La llista de noblesa no titulada es fa llarga (quadre 3), però normalment només concediren alguna carta pobla, si bé hi ha casos en què per raons individuals i locals algun cavaller pogué atorgarne més duna. Entre ells podem destacar algunes famílies per tenir senyories més grans i amb major nombre de poblacions de moriscos fins 1609. Per exemple, aquest seria el cas de Pere Centelles i dElionor Onyaz i Borja, senyors de la Vall dAiora, els quals atorgaren les cartes pobles de les localitats de Teresa, Sarra, Xarafull i Xalans en setembre de 1611, i en gener següent de 1612 es veieren obligats a modificarles totes. També podem citar Miquel de Vallterra, que va atorgar les dAlfara de la Baronia, Algímia de la Baronia, Montan, Montanejos i Aranyuel, o Francesc Joaquim Sanç, amb les de Senyera i Benimeixís.
Un altre grup, clarament minoritari, són alguns burgesos i ciutadans que tant al segle xvii com al xviii repoblaren petites alqueries despoblades de moriscos o bé promocionaren poblacions a la fi desdevenir senyors de vassalls. Aquests serien els casos de Jaume Pasqual, ciutadà dOliva, qui atorgà la pobla de Negrals, a la Marina Alta, el 1611; el dAlonso de Castro, ciutadà de València, amb lalqueria dAnnauir, a lhorta de Xàtiva, o el de Pere Escolano, també ciutadà de València, amb les alqueries de Benitandús i Alfara, a la Serra dEspadà, totes també del mateix any. De les segones podem citar els casos de Roque Camacho, fundador de la Llosa al terme de la Vall de Pop el 1766; Rafael Descals de lEscala amb les pobles de Penella i la Sarga (1773 i 1774), o de Salvador Català, fundador de Benadressa el 1791 al terme de Castelló de la Plana.
Quant a les atorgades per les institucions eclesiàstiques, la seua proporció és clarament minoritària, però això és lògic atenent el reduït pes daquestes senyories al Regne de València durant lèpoca foral. En la gran majoria dels casos els protagonistes són els afectats per lexpulsió dels moriscos, com ara el monestir de la Valldigna, el de Sant Jeroni de Cotalba, lorde de la Mercè amb la seua senyoria dAlgar del Palància i el monestir de Sant Miquel dels Reis amb el lloc de Benimàmet i les alqueries de lAbat i Torreta, al terme de Xàtiva. I també trobem la concessió de cartes per part de lorde de Santa Maria de Montesa per a les localitats de la seua senyoria que havien estat poblades de moriscos, concretament Xivert, Artesa, Montroi i la Vall de Perputxent, i lorde de Sant Jaume o Santiago amb les localitats de Sanet i Negrals a la comarca de la Marina Alta. Només uns pocs casos, tot i que rellevants, es relacionen amb un altre context històric, concretament ens referim a les colonitzacions rurals dutes a terme al llarg del segle xviii a la comarca del Baix Segura: les atorgades pel Cardenal Belluga a les anomenades Pies Fundacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri; les dues de Bigastre per part de la Seu dOriola, i també les dues del convent dAigües Vives al terme dAlzira a la fi del Setcents.
Així mateix, en alguns casos latorgant fou la monarquia mitjançant els co missaris reials com ara al raval de Sogorb amb intervenció del doctor Salvador Fontanet, del Consell Reial i del Suprem dAragó, i comissari reial en les causes sobre el poblament del Regne de València, i el mateix comissari en la modificació dalgunes condicions de les cartes pobles del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat dOliva de l1 doctubre de 1612. El 1616 era Adrià Bayarte el comissari reial que atorgava en nom de la corona la carta pobla de la vila de Corbera, i aquesta mateixa vila rebria una tercera carta lany 1644 de mans de Josep Polo i Vallterra que actuava com a comissari reial del capità general del Regne de València. Igualment la intervenció reial es donà en el cas del raval de Sant Joan de Xàtiva per part del comissari Julià Gil Polo, i fins i tot en algun altre cas, per raons més incidentals, perquè just lany 1609 algunes baronies estaven segrestades per la corona. Concretament és el que va passar amb les senyories de Pere Franquesa, comte de Vilallonga, amb les cartes pobles de Navaixes dagost de 1610, atorgada en nom de Jaume Beltran, segrestador reial, i també la de Vilamarxant el 1611 i les de Vilallonga i Benimeli el 1612. Per la seua banda, també hi hagué intervenció de representants del poder reial en el cas de plets judicials davant la Reial Audiència de València, tal com va passar amb la carta pobla de Petrés, atorgada el 13 de maig de 1612 pel Melcior Munyós, lloctinent del batle de la vila de Morvedre i administrador del lloc de Petrés en nom de la Reial Audiència de València, entitat davant la qual es dirimia el plet per la seua possessió entre els nobles Jaume Aguiló i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà.
