Fa uns anys, potser sense pensar-ho massa, vaig decidir fer una tesi doctoral sobre pintura valenciana. Al llarg del temps aquest propòsit mha donat moltes alegries i també penes, però tot quedava compensat en trobar a larxiu un document que aportava nova informació o en completava lexistent. Lemoció que la recerca mha donat és comparable a com em sent ara en donar forma a tantes notícies disperses per explicar de la millor manera que sé lambient de la producció artística valenciana entorn del 1400 des de lobrador de Pere Nicolau.
El present treball, Lobrador de Pere Nicolau, forma part de la recerca feta en lelaboració de la tesi de llicenciatura llegida a la Universitat de València. És, doncs, una reelaboració dalguns dels capítols de la tesi, dedicada a lestudi de lobrador del pintor de retaules que es considera un dels iniciadors de la pintura destil internacional a la ciutat de València. Larribada a bon port de la recerca no hauria estat possible sense la col·laboració daltres persones; per això expresse el meu agraïment als professors Joan Aliaga Morell, de la Universitat Politècnica de València, i a Amadeo Serra Desfilis, de la Universitat de València, per la direcció de la tesi. Igualment, he dagrair als historiadors Carmel Ferragud Domingo i Núria Ramon Marqués la col·laboració i la paciència incondicionals que em demostren dia a dia.
1A. Furió, Història del País Valencià, Tres i Quatre, 2001, pp. 103-158.
2M. T. Ferrer Mallol-R. Narbona Vizcaíno, «Lestructuració de la societat», en Història, política i societat dels Països Catalans, vol. III, Barcelona, 1996, pp. 162-215; E. Belenguer i Cebrià-C. Cuadrada Majó (coord. vol. III).
I. ITINERARI VITAL I ACTIVITAT PROFESSIONAL
En 1996 es va donar a conèixer un document datat el 27 de juliol del 1408, en el qual es feia referència a una demanda interposada pel pintor Jaume Mateu, nebot de Pere Nicolau. Mateu havia requerit ser reconegut el seu hereu, després de la mort sense testar del seu oncle. El pintor Gonçal Peris fou nomenat pel justícia civil de València curador dels béns del difunt i Jaume Mateu reclamava ser reconegut com lúnic hereu i familiar dins el regne de València. Havia de demostrar el grau de parentesc amb Pere Nicolau i que no existia a la ciutat i Regne de València cap parent més proper al pintor difunt. Veïns, compares, companys de feina i menestrals de diferents oficis donaren testimoni sobre la vida, lofici i les relacions familiars de Pere Nicolau i del que en aquestes dates era lúnic parent viu a la ciutat de València, Jaume Mateu.1
En efecte, Pere Nicolau apareix documentat a València entre els anys 1390-1408.2 Al llarg daquests anys va transcórrer lassentament del pintor a la ciutat de València i, en paral·lel a la introducció de lestil internacional, el seu obrador va aconseguir en poc de temps un gran reconeixement. Ell mateix serà acreditat com un gran mestre per Marçal de Sas (1393-1410), un reconegut pintor alemany, i per Antoni Peris (1401-1424), pintors actius a la ciutat durant aquests anys. Per entendre millor la seua trajectòria professional, és interessant conèixer més de prop els àmbits on treballa i els clients i promotors amb els quals es relaciona en diferents moments del seu recorregut vital.
Des de les primeres publicacions sobre pintura medieval, la figura de Pere Nicolau ha estat valorada com una personalitat cabdal dins de la pintura gòtica internacional a València; la seua obra era considerada com una adaptació valenciana del gòtic internacional europeu. Gairebé sempre, el seu nom apareix associat o relacionat amb pintors estrangers com Gerardo di Iacopo Starnina o Marçal de Sas, aragonesos com Llorenç Saragossà, i valencians com Gonçal Peris. Aquests pintors, introductors lestil internacional, són considerats la primera generació del gòtic internacional a València.
Ara bé, amb independència del tractament documental i bibliogràfic rebut, la personalitat de Pere Nicolau planteja encara molts problemes. A tall dexemple, la seua formació és un aspecte poc estudiat fins ara, tant dins com fora de lentorn valencià.3 Al voltant daquest tema shan fet fins ara dues propostes; la més acceptada considera que Nicolau es va formar a lobrador de Llorenç Saragossà o amb Marçal de Sas, però cap document no corrobora ara com ara una relació daquestes característiques.4 Però, des dels trets formals presents en la seua obra, Saralegui, Heriard Dubreuil o José i Pitarch posen en relació Pere Nicolau amb tres components de lestil internacional: la tradició italogòtica anterior, la influència flamenca i un italianisme darrels florentines o sieneses. Sense contradir els trets estilístics, i a diferència del que ha mantingut la historiografia anterior, Ruiz Quesada ha proposat que Pere Nicolau degué formar part de lobrador dEsteve Rovira i que la seua arribada a València es produí des de Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV. Tot i que la segona part daquesta proposta és possible, la relació entre Esteve Rovira i Pere Nicolau no està documentada, malgrat la coincidència temporal.5 Ara com ara, sí que estan confirmades i contrastades les relacions professionals amb Marçal de Sas, Gonçal Peris, Antoni Peris o Bartomeu Avellà; tanmateix, excepte en el primer cas, desconeixem el caràcter de la relació. Aquestes qüestions, en principi biogràfiques, són molt significatives a lhora daïllar les obres atribuïdes a Pere Nicolau de les daltres pintors coetanis i permeten situar de manera adequada la seua trajectòria artística.6
En els articles escrits abans del 1936, els pintors i tallers de làmbit de la Corona dAragó han estat abordats separadament, com si la seua producció i trajectòria artística no es nodrira de relacions ni influències recíproques. Llevat de les primeres conferències de Tramoyeres a Madrid i dalguna aportació feta per Saralegui, en poques ocasions sha posat lèmfasi en les relacions entre els obradors de pintura als territoris de la Corona.7 Aquest oblit és important si considerem dos aspectes: duna banda, el paper unificador de la Cort i la seua mobilitat i, daltra banda, les interrelacions dels tallers. Tots dos aspectes, encara pendents de valorar-se mitjançant una investigació, són importants, perquè lesquema atributiu dels obradors valencians encara no està totalment delimitat, en especial els últims anys del segle XIV, context en el qual sinsereix la formació de Pere Nicolau. En aquest sentit, dins làmbit valencià, fins fa poc no havia estat tractat amb prou profunditat un dels factors fonamentals en la difusió de lestil internacional, el mecenatge real, en concret els regnats de Joan I (1387-1396), Martí I (1396-1410) i el paper jugat per la cort papal dAvinyó.8
1. DIGUALADA A BARCELONA. LASSENTAMENT A VALÈNCIA (1370-1390)
Els orígens i formació de Pere Nicolau no són massa coneguts, ja que la historiografia sha limitat, fonamentalment, a abordar la seua producció artística i les relacions de la seua obra amb els pintors coetanis i les seues obres. Pel caràcter internacional de la seua única obra documentada, els investigadors lemplaçaven com un deixeble o col·laborador de Marçal de Sas, amb qui apareixia contractant obra a la Seu de València. Tanmateix, en resseguir la seua producció, el paper de Nicolau sembla més destacat del que inicialment es pensava.