Però és veritat que el gruix, fins a representar dues terceres parts del total, són les cartes pobles relacionades amb lexpulsió dels moriscos i concentrades molt majoritàriament entre 1609 i 1613. Tot i que de diferent extensió, totes tenen unes característiques bàsiques similars: la qüestió principal a establir en els capítols són les condicions de repartiment i assignació de les terres en explotacions familiars, els mecanismes de control de la residència i del vassallatge i una llarga llista de les rendes que havien de pagar els nous vassalls, sovint individualitzades per conreus, i amb detall de com i on shavien de pagar. També són usuals les clàusules sobre pastures i usos dels recursos naturals del terme, la regulació dels principals monopolis senyorials, especialment el forn, el molí i lalmàssera doli, però també és possible trobar capítols dedicats al mercat i a la venda de productes a nivell local. En part dels casos, igualment, shi fa referència explícita a altres obligacions dels veïns, com ara el transport de productes o els serveis a la senyoria. També és molt general explicar la forma i el moment de lelecció dels càrrecs municipals, si bé en aquesta qüestió se segueix la regulació dels Furs de València, més enllà, en certs casos, de ladaptació dalguns detalls a la situació local.
Un segon grup són les cartes que representen un nou pacte entre senyors i vassalls que modifica les anteriors condicions de poblament, per tant sense expulsió de veïns moriscos o existència dun despoblat. Responen a les tensions socials periòdiques que es produïen en el marc de les senyories de lAntic Règim i a conjuntures de problemes econòmics per als vassalls, que es rebel·len per no poder fer front a les rendes pactades fins aquell moment. Part de les cartes que hem localitzat anteriors a 1609, com ara la de Carlet, tenen aquestes característiques, però especialment les de la segona meitat del segle xvii, motivades per no poder fer front els nous veïns, passats uns anys, a les condicions pactades quan lexpulsió dels moriscos. Això és el que explica que alguna localitat tinga dues i fins i tot tres cartes de poblament al llarg del segle xvii, cosa que vol dir que les condicions de la primera han tornat a negociarse en tot o en part posteriorment. I és ben indicatiu que tots els casos que aportem impliquen una reducció en els pagaments a la senyoria, generalment dalgunes de les particions de fruits.
Finalment, un tercer grup el podem identificar durant el segle xviii i corresponen a la fundació de petites comunitats rurals, unes vegades potenciades per institucions eclesiàstiques i daltres per propietaris de terres, sovint amb la intenció desdevenir senyors de vassalls, i animades clarament per la restauració de la jurisdicció alfonsina per part del rei Carles III lany 1772. Llevat de casos més aïllats com la fundació de Benadressa, al terme de Castelló de la Plana, i del llogaret dEmperador, a lHorta de València, la majoria tingueren com escenari les comarques dAlacant. J. Millán, A. Alberola i D. Bernabé, entre altres, han estudiat i explicat amb molt de detall aquest escenari i les seues característiques: limitada extensió del territori a poblar, dessecació de marjals i les elevades despeses que comportava, dificultats per mantenir el mínim de quinze famílies assentades per garantir lexercici de la jurisdicció alfonsina... Tal com expliquen aquests autors, no sempre sarribà a atorgar carta de poblament, tal com passa en diversos casos dins el terme general de la ciutat dOriola, i el propietari preferí atorgar establiments individuals a cada família en els quals es detallaven extensament els capítols que serien habituals duna carta pobla.
