La mort del duc de Calàbria
Interessos i tensions nobiliàries
a lepistolari Granvela
(1539-1561)
DOCUMENTOS INÉDITOS DE CARLOS V
Júlia BenaventJoan Iborra
La mort del duc de Calàbria
Interessos i tensions nobiliàries
a lepistolari Granvela
(1539-1561)
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Col·lecció dirigida per: JÚLIA BENAVENT
© Júlia Benavent, Joan Iborra, 2016
© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València, 2016
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es publicacions@uv.es
Disseny de la col·lecció: Vicent Olmos
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Maquetació: Textual IM
Il·lustració de la coberta:
Anton van den Wyngaerde, Vista de València (1563) ISBN: 978-84-9134-027-0
ÍNDEX
Agraïments
INTRODUCCIÓ
Liminar
Contingut. Punts dinterès
Conclusions
ESTUDI CODICOLÒGIC I TEXTUAL
Criteris de transcripció
Sigles i abreviatures
DOCUMENTS
RELACIÓ DE CARTES EDITADES
BIBLIOGRAFÍA
ÍNDEX ONOMÀSTIC
ÍNDEX TOPONÍMIC
AGRAÏMENTS
Volem agraïr a lhistoriador Josep Martí Ferrando la preciosa informació que ens ha donat sobre els documents que incloem procedents de lArxiu General de Simancas.
Introducció
LIMINAR
Lepistolari de Granvela que editem és fruit duna col·laboració que cerca acoblar la filologia i la història amb el propòsit que ledició dels textos, documentada i anotada, permeta, com en el cas present, una aproximació, mitjançant les cartes intercanviades entre diversos personatges naturals i estrangers habitants del País Valencià i la Cort de Carles V i Felip II, a una sèrie desdeveniments de gran importància per a la ciutat i el regne de València. Entenem que daquesta forma podem conèixer més detalladament els conflictes nobiliaris i els procediments emprats per a resoldrels. Alguns daquests fets són coneguts i han estat estudiats amb documentació fonamental per historiadors de gran prestigi, altres són nous, o és nova la relació i els personatges que hi intervenen en la manera dafrontar-los. La nostra intenció ha estat, doncs, oferir als estudiosos i lectors una correspondència que posava en comunicació directa les aspiracions i les ambicions dels protagonistes valencians amb lemperador i el príncep Felip. Una relació epistolar que ens ajuda a reconstruir les forces, les preocupacions, les relacions de la Cort amb els confidents i sobretot els interessos públics i privats més íntims dels redactors.
Aquest corpus epistolar comprèn cent seixanta-vuit cartes escrites durant un període de vint-i-dos anys comprès entre 1539 i 1561. Una etapa que sestén entre la primera lletra tramesa el vint-i-sis de desembre de 1539 per Joan de Gais, canonge de la Seu de València, a Nicolàs Perrenot de Granvela, llavors conseller destat de Carles V i pare dAntonio Perrenot de Granvela, bisbe dArràs, a fi de posar-se a disposició seua, i la darrera carta, escrita pel noble savoià Glaudi Grillet, el quinze de juny 1561, en què felicita Granvela per haver sigut creat cardenal pel papa Pius IV uns mesos abans. Lepistolari conté un total de cent seixanta-vuit lletres referides majoritàriament al virregnat del duc de Calàbria, amb especial incidència sobre un tram temporal concret: els darrers temps del virregnat del duc de Calàbria i el procés dinterinitat cobert per Llorenç de Vila-rasa entre la mort del duc i lassumpció del càrrec virregnal pel marquès dElx; tot i que prosseguí fins a lany 1561. Fóra molt probable que apareguessen altres lletres interessants perquè, dins lapartat de les cartes esmentades, hem pogut registrar-ne vint-i-tres més, a més dalgunes altres de les quals no disposem de cap notícia.
De les cent seixanta-vuit cartes incloses en aquesta publicació, cent cinquanta procedeixen del fons de lEpistolari Granvela, custodiat a la Biblioteca Nacional i a la Reial Biblioteca, ambdues a Madrid. Aquest fons recull les cartes dAntonio Perrenot de Granvela, membre del Consell dEstat, lòrgan encarregat de la política exterior imperial. A partir de 1540 Granvela inicià la seua labor a la Cancelleria en companyia de son pare, Nicolàs Perrenot de Granvela, conseller de lemperador, a qui substituí en el càrrec de canceller quan aquest morí el mes dagost de 1550.1 Un grup menor de vuit cartes procedeix de lArxiu Històric Municipal de València. Redactades pels jurats de València, quatre delles es dirigeixen als representants de la corona a fi de comunicar-los la mort del duc de Calàbria i les altres quatre comuniquen lorganització duna ambaixada a lemperador amb la petició expressa que intervinga en el redreçament de la justícia valenciana. Deu cartes pertanyen a lArchivo General de Simancas, de les quals set corresponen a lletres escrites o manades escriure pel virrei del regne de València, adreçades a lemperador, al príncep i al secretari destat Gonzalo Pérez, relacionades amb la sentència de mort dictada contra el noble valencià Ramon de Rocafull, senyor dAlbatera, i també amb els tèrbols afers desfermats pel secretari particular del duc de Calàbria, Jeroni dIcis. La lletra ordenada sota el número 80 bis, en què lemperador ordena a Jeroni dIcis que lliure al príncep els documents relatius a la reina Germana de Foix i al regne de Nàpols, es conserva a lArxiu del Regne de València, dins la secció de Cartes reials. Annex a lepistolari hem transcrit un document poc conegut, dautoria anònima que, amb prosa àgil i florida, descriu el segrest dAnna de Masquefa, la presó al castell de Xàtiva de Dídac Lladró, senyor de Castalla, i de Francesc Martí, cavaller; la fugida daquests nobles de la fortalesa gràcies a lajut del sotsalcaid Sebastià Gombau, que els acompanyà en aquella incerta aventura; lajusticiament de Ramon de Rocafull, descrita amb demora meticulosa, i la mort de Francesc Masquefa a mans dels fills del senyor dAlbatera. Es tracta dun document del segle dèsset redactat en castellà, còpia probable dun memorial tramès a la corona per informar-hi dels afers que es relaten.2
CONTINGUT. PUNTS DNTERÈS