FESTA POPULAR, TERRITORII EDUCACIÓ
Alexandre Bataller Català, Héctor H. GassóAntonio Martín Ezpeleta(editors)
PROMOTOR:
Vicerectorat de Participació i Projecció
Territorial. Universitat de València
EDITORS:
Alexandre Bataller Català
Héctor H. Gassó
Antonio Martín Ezpeleta
Departament de Didàctica de la Llengua i la
Literatura, Universitat de València
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Cristina Soriano Cabellos
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Participació i Projecció Territorial. Universitat de
València
Imatge de portada: Vicent Pons i Vidal
© daquesta edició: Universitat de València, 2017
© dels textos: els autors
© de les imatges: els autors i propietaris
ÍNDEX
LIMINARS
Festa popular, celebració festiva, literatura popular i escola
Alexandre Bataller, Héctor H. Gassó i Antonio Martín
SECCIÓ 1. La dimensió literària
Festa i poètica popular
Joan Borja
Els elements literaris i teatrals de les festes populars valencianes com a recursos didàctics
Tatiana Jordà
Teatre popular a lentorn de la festa de Sant Antoni
Salvador Palomar
La Patum, la Muixiganga i els Castellers: centres de la Festa a Endrets.Cat
Llorenç Soldevila
SECCIÓ 2. Lexpressió carnavalesca
La simbombada: una performance carnavalesca del llevant mallorquí
Jaume Guiscafrè
Le carnaval de Guadeloupe dans la littérature antillaise. Une approche didactique
Ángel Narro
Lantiga festa de Carnaval o Darrers Dies a Mallorca, una aproximació
Caterina Valriu
SECCIÓ 3. El component ciutadà i identitari
La alteridad y el descubrimiento de lo propio. Propuesta de una lectura dialógica de los Diarios de George Ticknor
Antonio Martín
Festes i tradicions historicoculturals en lescola: potencialitats i reptes per a una educació ciutadana
David Parra i Josep Ramon Segarra
La Baixada de lÀliga de Tarragona: lèxit dun acte festiu espontani
Emili Samper
La Festa de lEstendard. Diada Nacional de Mallorca
Tomás Vibot
SECCIÓ 4. Projectes i experiències educatives
Festa a lescola: projectes i experiències didàctiques per a làrea de llengua i literatura
Alexandre Bataller
La implicació de lalumnat en projectes de literatura i territori
Glòria Bordons
From bonfire night to hawaiian lei day: festivities as a way to develop the intercultural competence in the efl classroom in pre-primary and primary levels
Cynthia Couriel, Amparo Fernández i Leonor Medina
De la paraula a la Festa. Una interpretació de Santa Tecla a Tarragona
Anna Gispert
Un projecte per treballar les festes de Nadal a Educació Infantil basat en la il·luminació nadalenca de Barcelona
Margarida Prats
LIMINARS Festa popular, celebració festiva, literatura popular i escola
Alexandre Bataller Català1 Héctor H. Gassó1 Antonio Martín Ezpeleta1
1. De la pràctica coŀlectiva i a lexpressió simbòlica
Com bé apuntava, a meitat dels setanta, lenyorat Xavier Fàbregas Les festes populars han travessat una etapa de descrèdit (Fàbregas, 1976: 3). I, efectivament, la manca de llibertats havia deixat la festa en un estat de desconsideració notable. Amb el canvi democràtic, les celebracions festives, com en general moltes manifestacions de la cultura popular, foren considerades àmbits aptes per a ser introduïts a lescola, com a font de motivació, darrelament en el medi social i de suport del treball escolar. En aquestes últimes dècades hem assistit, entre molts altres canvis socials, a una consolidació, però sobretot a una transformació i evolució festives. Unes transformacions inevitables que en ocasions han afectat a la cronologia i a la configuració i organització de les festes populars, en un procés evident de democratització social. Com bé expliquen els estudis recents, les pràctiques festives han sofert una variada gamma de transformacions: