Per tot això, es pot concloure que la funció fonamental i central dels diferents tipus de missatges electorals duna formació política és construir, per als ciutadans, algun tipus de narració que doni sentit a lemissió del vot a favor daquesta formació. Així mateix, una formació política també pot construir diferents tipus de relats per a diferents tipus de públics electors, de manera que distribueix diferents narracions o diferents versions duna mateixa narració per a cada tipus de públic.
De fet, quan un ciutadà tria una oferta electoral a través del vot, el que fa és escollir una narració que dóna sentit al seu acte de dipositar el vot.
Els relats polítics electorals no només expliquen una història que ha succeït en el passat, sinó que, fonamentalment, exposen aquella narració que es farà efectiva en el futur si es donen les condicions específiques, com ara que la candidatura obtingui, gràcies al vot dels ciutadans, una quota suficient de poder polític. Daltra banda, els relats polítics electorals presenten una gran varietat de configuracions narratives. Alguns es poden centrar en la figura del líder i nexpliquen la història i el compromís per resoldre, gràcies a les seves competències i virtuts, determinats problemes de determinats sectors socials o del conjunt dun país; daltres posen laccent en el protagonisme dels ciutadans, que, ajudats pel partit polític, resolen les seves carències o assoleixen altes cotes de benestar, de poder, de llibertat, etc.; altres relats polítics construeixen històries segons les quals la formació política és lúnica que podrà salvar els ciutadans o el país dalgun perill imminent, com ara crisis econòmiques, conflictes socials, victòria dalguna força política detestada i temuda, etc. En definitiva, els relats electorals poden ser de tipus molt diferents i posseir diferents configuracions narratives, poden posar en joc conjunts diversos de personatges als quals satribueixen motivacions, facultats, objectius, creences, emocions i accions passades, presents o futures, interrelacions, escenaris espaciotemporals dactuació, etc. En definitiva, cada formació política, quan defineix els continguts dels seus missatges electorals, dissenya un univers narratiu que es proposa com una història o una articulació dhistòries amb una lògica narrativa que condueix el vot del ciutadà cap a aquesta formació política i dota de sentit ple i rellevant aquest vot.
Per tot plegat, es pot establir que els diferents missatges electorals generats per cada candidatura contribueixen a formar un relat general que esdevé leix fonamental del discurs que la candidatura transmet als ciutadans.
El caràcter narratiu dels missatges electorals no resulta evident, ja que la narració és una estructura subjacent en aquests missatges que no es presenta de manera òbvia en la seva superfície. Habitualment els missatges electorals no presenten una forma narrativa directament identificable, no sexposen com una successió lineal desdeveniments articulats, del passat cap al futur, a partir de la lògica del relat i amb les fases bàsiques: una situació problemàtica inicial, un desenvolupament daccions i un desenllaç final. Els missatges electorals es presenten com a discursos en què es combinen de manera complexa explicacions i descripcions, trops i figures retòriques, argumentacions, fins i tot algun petit relat exemplificador, etc. Això no obstant, per sota de totes aquestes operacions discursives corre leix duna estructura narrativa que explica una història en què els ciutadans es poden involucrar atorgant el seu vot a la formació política.
Però com que lestructura narrativa dels missatges electorals no sol estar directament manifestada a la superfície daquests missatges, és necessari un treball danàlisi per fer-la emergir duna manera clarament recognoscible. Per això, a les anàlisis dels espots i dels cartells sutilitzaran categories teòriques i metodologies pròpies de lestudi de les estructures narratives.
Una altra premissa fonamental en què es basa aquest treball és que la significació en els missatges, i evidentment també en els missatges electorals, es distribueix en els diferents nivells de configuració i en els components dels diferents llenguatges en què sarticulen aquests missatges.
Per això, per analitzar el significat general dels espots i dels cartells electorals és necessari analitzar els significats que es transmeten a través dels textos lingüístics, dels tons de veu dels personatges-locutors, dels components figuratius i plàstics de les imatges, de les formes de muntatge de les seqüències, dels fragments musicals que acompanyen habitualment les imatges i les locucions, etc.
Els missatges són maquinàries complexes que produeixen significació. Aquestes maquinàries estan formades per nombroses peces i incomptables engranatges i connexions; per això, en lanàlisi dels missatges, resulta imprescindible tenir en compte tots els components i nivells que es relacionen i que contribueixen a generar significats.
En definitiva, els missatges electorals constitueixen peces comunicatives de gran rellevància política i social, en què es posen en joc recursos expressius per desenvolupar diferents tipus destratègies persuasives. Lestudi dels espots i dels cartells electorals duna formació política concreta generats i utilitzats al llarg dun període extens de temps permet mostrar la posada en pràctica de mètodes danàlisi operatius per revelar les claus del funcionament comunicatiu dels gèneres persuasius de caràcter polític.
1.2. Introducció metodològica
1.2.1. El registre lingüístic
Per analitzar els registres lingüístics dels espots i els cartells de les campanyes dIniciativa per Catalunya (IC), es pren com a referència la configuració de narracions. En els discursos electorals es relaten, de manera més explícita i nítida o més implícita i difusa, històries en les quals se succeeixen situacions i esdeveniments que presumptament han passat, que passen o que passaran. Els discursos de cada campanya impliquen desenvolupar una narració que sexposa, com a proposta, al públic destinatari.
Els discursos persuasius electorals es vertebren, en el nivell profund, com a narracions a causa del valor funcional que tenen aquestes com a operacions discursives que inciten a lacció. Els discursos electorals tenen com a objectiu que el destinatari dugui a terme una acció concreta: que voti una candidatura i que no voti altres candidatures que concorren a les mateixes eleccions. Perquè un subjecte dugui a terme una acció, sha de proposar un sentit per a aquesta acció, un sentit que li resulti positiu. El sentit duna acció, com ara votar, només es defineix a partir dinscriure aquesta acció en una narració concreta. Una mateixa acció que sinsereix en el marc de narracions diferents adquireix sentits també diversos; per això, perquè un ciutadà voti una candidatura i no una altra, cal dotar aquest vot dun sentit que motivi el ciutadà a actuar en la direcció que es pretén que actuï.
Qualsevol narració posseeix dos nivells: el nivell de lenunciat i el nivell de lenunciació. En el nivell de lenunciat se situa la història que sexplica; en el nivell de lenunciació se situen els subjectes que entren en relació comunicativa, la persona que explica la història i la persona a qui sexplica la història.
En el nivell de lenunciat de les narracions que vertebren els discursos electorals apareixen personatges com ara partits polítics, líders, el ciutadà elector, sectors socials i econòmics, governs, nacions, etc. A aquests personatges, en les narracions, sels atorguen característiques de diverses menes, característiques de personalitat i caràcter, emocionals, cognitives, socials, polítiques, etc. També sels adjudiquen intencions, motivacions, responsabilitats, objectius, actuacions, èxits i fracassos. Aquests personatges que sinscriuen en la narració apareixen desenvolupant la seva existència i les seves activitats en un espai i en un temps específics.