Annex fotogràfic
La memòria del territori valencià
La Universitat de València va encetar en 2011 una fructífera relació amb la Federació dInstituts dEstudis Comarcals Valencians (FIECOV), que sha vist recolzada anualment a través de la celebració de trobades on intercanviar opinions i crear sinèrgies. Enguany un nou encontre afiança aquesta col·laboració i aferma linterès de la Universitat de València per implicar-se en el territori, conèixer de primera mà les investigacions dels instituts dEstudis Comarcals (IDECOS) i divulgar els estudis propis daquesta institució acadèmica.
Des de la primera presa de contacte al 2011, la Universitat de València i els IDECOS han celebrat congressos i trobades sobre medi ambient, territori, història, educació, patrimoni cultural, economia (2012), turisme cultural, desenvolupament territorial i sostenibilitat (2013), medi ambient i desenvolupament (2014), participació i anàlisi electoral (2015), i en aquest 2016 la temàtica elegida ha estat la memòria històrica i democràtica en el territori valencià.
La Universitat de València és conscient de lenorme importància de recuperar la memòria històrica i democràtica valenciana. Fet que evidencia la creació, a principis dany, de lAula de Memòria i Història Democràtica de la Universitat de València, una iniciativa que respon a la necessitat danalitzar els successos bèl·lics que han succeït a Espanya i la resta del món durant el segle XX, per a oferir dades de recerca a la ciutadania des dun punt de vista objectiu.
Aquesta publicació reuneix les investigacions sobre la memòria del territori valencià a través de 15 textos de docents i especialistes locals. Es tracta duna xicoteta mostra dels estudis duts a terme a la Universitat de València i als centres i instituts destudis comarcals. Unes investigacions que posen laccent en lentorn local i comarcal, considerat no solament com a un element didentitat i de relació afectiva amb el territori, sinó també un ingredient de dinamització i creació de riquesa, que contribueix a lextensió de la cultura, a la qualitat de vida dels seus habitants així com al benefici del medi.
En definitiva, aquest treball col·lectiu constitueix un pas més en el procés de concreció de col·laboracions que la Universitat de València ha fomentat durant els últims anys a través del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial. Evidencia lestreta relació entre la Universitat de València i la Federació dInstituts dEstudis Comarcals Valencians (FIECOV), entre la comunitat universitària i els principals centres que abanderen les sensibilitats culturals del territori valencià. Una iniciativa que posa de manifest el compromís de la nostra Universitat amb el territori i amb la societat valenciana.
Esteban Morcillo Sánchez
Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Participació i Projecció Territorial
La memòria com a patrimoni
En una anotació dels seus diaris, datada lany 1950, Giorgos Seferis va escriure: On siga que la toques, la memòria dol. El gran poeta grec no es referia necessàriament a allò que anomenem memòria històrica curiosa expressió que, per a uns, constitueix una redundància; i per a altres, un oxímoron però descriu amb molta precisió el seu origen i les raons per les quals es va fer peremptòria: el dolor moral que infringia una Història esbiaixada a còpia docultació i silenci interessat.
Esbiaixada, en el nostre cas, perquè dissortadament la restitució democràtica es pactà amb un canvi de relat històric que obviava la il·legitimitat del règim precedent.
En efecte, la veritat històrica del franquisme, construïda sobre la criminalització de la II República i implantada mitjançant el recurs a la violència cultural extrema, per dir-ho amb lexactitud semàntica del professor José Álvarez Junco, va ser substituïda, sense solució de continuïtat, pel discurs unànimement desproblematitzador de la Transició.
Podríem dir, doncs, que el concepte de memòria històrica pren el seu poderós significat com a contestació a la història amnèsica i la prescripció de loblit que portava implícita la llei damnistia del 1977, imprescindible per legitimar el relat autocomplaent i equidistant de la reconciliació dels dos bàndols.
La memòria històrica reclama lobertura dun expedient que es vol tancat; la revisió dun balanç que ja semblava quadrat; la pròrroga duna etapa que shavia declarat superada. I què significa superar el passat?, es pregunta Theodor W. Adorno en un dels seus assajos més cèlebres. La seua resposta, referida al nazisme, pren una validesa universal: quan en estos contextos sapela a superar el passat, no es demana assumir amb totes les conseqüències allò que va esdevenir sinó passar definitivament la pàgina i, si és possible, eliminar-la de la memòria.
Quan des de determinats sectors de larc parlamentari es qüestionen les reivindicacions de la memòria històrica per la seua obsessió amb el passat la guerra del abuelito, en eloqüent expressió dun portaveu conservador, signora amb intencions espúries que la memòria sempre és present punyent: per molt antiga que siga, lominosa factura ètica que es desà als calaixos de la Transició continua pendent de pagament i comptabilitza com a deute en el nostre arqueig actual.
Per això resulta tan escaient, al nostre entendre, la convocatòria dun encontre entre la Universitat de València i els Instituts dEstudis Locals i Comarcals del País Valencià que ens permeta, duna banda, visibilitzar la feina que sestà fent al llarg i ample del territori valencià en matèria de memòria històrica en totes les seues vessants recerca històrica, memòria oral, catalogació darxius, recuperació de patrimoni material, revisió historiogràfica, propostes de museïficació, iniciatives municipals, projectes didàctics, documentació audiovisual, memòria gràfica, etc.. I, de laltra, propicie una visió de conjunt i, per tant, una reflexió a major escala, de lestat de la qüestió: on hem arribat i què manca per fer, quins són els assoliments i quins els reptes que ens resten per davant, quant de camí hem recorregut i quant ens en queda per recórrer per a erigir, finalment, una memòria històrica esdevinguda, no ferida mal curada i dolorosa, sinó patrimoni col·lectiu sobre el qual fundar, ara sí, la superació del passat i la convivència democràtica present i futura.
Josep Vicent Frechina
Federació dInstituts dEstudis Comarcals del País Valencià
Ponència
Marc Baldó Lacomba
De les memòries dividides a la memòria democràtica
De les memòries dividides a una memòria democràtica
Marc Baldó Lacomba1