Guillem Barberà, llaurador dAlgemesí (1432)
No sabem quan el llinatge dels Barberà, molt possiblement originaris del sud de Catalunya, de la comarca de la Conca de Barberà, sestablí a la localitat dAlgemesí. Tot apunta que durant la segona meitat del segle XIV ja estava plenament arrelat en aquestes terres. Així, a començaments del segle XV, veiem diversos veïns dAlgemesí amb aquest cognom a més del nostre Guillem. El 1410, Bernat Barberà era teixidor, i també vivien al lloc Jaume Barberà i Antoni Barberà, teixidor.88
Daquesta nissaga destaca un nom, Guillem Barberà, del qual desconeixem qui eren els seus pares, però sí sabem que tenia dos germans, Arnau i Romeu Barberà, a qui veiem, junt a la seua muller Maria, contractant un crèdit el novembre de 1379.89
No coneixem amb certesa la data del seu naixement. La primera vegada que el protagonista de la nostra història apareix com a conseller municipal, representant a Algemesí, és el 30 de juliol de 1394.90 Aquest component ens dona una pista sobre quan de temps tenia, ja que per participar en els actes del consell municipal havia de tenir la majoria dedat, i aquesta segons els furs se situava als vint-i-cinc anys, edat que com a mínim tindria quan apareix el seu nom en les actes de les sessions del consell municipal dAlzira. Això fa que, com a mínim, hagué dhaver nascut al voltant de lany 1369, com a molt tard, probablement abans.
Per contra, sí que sabem quan fou el seu òbit. Sentint-se greument malalt, atorgà testament davant el notari Innocent de Moya, a qui coneixia de quan aquest havia estat escrivà del consell municipal i ell nera membre, el 9 doctubre de 1431. La seua darrera voluntat fou publicada el 18 de gener de 1432,91 la qual cosa ens indica que el seu òbit acabava docórrer.
Gràcies a la documentació relativa als pagaments de censals que feia la vila dAlzira als seus creditors, i ser ell un daquells beneficiaris, tenim algunes petites notícies familiars. Així, sabem que la seua filla Lluïsa es casà amb Pere de Fontes, el desembre de 1418, i després denviudar casà per segona vegada amb Joan Serra.92 El llinatge dels Serra dAlzira era un dels més prestigiosos de la vila, família de cavallers i donzells, amb fortes implicacions en el govern municipal i cap duna facció nobiliària força influent a Alzira,93 el qual acabaria emparentant amb una família xativina cridada a enlairar-se a la més alta jerarquia dOccident, els Borja. Una altra filla de Guillem, Caterina (10-8-1450), es casà amb Fran-cesc Costeià, i tingué dos fills, Francesc i Joan Costeià i Barberà, i una tercera, Damiata, maridà amb Carles Venrell.94
Açò és, si els matrimonis en aquesta època no deixaven de ser una manifestació dels pactes i aliances entre els pares i clans familiars dels contraents, ens adonarem que les coalicions teixides pels Barberà dAlgemesí ho feien amb altres llinatges importants de la capital del municipi.
