Els discursos sobre les funcions de leducació física escolar
Continuïtats, discontinuïtats i reptes
Els discursos sobre les funcions de leducació física escolar
Continuïtats, discontinuïtats i reptes
Lliçó magistral llegida en el solemne acte
dobertura del curs 2018-2019
José Devís Devís
2018
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Del text: José Devís Devís, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Fotocomposició i maquetació: Publicacions de la Universitat de València
A totes les persones que em van ajudar i encara majuden a aprendre
Índex
INTRODUCCIÓ
LEDUCACIÓ FÍSICA I LES FUNCIONS EN PERSPECTIVA HISTÒRICA
LES FUNCIONS EN LES PRINCIPALS APROXIMACIONS TEÒRIQUES DE LEDUCACIÓ FÍSICA
L«educació del físic» i la funció utilitària
L«educació a través del físic» i la funció socialitzadora
L«educació sobre, a través i en moviment» i la funció instrumental i intrínseca
Leducació postracionalista i les funcions parcials i globals
La funció cultural
La funció hedonista
La funció dalfabetització física
LES FUNCIONS DE LEDUCACIÓ FÍSICA EN LACTUALITAT: MOMENT DE COMPLEXITAT
Les continuïtats de les funcions pre- i postracionalistes
El doble sentit del coneixement pràctic
Lestructura teòrica de l«educació sobre, a través i en moviment»
Les discontinuïtats derivades de la revisió de les funcions
La reconstrucció del coneixement
La redistribució i el reconeixement de la diversitat
ALGUNS REPTES COM A REFLEXIÓ FINAL
Excma. i Mgfca. Rectora de la Universitat de València,
Excmes. i Il·lmes. autoritats,
Col·legues, amigues i amics de la Universitat de València,
INTRODUCCIÓ
És per a mi un honor pronunciar la lliçó magistral de lobertura del curs 2018-2019 de la Universitat de València al singular espai del Paranimf daquesta institució que aprecie, valore i en la qual he desenvolupat la meua trajectòria universitària. Per això estic molt agraït a lequip deganal anterior de la Facultat de Ciències de lActivitat Física i lEsport que em va proposar per a aquesta labor. A més és un privilegi i una oportunitat referir-me als discursos teòrics sobre les funcions de leducació física escolar en aquest entorn acadèmic. Si bé és un tema clàssic, adequat per a aquest tipus dactes, no per això deixa de ser una qüestió important i dactualitat. Leducació física és avui, encara, lúnica assignatura del currículum escolar que socupa del moviment corporal, una característica antropològica bàsica de lésser humà, que pot contribuir al benestar de totes les persones, a construir identitats i a portar una vida plena.
Una vegada dit això, iniciaré la lliçó amb un exercici dimaginació que recull el meu col·lega David Kirk en el seu llibre Physical education futures1 quan diu:
Imaginem-nos que dací a 20 anys tots els programes deducació física es troben en una vall de desesperació..., que la majoria han estat eliminats de les escoles perquè suspenen en les proves dacreditació i lalumnat no aprèn res deducació física... Ara imaginem-nos que dací a 20 anys leducació física és el centre de lescola. Cada xiquet i cada xiqueta rep diàriament una classe de qualitat impartida per professorat especialista i lactivitat física té una importància cabdal tant per a lalumnat com per al professorat i les famílies... Qualsevol dels dos futurs és possible.2
Aquest exercici dimaginació ens interpel·la directament com a professionals de leducació física i evidencia que el futur depèn, en gran manera, del que fem ara. No podem eludir la responsabilitat que tenim, no solament de fer bé la nostra feina, sinó que aquesta feina es duga a terme tan bé com siga possible. Dacord amb Adela Cortina,3 no nhi ha prou de tenir la intenció de fer el bé sinó que lactivitat professional ben feta sesdevinga efectivament. En el cas de la nostra activitat universitària, fer bé la nostra feina també consisteix a oferir bones raons o justificacions de leducació física i analitzar levolució de les funcions socials i educatives que van renegociant-se entre el professorat, altres agents i la societat en conjunt al llarg del seu esdevenir històric.
Actualment, leducació física és una assignatura del sistema educatiu que hem heretat de generacions anteriors, per això pot fer la impressió que sempre va formar part del currículum escolar i no necessita cap justificació. Però aquesta construcció social anomenada «educació física» no sempre va existir ni va formar part del sistema educatiu com la coneixem avui dia. El seu procés dinstitucionalització ha resultat ser llarg i ha estat i està subjecte a fluctuacions derivades dels canviants contextos socials i històrics en què sha desenvolupat. Leducació física, les pràctiques físiques pertinents a la professió i les justificacions sobre els seus valors socials i educatius, és a dir, les seues funcions, no són exactament el final dun progrés gradual dacumulació didees, pràctiques i sabers. Més aviat es tracta del resultat de continuïtats i discontinuïtats entre el passat i el present, com els presentaré al llarg daquesta lliçó. Per tant, les justificacions continuen sent fonamentals, ja que els seus arguments i explicacions donen sentit a lensenyament, pretenen influir o canviar algun comportament, creença o coneixement i, en última instància, busquen millorar la pràctica docent en cada moment històric. A més acompleixen un inevitable paper orientador i avaluador perquè semeten sobre el supòsit del que és considerat valuós o no, positiu o negatiu, i permeten la deliberació davant possibles opcions.