En primer lloc, Manolo Conca, Jordi Naya i Vicent Martínez presenten una programació didàctica destinada al segon cicle de la ESO, en concret per a lassignatura optativa que porta per títol: «Cultura popular motriu (pilota valenciana)». El seu objectiu és incrementar entre els seus alumnes els elements socioculturals que aporta el joc de pilota a la societat valenciana. Temes com ara levolució històrica, les modalitats, la salut, les instal·lacions, els materials, i, al remat, el fet de considerar el joc de pilota com lesport de tot un poble són els eixos cardinals daquesta optativa que estructuren i desenvolupen en diverses unitats didàctiques.
Andrés Gascó Lluch defensa la necessitat dintroduir una assignatura sobre pilota a la universitat, ja que és fonamental disposar de docents formats perquè desprès posen en pràctica els coneixements adquirits amb els seus alumnes, defensant la importància diniciatives com el programa Pilota a lEscola impulsat per la Generalitat Valenciana.
Lluís Ramos i Santamaria analitza la interacció amb companys dequip o rivals en les diferents modalitats del joc de pilota, així com les característiques en relació amb altres paràmetres del joc, com la pilota, lespai, el temps o el sistema de puntuació, el que aporta una interessant informació en relació amb les habilitats que es poden potenciar a nivell escolar.
Enrique Castillo Carbonell descriu la iniciativa de promoció i divulgació de la pilota impulsada per lAjuntament de València a la fira dExpojove amb la realització de diferents tallers, la visita de jugadors i la pràctica del joc; així com lexperiència de la difusió i de la pràctica del raspall a la localitat marroquina de Timerssit, en dos interessants iniciatives de divulgació del joc de pilota en un context festiu amb una assistència de milers de persones i com a instrument de cohesió social i econòmica i difusió de la cultura pròpia en un context desfavorit.
Daniel Martos i García fa un recorregut per les disposicions legislatives que van propiciar la implantació de la pilota en els currículums dels diferents nivells educatius així com altres disposicions que van a col·laborar en la consolidació daqueixa presència, destacant també la importància dafavorir la seua presència a làmbit universitari. També cita algunes de les publicacions i reunions que han propiciat lintercanvi dexperiències entre els docents així com les potencialitats que pot aportar el joc, finalitzant la seua contribució reflexionant sobre algunes qüestions que shaurien encara dafrontar, i que passen per potenciar la formació dels docents i la presència de la pilota a làmbit escolar, ampliar i millorar les instal·lacions i les activitats extraescolars relacionades amb el món de la pilota, entre altres aspectes.
Complementàriament a la seua presència i integració a làmbit educatiu, també és fonamental per a assegurar la seua pervivència i projecció de futur, la divulgació i la presència del joc de pilota en els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com ara la televisió, la ràdio o la premsa, com sobretot a través de les noves tecnologies i formes de comunicació i difusió propiciades per Internet i el desenvolupament de les xarxes socials i altres iniciatives digitals.
En el bloc 5, La pilota i els mitjans de comunicació, Maria José Berbegall i Tona Català en les seues respectives contribucions, descriuen les peripècies patides per la pilota en la televisió publica valenciana; Canal 9 i Punt 2. Tot i que les retransmissions de les partides van superar els entrebancs imposats a nivell tècnic per la disposició de les canxes de joc o per les dificultats per al seguiment de la pilota; i que el programa Trinquet es va convertir en el veritable emblema de la divulgació televisiva del joc, no ha pogut superar, ja molt abans del tancament de RTVV, el desinterès o tal volta la incomprensió o menyspreu dels directius i responsables polítics. Ambdues contribucions reflexionen amb constructiva i sana enveja amb el tractament que rep la Pilota Basca en la seua televisió autonòmica o amb el que haguera pogut suposar una aposta més decidida per lesport autòcton front a altres iniciatives menys valencianes i, sobretot, més costoses i elitistes.
Manuel S. Jardí i José Rodolfo Hernández Carrión aprofundeixen en lanàlisi de la relació entre televisió i la pilota al llarg de la dècada dels 80 i 90, però sobretot, reflexionen sobre un futur, molt més fosc, com a conseqüència de lapagament de la Radiotelevisió Pública Valenciana.
A continuació, Ricard Sentandreu pilotari professional de raspall i coordinador de PilotaVeu, una pàgina web especialitzada en pilota valenciana de recent creació que, una vegada consumat el tancament de Canal 9, ocupa un lloc molt destacat en la transmissió de tota la informació referent al joc mitjançant el recurs a Internet i les xarxes socials.
Finalment tanca el capítol, Recaredo Agulló Albuixech que analitza els articles publicats per lescriptor, periodista i notari Llorenç Millo al diari Las Provincias. Durant més de 35 anys, entre 1959 i finals de la dècada dels 90, Millo va deixar constància en la secció anomenada «La partida del dissabte» de tot allò que va esdevindre en el joc de pilota, en especial en el Trinquet de Pelaio. Les seues cròniques no només van aportar dades sobre la situació de la pilota i els pilotaris, sinó que també estan farcides de referències als costums, la llengua i la cultura del poble valencià.
Per altra banda i encetant nou bloc, es posa el focus ara en el fort arrelament geogràfic local del joc de pilota, tot i que es tracta duna pràctica universal. En el nostre àmbit i pel que fa a la pràctica de la pilota valenciana podem parlar de pràctiques pròpies i aspectes identitaris a nivell comarcal o, fins i tot, municipal, aspecte objecte destudi al bloc 6, que presenta diferents exemples dEstudis locals. Ricardo Mesado fa una rememoració històrica de la pràctica del joc de pilota a Xèrica i a altres municipis de lAlt Palància, en particular la modalitat similar al joc a llargues anomenada «palico» en aquesta localitat, rememorant la figura duna pionera en la pràctica del joc (Teresín la de Pomar) o la pràctica del joc propiciada pels contactes entre jugadors locals i camioners del País Basc o de Navarra que pernoctaven en un hostal de la localitat.
Per la seua banda, Sergio Navarro i Rubén Tormo centren la seua contribució en lanàlisi de la pràctica i linterès pel joc de pilota en lactualitat en el que es potser el municipi més emblemàtic pel que fa a la seua projecció, el Genovés; i finalment, Miguel Juan Fabra detalla la pràctica del joc a Atzeneta del Maestrat (lAlcalatén) alertant sobre la importància que tenen les escoles de pilota i el suport institucional pel que fa a la pervivència i limpuls del joc. Aquests treballs van ser presentats quan cursaven lassignatura Sociologia de lEsport al grau de Ciències de lActivitat Física i lEsport de la Universitat de València. Seguidament Joan Mata ens endinsa en la història de la pilota a Oliva, parant especial atenció al lloc capdavanter que ha ocupat aquesta localitat de la Safor en la modalitat del raspall tot i destacant figures clau com Pepe Boscà o la nissaga dels Malonda. El text també reflexiona sobre el fet que per diversos motius, molts de caire polític, la localitat compte actualment amb dos trinquets; el vell i el nou que encara no sha acabat de construir, tot i que en lactualitat no es pot jugar en cap del dos. Tanca la secció un treball que es detura en lactivitat pilotaire de la pintoresca localitat de Benicolet (La Vall dAlbaida) obra de laficionat i investigador local Vicent Martínez. En aquestes línees coneguem els grans pilotaires i desafiaments en la modalitat del raspall que han tingut lloc a lemblemàtic carrer dEnmig de la localitat al llarg de darrer segle, així com la carrera de Edmundo Català «Mundo» (1924-1987), gran jugador local.