Molt probablement tingué un fill homònim, que apareix en el llibre del cobrament de la peita de 1432, com a Guillem Barberà, menor, amb una patrimoni xifrat en 1.000 sous.95
A començaments de lestiu de 1413 arribava a un pacte amb el seu nebot Antoni, fill del seu germà Arnau. La transcendència del fet era de tanta importància que ambdós, oncle i nebot, Guillem i Antoni, respectivament, ho havien de ratificar davant un notari. Així, mútuament, sabsolien lun a laltre de totes i cadascuna quantitats de diners degudes recíprocament i, per tant, sobligaven a no exigir-se res. Antoni donava per bons els diners esmerçats en ladministració que dels seus béns havia fet el seu, com diu el document notarial, avunculum durant la seua minoritat. Per la seua part, Guillem renunciava a cobrar cap quantitat pecuniària que poguera reclamar en concepte de salari per ser el tutor i administrador de la persona i béns del seu nebot.96
La seua fortuna, o millor dit, el seu patrimoni foren decisius no sols per a projectar la seua figura com a conseller municipal en representació de la seua comunitat rural, sinó també en ocasions fou nomenat síndic dAlgemesí. Això comportava no sols un prestigi social, ja que ell havia estat escollit a lesglésia de Sant Jaume dAlgemesí entre els altres llauradors del poble com a dipositari de la confiança col·lectiva dentre els seus iguals en ser cridat per solucionar un problema que afectava el poble. Havia teixit una xarxa de relacions en la comunitat on residia gràcies a la qual la major part dels caps de família dAlgemesí hi confiaven. Efectivament, el 12 de juliol de 1400 actuava, en tant que síndic i procurador del lloc dAlgemesí, en un afer que causava dissensions i discòrdies en el si de la comunitat rural. I que, a més, dividia la localitat: les pugnes sorgides entre els frares que havien de fer els seus sermons i Jaume Sala, prevere i vicari de lesglésia dAlgemesí. I per això demanava al rector Macià Serra «que li plagués regir personalment la dita església o dar a ells vicari apte, sufficient e mansuet a les gents ab qui ha contractar».97 En una altra ocasió, el 26 de gener de 1403, són els seus companys de consistori, els jurats, justícia i prohomens de la vila dAlzira els que amonestaran Fran-cesc Signes i Guillem Barberà, «que ell com a procurador e síndich que·s diu de la universitat del loch de Algemesí» en tant que havien iniciat plet contra un patrici de la vila, Jaume dOlit, sequier de la Séquia Reial dAlzira. Les autoritats dAlzira volien deixar clar que ni aquell era síndic, ni el lloc dAlgemesí una universitat.98
Pel que fa a les bases econòmiques del seu patrimoni hem desmentar la terra, el treball i el crèdit, així com els negocis. No sabem quanta terra posseïa Guillem Barberà, però atès el que pagava segons el llibre de la peita de 1399-1400, que com sabem gravava els béns immobles i semovents, cases, terres i bestiar, devia tenir una quantitat estimable, ja que segons la seua avaluació fiscal era xifrada en 130 lliures peiteres.99
La professió, o millor encara, la societat que envoltava Guillem Barberà el considerava enquadrat dintre de la categoria de llaurador. Aquest qualificatiu apareix en els llibres dactes dels jurats, però també en documentació notarial de la Ribera del Xúquer, això és, en el seu entorn més immediat i conegut, i fins i tot en llibres de ladministració local de la ciutat de València. Però, les activitats econòmiques a què es dedicava no eren ben bé les pròpies i típiques dun llaurador segons lús, sinó més bé les dun actiu home de negocis que es desplaçava, ell o els seus agents, fins els regnes dAragó i Castella per comprar blat.100 Al nostre parer, és significatiu que, el 31 de gener de 1409, de València estant, el mercader i ciutadà de València, Guillem Usall fera i constituïra Guillermum Barberà, mercatorem, vicino ville de Algemezí procurador seu per a prendre possessió, exigir, rebre i recaptar en nom dUsall tots els dipòsits i comandes a ell deguts.101 Açò és, en un altre context no era considerat llaurador, sinó adquiria una altra consideració o rol social, el de «mercader».
Guillem Barberà participava activament en el mercat del crèdit com a prestador de diners. Amb el capital que obtenia daltres inversions com podien ser els guanys en els arrendaments dimpostos, la venda de les seues collites, o els guanys de la venda de forment a València i les subvencions cobrades per les ajudes o subvencions econòmiques que atorgava la capital del regne, tot això li permeté reunir unes sumes de diners i dedicar-les al préstec públic i privat, als censals, la qual cosa li havia de permetre una regular, constant i permanent entrada de diners en unes dates determinades, les del pagament dels interessos, o si es vol, de les pensions de censals.