32. Josep Martí Ferrando, Instituciones y sociedad..., op. cit., p. 9.
33. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers, corsaris i moriscos, València, Eliseu Climent, 1980, pp. 34-36; Remedios Ferrero Micó, «Bandosidades nobiliarias en valencia durante la época foral», Saitabi, XXXV (1985), pp. 95-110 i Josep Martí Ferrando, Instituciones..., op. cit., pp. 158-166.
34. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria en el Reino de Valencia durante la época de Carlos V», treball dinvestigació inèdit, València, Universitat de València, pp. 23-58.
35. Participà en lexercit reialista en la majoria daccions militats antiagermandes, cf. Martí de Viciana, Libro quarto de la crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2005, pp. 369-373, 397-431. Viciana el descriu com un militar íntegre i just, Ibidem, p. 431; cf. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers..., op. cit., p. 37.
36. El virrei resumeix a lemperador amb tota classe de detalls el procés inicial per a carregar contra Ramon de Rocafull. Quan explica les circumstàncies del casament amb Francesc de Boïl, utilitza el pinzell gros per reforçar la seua decisió: «Y los ençerró en huna cámara solos, diziendo públicamente que la casaría con hun negro quando no hallara hotro o le diera hun garrote antes que entregarla a la justiçia», carta núm. 9, el duc de Calàbria a lemperador, València, 5 maig 1547.
37. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal en el reinado del emperador», Estudis, 26 (2001), p. 101. Agudament, Sebastià Garcia apuntava a motius econòmics, lherència de la Daia, com a detonant del conflicte, cf. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers..., op. cit., p. 37.
38. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», op. cit., pp. 60-61, cf. també Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit, pp. 103-105.
39. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit, p. 102.
40. Carta núm. 8, el duc de Calàbria a lemperador, València, 5 de maig 1547.
41. Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v. Segle XVII.
42. Jeroni Soria, Dietari, pròleg de Francisco de P. Momblanch Gonzálbez, València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1960, pp. 223-224; Francisco de Diago, Apuntamientos recogidos por el p.m. fr. Francisco Diago, València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936, t. II, pp. 31-34 i Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit, p. 103.
43. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit, p. 103 i Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v.
44. Carta núm. 139, Glaudi Grillet a Antonio Perrenot de Granvela, València, 24 abril 1556.
45. El duc trameté una missiva al príncep Felip on suggeria sentenciar a mort per decapitació els nobles empresonats per posar fi a les bandositats que arruïnaven el país, cf. Francesc de Borja i Aragó, Diari, edició i traducció de Joan Iborra amb la col·laboració de Maria Toldrà, València, Tres i Quatre, 2010, p. 43.
46. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit, pp. 104-105.
47. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», p. 66, que cita Jeroni Soria.
48. Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit., pp. 176-179.
49. Ibidem, p. 171. Rocafull es veia assetjat pels Roïços davant el procés obert i explica a Granvela la seua situació dindefensió, carta núm. 24, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, Oriola, 12 agost 1550, i carta núm. 25, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, València, 23 setembre 1550, cf. David Bernabé Gil, «Nobles valencianos en el servicio regio. La provisión del oficio de portantveus de gobernador ultra sexonam en la edad moderna», Revista de Historia Moderna, 26 (2008) pp. 36-37.
50. Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v; Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit., pp. 148-154 i 176-179; del mateix autor, Instituciones..., op. cit., pp. 158-159 i Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», op. cit., pp. 67-72.
51. Ibidem, pp. 70-71.
52. Carta núm. 140, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, Ciutadella, 14 maig 1556: «para que me saque deste destierro, que assí lo puede llamar».
53. Carta núm. 24, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, s/ll, s/d, però dins el període temporal en què Rocafull fou governador de Mallorca entre 1554 i 1558.
54. Carta núm. 145, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, Maó, 8 setembre 1556.
55. Carta núm. 65, Joan de Gais a Antonio Perrenot de Granvela, València, 30 desembre 1550.
56. Josep Martí Ferrando, «Poder y sociedad durante el virreinato del duque de Calabria (1536-1550)», Estudis. Revista dHistòria Moderna, 19 (1993), pp. 265-275.