Un conjunt documental tan variat com el que conté lepistolari Granvela, nodrit de nombrosos personatges rellevants del cercle dinfluència del poder imperial a la ciutat i regne de València, explicita de forma diàfana el batec quotidià de la societat valenciana, disfressat en nombroses ocasions dinteressos personals que animen lescriptura al secretari destat. Un aplec daquesta mena quasi sempre roman escurçat per la manca de presència daltres veus de la societat, importants, que per la raó que fóra resten al marge del recull. És probable que no shi detecten perquè no hi disposaven daccés directe a Granvela, hi romanien ocultes o apagades o molt possiblement desenvolupaven les seues reivindicacions en altres fòrums o estaments aliens a la representació exercida pel secretari destat. Tanmateix, la varietat de qüestions desenvolupades a lepistolari constitueix un diagrama cristal·lí de les motivacions, quasi totes personals o familiars, que mouen una part de la societat aristocràtica de lèpoca i, sobretot, determinen una visió inquietant i de vegades esbiaixada de les actuacions, quasi sempre problemàtiques, del duc de Calàbria en lexercici del virregnat valencià. Es fa difícil destriar les funcions del càrrec de virrei dels desitjos i anhels particulars de Ferran dAragó aplicats a la política valenciana de llavors. A lepistolari emergeix un personatge fosc, arrogant i altiu que menysprea contínuament els valencians i les seues institucions, val a dir que amb lajut inestimable dels naturals del país. Lacció política del duc de Calàbria en aquest període ensopegà fortament amb lafer Masquefa, el qual probablement hagués significat la decadència política del duc de no haver-li sobrevingut una mort tan sobtada com enigmàtica.
1. María José Bertomeu Masiá, La guerra secreta de Carlos V contra el Papa. La cuestión de Parma y Piacenza en la correspondencia del cardenal Granvela, València, PUV, 2009, pp. 25-28.
2. Conservat a la Real Academia de la Historia, dins la Colección Salazar y Castro, 09-00344 (E-6) ff.178r-183v, el text fou transcrit per Vicente Castañeda Alcover en ledició dun discurs seu impartit en la Junta Conmemorativa de la Fundación del Instituto de España de 25 de gener 1958, Vicente Castañeda Alcover, Sucesos en Valencia durante el reinado del emperador Carlos V y virreinato del duque de Calabria (1547-1551), Madrid, 1958, pp. 12-15.
3. Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio (1536-1550), València, Generalitat Valenciana, 2000, pp. 91-93 i Teresa Canet Aparisi, La Audiencia valenciana en la época foral moderna, València, 1986.
4. Carta núm. 3, el duc de Calàbria al secretari destat Cobos, València, 21 agost 1544.
5. Teresa Canet Aparisi, La Magistratura Valenciana (s. XVI-XVII), València, Universitat de València, 1990, pp. 158 i 281-282 i «Juzgar a los jueces», a B. Anatra i F. Manconi, Sardegna, Spagna e Stati italiani nelletà di Carlos V, Villamar, Carocci editore, 2001, pp. 307-334 i Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit., pp. 105-106.
6. Carta núm. 27, el duc de Calàbria a Granvela, València, 24 setembre 1550.
7. Carta núm. 31, els jurats de València a lemperador, València, 27 de octubre de 1550.
8. Teresa Canet Aparisi, «Entre la visita y la sucesión. La resistencia a la virreinalización administrativa en Valencia entre Carlos V y Felipe II», Estudis. Revista dHistòria Moderna, 28 (2002), pp. 205-240.
9. Carta núm. 93, Miquel Beneyto a Granvela, València, 17 desembre 1552.
10. Carta núm. 156, Granvela a Glaudi Grillet, Brussel·les, 27 abril 1558.
11. Carta núm. 136, Joan dAguiló a Granvela, València, 7 abril 1556.
12. Carta núm. 158, Antonio Perrenot de Granvela a Joan dAguiló, Del Campo, 12 setembre 1558.
13. Carta núm. Jeroni dIcis a Granvela, València, 28 octubre 1550.
14. L1 de novembre, a pocs dies de la mort del virrei, el duc de Sogorb sol·licitava al monarca que el designés per al càrrec alhora que demanava baratar el comtat dEmpúries, herència familiar, per Xèrica i els seus llocs: «Si para todo esto fuesse llegado este tiempo offresciéndose por el fallecimiento del duque don Hernando el cargo de aquel Reyno de Valencia, vuestra alteza me haría mucha merced de supplicar a su magestad que se me diesse, y assí también pues viene a la cuenta aquella tierra de Xérica para que aquella con lo más se me diesse a trueque del condado de Ampurias», cf. Josep Martí Ferrando, Instituciones y sociedad valenciana en el imperio de Carlos V, València, Biblioteca Valenciana, 2002, pp. 365-366, carta del duc de Sogorb a lemperador, Arbeca, 1 novembre 1550, AGS, Estado, 305, f. 215.
15. Josefina Mateu Ibars, Los virreyes de Valencia, fuentes para su estudio, pròleg de Salvador Carreres Zacarés, València, Ajuntament de València, 1963, pp. 122 i 130-132.
16. Luis Arciniega García, El monasterio de San Miguel de los Reyes, València, Biblioteca Valenciana, 2001, t. I, p. 53.
17. Cf. algunes de les activitats desplegades per Icis a Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit., p. 40.
18. Carta núm. 43, el bisbe dElna a Antonio Perrenot de Granvela, Barcelona, 28 octubre 1550.
19. Carta núm. 42, el licenciado Arteaga a Antonio Perrenot de Granvela, València, 28 octubre 1550 i lletra núm. 44, el licenciado Arteaga a Antonio Perrenot de Granvela, València, 30 octubre 1550.