Carles Xavier Senso i Vila - La ignomínia de l'oblit

Шрифт
Фон

LA IGNOMÍNIA DE LOBLIT

ELS VALENCIANS DE LA RIBERA

ALS CAMPS DEXTERMINI NAZIS

XIMO VIDAL / CARLES SENSO

LA IGNOMÍNIA DE LOBLIT

ELS VALENCIANS DE LA RIBERA

ALS CAMPS DEXTERMINI NAZIS

Pròleg

ALBERT GIRONA ALBUIXECH

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre,sense el permís previ de leditorial.

© Ximo Vidal i Carles Senso, 2016

© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2016

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

Publicacions@uv.es

Maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Betlem Cases Solsona

Il·lustració de la coberta:

Camp dextermini de Mauthausen

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ÍNDEX

PRÒLEG dAlbert Girona Albuixech

PRÒLEG dels autors

INTRODUCCIÓ

BIOGRAFIA DELS RIBERENCS PER DATA DENTRADA ALS CAMPS NAZIS

DIA 6 DAGOST DEL 1940

Eduardo Giner Ferrer (Carcaixent)

Ramón Cogollos Giner (Carcaixent)

Bernardo Lairón Hidalgo (Alzira)

Julio Tomás Codina (la Pobla Llarga)

DIA 13 DAGOST DEL 1940

José (María) Camarasa Bomboi (Algemesí)

DIA 24 DAGOST DEL 1940

Antonio Canut Martí (Sueca)

DIA 13 DE DESEMBRE DEL 1940

José Víctor Micó (Castelló de la Ribera)

Enrique Ramón Albargues (Massalavés)

Eliseo Martí Torregrosa (Castelló de la Ribera)

Francisco Boluda Díez (Alzira)

Avelino Abril Escudero (Alzira)

DIA 25 DE GENER DEL 1941

Bernardo Primo Hervás (Carlet)

DIA 27 DE GENER DEL 1941

José María Fuentes Mascarell (Alzira)

Manuel Nebot Navarro (lAlcúdia)

Bernabé Sanchis Fuertes (Albalat de la Ribera)

Benjamín Monsalve Almiñana (Corbera)

DIA 3 DE MARÇ DEL 1941

Eduardo Ribes Cruz (Guadassuar)

Juan Andrés Córdoba (Sollana)

DIA 3 DABRIL DEL 1941

Vicente Vidrier Giménez (Torís)

Agustín Flores Iborra (Alzira)

DIA 7 DABRIL DEL 1941

Benedicto Vallés Donet (lAlcúdia)

Juan Meseguer Galdón (Tous)

Máximo Hernández Gayón (Sueca)

DIA 26 DABRIL DEL 1941

Salvador Perales Canut (Sueca)

DIA 14 DE MAIG DEL 1941

Salvador Sanz García (Castelló de la Ribera)

DIA 14 DE JUNY DEL 1941

Rafael Sivera Escrivà (Alzira)

DIA 8 DAGOST DEL 1941

Manuel Termens Bris (Carcaixent)

DIA 31 DAGOST DEL 1941

Ramón Moya Torres (Guadassuar)

Enrique García Aragó (Cullera)

DIA 27 DE JUNY DEL 1942

Bautista Pelluch Canet (Carcaixent)

FEBRER DEL 1943

Joaquín García Ribes (Sumacàrcer)

DIA 24 DAGOST DEL 1943

Joaquín Olaso Piera (Carcaixent)

DIA 19 DE GENER DEL 1944

Vicente Vila Cuenca (Alberic)

Juan Belmonte Aviragnet (Algemesí)

Emilio Corral (Cullera)

DIA 24 DE GENER DEL 1944

Antonio Boluda (Almussafes)

DIA 29 DE GENER DEL 1944

Fermín Román Hernández (Alzira)

DIA 3 DE FEBRER DEL 1944

Virtudes Puricación Cuevas Escrivà (Sueca)

DIA 14 DAGOST DEL 1944

Francisco Peris (Alzira)

QUADRE RESUM

GRÀFIC DE POBLACIONS

EPÍGRAF

BIBLIOGRAFIA I ENTREVISTES

ÍNDEX ONOMÀSTIC

PRÒLEG

El drama dels valencians deportats als camps de concentració nazi ens és ja conegut. Geneviève Dreyfus-Armand, Montserrat Roig, Eladi Mainar, J. M. Santacreu i daltres ens han dibuixat amb precisió el destí dramàtic de molts valencians que sexiliaren a França i acabaren en camps dextermini com els de Mauthausen, Gusen, Ravensbrück, Treblinka o Dachau. A més, desenes de valencians que havien treballat a les Companyies de Treballadors Estrangers franceses passaren abans pels Stalag, camps de presoners on els alemanys internaven els soldats enemics capturats.

No disposàvem, però, duna mirada més concreta, tant des del punt de vista territorial en aquest cas, centrada en la comarca de la Ribera com vital substantivada en la reconstrucció dun grapat de biograes, i aquesta mirada és la que teniu a les mans, amb una orientació, a més, que pretén recordar clarament lHolocaust patit pels valencians. Estem, per tant, davant una recerca tan necessària com poc comuna entre nosaltres, atesa la manca destudis microhistòrics des daquesta perspectiva historiogràca i moral. Em referisc al paper dels historiadors en la transmissió i relleu de la memòria, tal com desitjaven els supervivents dels camps dextermini, que aspiraven, abans de desaparèixer, a traspassar-nos el testimoni com a guardians de la memòria. Un paper que els autors daquest llibre no han dubtat a reivindicar incorporant el concepte «dhaver de recordar», aplicat ací a la memòria daquells valencians que van sofrir la deportació i lextermini després dabandonar la seua terra i marxar cap a lexili.

El desplaçament massiu de republicans es va produir després de la caiguda de Catalunya al febrer del 1938. Seguint la ruta del coll dAres, el Pertús o Portbou, van creuar la frontera entre Catalunya i França per instal·lar-se a la Catalunya Nord. La major part daquest contingent fou internat als camps que el govern francès de Daladier va habilitar i que tenien unes condicions deplorables. Poques setmanes abans de la de la guerra, al març del 1939, lInforme Valière realitzat a petició del govern francès estimava aquesta presència de refugiats a França entorn dels 440.000, dels quals 170.000 eren dones, xiquets i ancians; 220.000, soldats i milicians; 40.000, invàlids, i 10.000, ferits. No obstant això, bona part daquest exili immediat va tornar molt prompte a lEspanya de Franco, especialment el refugiat a França, ja que al desembre del 1939 ja nhavien tornat uns 340.000 refugiats, sobretot pel País Basc, via Irún. Les restants 100.000 persones van constituir el que es denominà exili permanent. Milers daquests exiliats es van veure immersos com a combatents en la Segona Guerra Mundial, sobretot al territori de la mateixa França metropolitana, però també a lURSS, al nord dÀfrica i en altres escenaris bèl·lics, ja siga com a combatents regulars o participant en accions de la Resistència. Entorn de 9.000 republicans espanyols van acabar patint deportacions a camps de concentració nazis.

Ваша оценка очень важна

0
Шрифт
Фон

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке