El llinatge arrela a Alzira durant el segle XIV i ja el veiem assolir quotes de poder en el govern municipal de la vila durant la segona meitat del tres-cents. Així, el 1359 veiem dos Pere dez Torrents entre els consellers, un dells menor.55 El major, notari de professió, el 1360 serà jurat,56 així com en anys successius, com ara el 1369,57 el 1381,58 el 1386;59 conseller el 1372, 1379, 1390;60 i notari-escrivà de la sala o dels jurats el 1382.61 Els Dez Torrents estaven emparentats amb el poderós llinatge dels Martorell,62 així Pere dez Torrent, júnior, era marmessor testamentari del seu cunyat Jaume de Martorell, el qual havia estat nomenat jurat el 1369 i el 137763 i era, segons es pot veure en el seu testament, una de les persones més riques de la vila dAlzira.
Pere dez Torrents ja era mort el 1402, però abans del seu traspàs instituí a lesglésia parroquial de santa Caterina dAlzira un benifet a laltar de sant Domènec i sant Francesc que tenia 10 lliures de renda. El beneficiat era el clergue Ginés Torrent i com a patrons del dit benifet tenim el dit Ginés i Joan Torrent, laic i notari.64 El mateix Pere dez Torrents, major, també instituí un altre benifet, ara, però, en laltra parròquia de la vila, en santa Maria, en laltar de santa Maria Magdalena i de les 11.000 Verges, essent patrons els ja esmentats dos fills: Joan i Ginés dez Torrent.65
Joan dez Torrent fou regraciat, a mitjan agost de 1385, per sa mare Benecàsia, vídua del notari Pere dez Torrent, major de dies, en el temps del contracte del seu matrimoni amb Isabel, filla del també notari Bernat Safàbrega, amb la donació de diversos immobles: unes cases a Alzira, un tros de terra mallol al territori de Cabanyes i, després, amb la meitat proindivisa del molí fariner que ella posseïa, juntament amb Bernat Domingo, al riu dels Ulls, un afluent riberenc del riu Xúquer, el domini directe del qual lexercia lalmoina de la seu de València, i pel qual es pagava un cens anual de 100 sous. El seu futur sogre li donà al jove Dez Torrent, que en aquell temps devia tenir al voltant de vint-i-cinc anys, una important suma pecuniària en concepte de dot: 4.400 sous (dels quals 3.400 eren en diners comptants i els altres 1.000 sous en estimació de laixovar que aportava la núvia en raupis et iocalia).66 Per aquells anys, el llinatge dels Dez Torrent ostentava les més altes magistratures de la vila, així, el 1385, el seu parent Pere dez Torrent era el justícia dAlzira i un altre familiar, Francesc dez Torrent, exercia de lloctinent de justícia.67 Aquest darrer, el 1387, ocuparia el càrrec de justícia.68 Uns anys més tard, Isabel Sàfabrega morirà, i el novembre de 1410, veiem el nostre protagonista juntament amb una nova esposa, Gentil, vendre ambdós al carnisser Alamany Casalills una heretat integrada per una terra i cases anomenades la Thora de na Impèria, al territori de lAlquenència.69
Joan dez Torrent seguirà els passos professionals dels seus majors i esdevindrà notari. Professió aquesta, la de fedatari públic, que juntament amb lajuda de la família paterna i la del seu primer sogre, també notari, fou objecte duna interessant promoció i ascens social i polític que farà que ocupe diversos càrrecs representatius de la seua localitat: a finals de 1388 el veiem com a lloctinent del batlle dAlzira, Ramon Sa Morera.70 En lany 1394-1395, el seu nom apareix en les nòmines de conseller municipal.71 El 25 de juny de 1394, és nomenat missatger de la vila (conjuntament amb Bernat Falcó) per anar a València per veure si poden cercar composició entre la ciutat i la universitat dAlzira sobre el fet de les usures i lleixes pies.72 En lany de juraderia de 1399-1400, actuà de lloctinent del justícia Joan Serra i del jurat Francesc dez Torrents.73 Altres missions de missatger les exercirà en gener de 140474 i a mitjans de 1410,75 en les dues ocasions defensant el privilegi dembotigament dels blats que tenia Alzira. Lloctinent del jurat i metge Joan del Miracle en 1395-1396.76 Jurat en lany 1412-1413.77 Sens dubte, però, lempresa política de major projecció i importància que degué efectuar fou la dassistir al parlament de Vinaròs durant linterregne (1410-1412), on el veiem el 4 de novembre de 1411, en representació de la vila dAlzira.78 Això ens testimonia la seua filiació política, degué ser un fervent partidari del pretenent a la corona aragonesa Jaume II dUrgell (1380-1433).