SOBRE ELS ATORGANTS
Com és lògic i atenent la realitat social i política de les senyories valencianes de lèpoca moderna, la gran majoria de les cartes de poblament foren atorgades per la noblesa laica, començant per les grans cases senyorials en el patrimoni de les quals es localitzaven nombroses poblacions de moriscos. En aquest sentit destaquen els ducs de Gandia, els ducs de Sogorb, els marquesos de Guadalest i els comtes de Cocentaina. El primer, Carles de Borja i Centelles, és qui va atorgar més cartes de poblament per al conjunt del regne entre 1610 i 1611: el raval dOliva, Torís, Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Realenco, Almoines, Benieto, Alcòdar, lAlqueria de la Comtessa, Beniopa, Llombai, Alfarb, Catadau, Rafelcofer, Benipeixcar, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, Orba, Miramar, Benumea, Favara i Atzeneta a Pego, Xella, les primeres de la Vall de Cofrents i posteriors modificacions dalgunes delles. Quant al duc de Cardona i Sogorb, Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, entre 1611 i 1613 repoblà Benaguasil, Geldo, la Serra dEslida, Aín, Veo, lAlcúdia de Veo, Fanzara, Leuxa, lAlcúdia, Suera, Castro i Fondeguilla, i la Vall dUixó. El marqués de Guadalest, Sanxo Roís de Liori, repoblà les Valls de Seta, Travadell i la mateixa de Guadalest en abril de 1611, però també Riba-roja de Túria, Betxí i Ondara. I en referència al comte de Cocentaina, Gastó Roís de Corella, aquest va repoblar part de dit comtat durant lany 1611: el raval de la vila del mateix nom, Muro del Comtat, lAlcúdia i Gaianes, mentre lany anterior havia repoblat el lloc de Benavites, al Camp de Morvedre.
La resta de la noblesa titulada de lèpoca la trobem repetidament, sempre en funció del nombre de senyories de moriscos que tinguessen. Així, el comte de Bunyol, Gaspar Mercader, conjuntament amb la seua muller Laura de Cervelló, repoblaren el seu comtat (Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova), a més de la localitat dOrpesa el 1589, i el seu successor encara modificà les del comtat bunyolenc el 1634. Quant al comte dElda, Antonio Coloma Calvillo, atorgà les de Petrer i Elda així com les seues repetides modificacions, i els seus successors encara ho tornaren a fer. També natorgà diverses Ferran Pujades, comte dAnna, en part per ser senyor de llocs com Anna, Pedreguer i Matoses, Piles, Palmera i Rafalsineu, però també perquè hagué de modificarles en diverses ocasions: en el cas de la vila dAnna fins a tres vegades. Al seu torn, el comte de Sinarques i vescomte de Xelva també repoblà part de la comarca dels Serrans durant lany 1610 com a senyor de Benaixeve, Domenyo i els ravals o barris de Xelva; i el comte del Real, Pere Sanxes de Calataiud, òlim Guillem Ramon de Bellvís, que repoblà Salem, Elca, Benigerví, el Ràfol de Salem, lAlcúdia, Beniatjar, Pedralba, Bugarra, Montserrat i Real de Montroi.
Daltres nobles titulats no destaquen tant perquè tenien poques poblacions de moriscos, com en el cas del comte dAranda, Antoni Ximenes dUrrea, que només atorgà les pobles de Mislata i Benilloba; del comte de Carlet, Jordi de Castellví, amb les de Carlet, Benimodo i Tous. El comte del Castellar, Lluís Castellar de Vilanova, les seues senyories de Manuel i Bicorb, completades per la seua successora, Joana Eslava, quan modificà el poblament de Rafelguaraf i de Faldeta el 1626, i Bicorb, Benedrís i Quesa el 1635. Per la seua banda, el duc de Villahermosa, Carles dAragó, només apareix amb la pobla dArtana, el duc de lInfantado amb el cas dAlberic lany 1612, i els marquesos dAitona, Gastó de Montcada i Caterina de Montcada, amb les pobles de Beniarjó i Tàrbena a les darreries del 1610; o els marquesos de Dénia amb el Verger (1610 i 1612) i Poble Nou de Benitagell (1698).
La llista de noblesa no titulada es fa llarga (quadre 3), però normalment només concediren alguna carta pobla, si bé hi ha casos en què per raons individuals i locals algun cavaller pogué atorgarne més duna. Entre ells podem destacar algunes famílies per tenir senyories més grans i amb major nombre de poblacions de moriscos fins 1609. Per exemple, aquest seria el cas de Pere Centelles i dElionor Onyaz i Borja, senyors de la Vall dAiora, els quals atorgaren les cartes pobles de les localitats de Teresa, Sarra, Xarafull i Xalans en setembre de 1611, i en gener següent de 1612 es veieren obligats a modificarles totes. També podem citar Miquel de Vallterra, que va atorgar les dAlfara de la Baronia, Algímia de la Baronia, Montan, Montanejos i Aranyuel, o Francesc Joaquim Sanç, amb les de Senyera i Benimeixís.