vinyes sota la forma de panses a la zona occidental de la comarca i amb el vi com a protagonista indiscutible. Sentén, per tant, la repercussió tan extensa que tingué la plaga de la fil·loxera de lany 1910 sobre la comarca, la qual va caure en una crisi econòmica i demogràfica (emigració) que no va començar a superar fins a la fi dels anys 20 i 30. Als municipis més poblats Albaida, lOlleria, Benigànim, Aielo de Malferit, Quatretonda, la Pobla del Duc o Montavernercombinaven lactivitat agrària amb produccions manufactureres relacionades amb la cera, les espardenyes i la indústria centrada en el tèxtil, el vidre i derivats (folrat de garrafes). La resta de pobles tret de Llutxent i Fontanars dels Alforins no arribaven als 1.000 habitants, i encara combinaven una agricultura de subsistència amb activitats ramaderes i forestals: forns de calç, fusta i carbó vegetal als pobles als peus del Benicadell, amb una producció majoritàriament focalitzada en el mercat del vi, el raïm de taula i la pansa. Lactivitat econòmica es complementava amb una emigració oroneta cap a Barcelona i França, que degué contribuir a la socialització política en la mesura que a la tornada anà introduint a la comarca el socialisme, lanarquisme i el republicanisme.2
A la comarca predominava la mitjana i petita propietat juntament amb grans propietats i masos de nobles i burgesos forans a Fontanars dels Alforins-Ontinyent, cosa que vol dir que la major part de la població havia de llogar-se per subsistir. Dividida en dos partits judicials, el dAlbaida i el dOntinyent, era una comarca de tendència marcadament conservadora amb nuclis històrics del tradicionalisme com Bocairent-Ontinyent-Albaida, i en conjunt, dominada pel caciquisme; aquest panorama polític es combinava amb la influència patent de lEsglésia sobre una població amb un nivell cultural baix, conseqüència de la pobresa de les classes populars i la despreocupació històrica que patien per part dels poders públics.3 Les estructures socials del poder tradicional estaven tan arrelades a la Vall que, tret dexcepcions puntuals com Aielo de Malferit, Castelló de Rugat, Llutxent, la Pobla del Duc i Quatretonda, els partits conservadors que guanyaren totes les convocatòries electorals durant la Segona República corresponien a les candidatures conservadores dels monàrquics, primer, i del PURA després (no tant el partit històric del republicanisme valencià blasquista, com el nou PURA reconstituït a partir dabril del 1931, en el qual hi haurà els cacics de la comarca fins que aparega la DRV). En canvi, el conservadorisme no guanyà als nuclis on havia quallat el socialisme (Aielo de Malferit i Quatretonda), lanarquisme (tot i no ser majoritari, a Ontinyent) i el republicanisme desquerres (Castelló de Rugat, Llutxent, la Pobla del Duc), segons les eleccions del 1936. A la Vall dAlbaida, durant aquests anys, van variar poc les formes tradicionals de relació i dexercici del poder, que va saber adaptar-se fàcilment al joc polític que oferia el nou marc democràtic participatiu.
QUADRE 1 Població de fet. La Vall dAlbaida. 1930
Font: Ministerio de Trabajo: Censo de la Población de España, 1930. Cuaderno núm. 12, Región de Valencia, Ministerio de Trabajo, Madrid, Dirección General de Estadística, 1930.4
Durant la República hi va haver una pervivència del caciquisme secular emmascarat de republicanisme, de manera que es va imposar laliança entre la patronal antirepublicana i lEsglésia catòlica contra el reformisme laboral i la legislació secularitzadora de lesquerra en general. Tot plegat, unit al discurs populista i agrarista de la DRV.5
En el nivell estatal, els estudis publicats en els últims vint anys sobre aquest tema ens aporten una visió general del pas dels presoners pels camps de concentració i pels Batallons de Treballadors. Aquests estudis se centren a conèixer les obres on els van utilitzar, així com també expliquen les condicions de vida i treball al si daquestes institucions punitives, en bona mesura gràcies a haver pogut accedir a un recull oral reduït de testimonis que visqueren la seua joventut en aquella època. La historiografia més actual centra el seu estudi sobre àrees geogràfiques específiques on actuaren els Batallons de Treballadors franquistes, com en el cas de Catalunya, investigat per Oriol Dueñas; també sobre espais específics amb lobjectiu desbrinar el nombre de Batallons que hi treballaren, com és el cas de la província de Toledo, en procés de recerca per María Castaño; o bé, com han fet Fernando Mendiola i Edurne Beaumont per al Pirineu navarrès, shan volgut identificar els treballs efectuats o les formes de sotmetiment aplicades sobre els vençuts. Ací hem volgut obrir lobjecte danàlisi i hem fixat el nostre interès, així com el paradigma interpretatiu, en la tasca didentificar quines persones de la Vall van ser «castigades» a treball forçat; per quins motius ho van ser; quin fou limpacte social real dels treballs forçats a la Vall dAlbaida, i quina influència va tenir laplicació daquesta tipologia repressiva en larrelament social i la consolidació política del franquisme en una comarca dinterior valenciana de tradició política conservadora. Aquestes qüestions ens poden obrir noves vies destudi per a entendre el procés dimposició de la dictadura franquista al País Valencià, així com les seues conseqüències a curt i llarg termini, algunes encara identificables. Tot plegat sense oblidar les experiències dels valldalbaidins sotmesos a treballs forçats en els Batallons de Treballadors del franquisme durant la Guerra i, sobretot, en la postguerra, pa-rant especial atenció a limpacte social i polític directe i indirecte que aquesta forma de violència política tingué sobre els considerats «desafectos al régimen», amb lobjecitu danalitzar els mecanismes de sotmetiment que emprà aquell nou règim per mantenir-se al poder com una dictadura militar.6