SOBRE LA LOCALITZACIÓ I IDENTIFICACIÓ DE LES CARTES DE POBLAMENT
Tot i que letiqueta «carta de poblament» hauria de semblar clara i nítida per a la seua identificació als arxius històrics, la realitat no és tan senzilla. Efectivament hi ha un patró bàsic que compleixen moltes delles: atorgament inicial per part del senyor o oficials reials, enumeració nominal dels nous veïns, llista de capítols amb les condicions del poblament, rendes, etc., i una llarga sèrie de clàusules legals de garantia al final. Però, tal com hem explicat més amunt, tradicionalment shan considerat cartes de poblament els pactes i concòrdies posteriors que modifiquen el text inicial, els quals, formalment són diferents. El problema, doncs, rau en avaluar de la manera més sensata possible tots els pactes o sentències judicials o arbitrals que modificaren les condicions de poblament duna localitat. I de vegades no és senzill perquè hi pot haver modificacions menors, concòrdies sobre només un capítol no massa essencial, sentències judicials sobre aclariments en el pagament dalguna renda concreta. Per això la dificultat de decidir en alguns casos si calia inclourels o no en aquesta col·lecció.
Daltra banda, atenent que la gran part daquestes cartes de poblament tenen relació directa o secundària (per ser una modificació de la primera) amb el repoblament arran de lexpulsió dels moriscos el 1609, cal explicar que si bé la gran majoria dels llocs despoblats en reberen una, no sempre succeí així. En uns casos, hi hagué desenes de petites alqueries que ja no foren poblades, tal com han estudiat i explicat els especialistes del repoblament del segle xvii. Hi ha abundants exemples de les comarques de les muntanyes dAlacant, com ara Fraga, Benifloret i Benitaer al comtat de Cocentaina, i Margarida, Catamarruc o Benicapsell a la baronia de Planes; o també a la Serra dEspadà, cas de lantiga alqueria de Mosquera en el terme de la baronia de Soneixa i Assuévar.
Però en daltres casos el senyor decidí fer establiments individuals de les cases i terres i no arribà a atorgar una carta pobla col·lectiva, tal com va passar a Xeraco i Xeresa, al ducat de Gandia; amb Gaspar Tàrrega i el lloc de Beniarjó en novembre de 1611, o amb Gastó de Montcada, comte de Bunyol, i el lloc de Xiva en desembre del mateix any. En la mateixa línia, tampoc no sha conservat una carta pobla com a tal del raval de Sant Joan dElx, si bé sí que hi ha a lArxiu Municipal de dita ciutat un gruixut volum amb impresos individuals de diverses pàgines, en cadascun dels quals només sescrivia a mà el nom del nou veí i la superfície de terres que rebia, ja que la resta del text eren els apartats equivalents als capítols duna carta pobla.
I també cal reconèixer que no hem pogut trobar fins ara totes les cartes de poblament de les localitats de les quals foren expulsats els moriscos. És possible que alguna delles no arribara a atorgarse, tal com hem comentat adés, com ara Manises i Alaquàs perquè foren de població mixta fins a 1609, però en altres casos és un problema de supervivència dels arxius senyorials i locals. Aquest és el cas dalgunes poblacions del ducat de Vilafermosa (Espadella, Torrexiva i Vallat); de Crevillent, al marquesat dElx, del comtat del Real i vescomtat de Xelva (Calles, Loriguilla o els ravals de Xelva), i daltres localitats com ara Ribesalbes, Xera, Beneixida, Benimuslem, Cotes, Tous, Millars, Carrícola, Benirredrà, Alcoleja i Alcosser de Planes a la comarca del Comtat; Beniarbeig, Llíber i Senija a la Marina Alta; i Bolulla, Confrides i Sella a la Marina Baixa. Però també cal indicar els problemes daccés a algun arxiu senyorial ja que, malgrat les consultes dutes a terme, no ha estat possible accedir a larxiu senyorial dels marquesos de Dos Aigües, que podria custodiar les cartes pobles de dita localitat i també dAlbatera, Benicolet i Pinet, fins ara no conegudes.