Pel que fa a les bases econòmiques en què fonamentava el seu patrimoni, cal dir que posseïa terres. No sabem la superfície daquestes, però cal dir que en el llibre de la peita de la vila dAlzira i dels seus ravals de lany 1400, que com sabem gravava els béns immobles, és taxat el seu títol possessori amb 128 lliures peiteres.79
Ja hem assenyalat que exercia la seua professió de fedatari públic i la seua activitat política li proporcionà una sèrie dhavers.80 Però si hi hagué una activitat vertaderament lucrativa a la qual es dedicava, aquesta era larrendament de rendes i el cobrament dimpostos.
El 1399 comprà, conjuntament amb Jaume Vicent, la imposició del vi de la vila dAlzira per 4.610 sous i les rendes i drets de la vila pertanyents al rei en el dit any i també, juntament amb Antoni Falcó, arrendaren el dret del peatge per 600 sous.81 Lany comptable següent, el 29 de maig de 1401, junt al seu soci Jaume Vicent compren als jurats de la vila dAlzira la imposició de les carns dels mesos de juny, juliol i agost, aquella que gravava els dits queviures amb 2 diners per lliura, per 2.120 sous, i també en el dit dia laltra imposició sobre el mateix producte, la d1 diner per lliura, dels dits mesos, per 1.500 sous.82
El novembre de 1404, veiem que era arrendador dels drets senyorials dAlbalat de la Ribera i de Segairén, propietat ambdós llocs del noble Pere Maça de Liçana, i que en el dit mes pagà 3.500 sous dels 8.000 en què sarrendà la percepció de rendes.83 Uns anys després, el 1412, arrendava, conjuntament amb el seu soci el també notari, Antoni Boquet, les rendes de la batllia dAlzira.84 I dos anys després, en agost de 1414 el trobem com a «comprador de les rendes reials de la dita vila [dAlzira] dels honorables diputats del dit General».85
Certes actituds en la compra de drets reials i eclesiàstics i la posterior gestió daquests fan possible que el puguem considerar com un especulador quasi «professional». Així, per exemple, el 1416 sabem que almenys comprà tres drets per haver-se conservat les compravendes en el mateix registre notarial: el terç delme del vi, oli, pa i figues, i les primícies, ambdós al territori de Sant Bernat, a Alzira i els delmes eclesiàstics de lesmentada vila. Doncs bé, els delmes eclesiàstics els vendrà per separat, almenys els de lalqueria de Mulata a dos mudèjars dAlcosser i a un dAlàsquer86 i les dites primícies dels llauradors sarraïns a les terres de reialme de Mulata a un moro dAlcosser.87
Guillem Barberà, llaurador dAlgemesí (1432)
No sabem quan el llinatge dels Barberà, molt possiblement originaris del sud de Catalunya, de la comarca de la Conca de Barberà, sestablí a la localitat dAlgemesí. Tot apunta que durant la segona meitat del segle XIV ja estava plenament arrelat en aquestes terres. Així, a començaments del segle XV, veiem diversos veïns dAlgemesí amb aquest cognom a més del nostre Guillem. El 1410, Bernat Barberà era teixidor, i també vivien al lloc Jaume Barberà i Antoni Barberà, teixidor.88