Aquest recull de cartells també vol ser el recull dimatges i moments duna organització política dhomes i dones, un reconeixement als qui han posat el seu gra de sorra en la lluita per la justícia social, la igualtat, lecologia i les llibertats nacionals. Un imaginari que, tot adaptant-se al context polític i social de cada moment, sha anat construint de forma ininterrompuda des de fa més de vint-i-cinc anys i que enllaça amb la referencial imatge del PSUC i del llibre precedent daquest, Els cartells del PSUC. 19761986.
Marc Rius
Director de les campanyes electorals dICV
1. Introducció
1.1. Introducció general
En aquest text es presenta un estudi de tots els espots i cartells de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de 1988 fins a 2012. Uns espots i cartells que van ser generats per a les campanyes electorals de les diferents eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. A ladreça web http://www.iniciativa.cat/icv/campanyeselectorals podeu consultar les imatges i els vídeos originals de les campanyes electorals que analitzem en aquest llibre.
La realització dun estudi daquestes característiques ha possibilitat:
Identificar el nucli discursiu central duna formació política. Un nucli discursiu central constant que fa que aquesta formació política aparegui com un subjecte recognoscible i coherent per al conjunt de ciutadans-electors.
Observar com els discursos electorals evolucionen al llarg de prop de tres dècades.
Observar com el discurs central de la formació política sadapta als diferents contextos electorals en què es desenvolupa, a les diferents circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que es donen en cada campanya electoral.
Identificar la imatge que, a través dels seus missatges electorals, la formació política construeix i transmet de si mateixa i dels electors destinataris als quals es dirigeix.
Explicar les estratègies persuasives que la formació política posa en joc en cada campanya electoral.
Explicar els diferents recursos expressius que la formació política utilitza en la configuració dels seus missatges.
Lanàlisi dels missatges electorals dICV durant vint-i-cinc anys no només serveix per obtenir un coneixement profund daquests missatges i de les estratègies persuasives que operen a través seu, sinó que a més, i fonamentalment, busca presentar un model metodològic per a lanàlisi dels missatges electorals en general.
Les campanyes electorals són períodes en què les formacions polítiques que presenten candidatures desenvolupen una gran activitat comunicativa, lobjectiu fonamental de la qual és influir en les decisions de vot dels ciutadans de manera que els resultats electorals siguin com més favorables millor als seus interessos polítics. Dins de la comunicació que les formacions polítiques posen en joc en els períodes de campanya electoral, hi ha alguns tipus de gèneres que són explícitament persuasius; és a dir, que són produïts i presentats a partir de patrons que permeten que siguin recognoscibles socialment de manera explícita com a peces comunicatives destinades a persuadir els ciutadans i a influir en la seva opció de vot. Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres fonamentals de la comunicació persuasiva política. Els espots electorals són peces de publicitat política que utilitzen els recursos propis dels llenguatges audiovisuals i que poden ser emeses a través de diferents mitjans i plataformes audiovisuals, especialment la televisió, així com als diferents tipus de webs a internet. Els cartells electorals ja tenen una tradició molt llarga en la comunicació política i són missatges visuals en què sarticulen elements gràfics i lingüístics.
Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres específics de la comunicació electoral i de la publicitat política que tenen una presència notable als mitjans i als suports urbans, i també una gran rellevància en el conjunt de les estratègies comunicatives de les formacions polítiques durant les campanyes electorals.
Daltra banda, els espots electorals i els cartells electorals són missatges generats des de la instància de les formacions polítiques mateixes i estan totalment dins de la seva àrea de control, sense intervenció daltres agents comunicatius que puguin intervenir en la seva configuració al marge de la voluntat dels responsables de la formació política mateixa. Això significa que, en els espots electorals i en els cartells electorals, els partits i les coalicions hi desenvolupen els discursos sense distorsions i que, per tant, shi poden reconèixer, de manera nítida, els discursos elaborats per les formacions polítiques, allò que volen transmetre per aconseguir el suport dels electors. En aquest sentit, els espots i els cartells electorals són un material privilegiat per a lanàlisi de les estratègies de continguts que les formacions polítiques posen en marxa a les campanyes electorals.
Lanàlisi dels espots i dels cartells electorals que es realitza en aquest text es fonamenta en algunes premisses teòriques fonamentals.
La primera premissa és que els discursos electorals posseeixen una estructura narrativa subjacent que en vertebra la coherència i la funció persuasiva.
Lobjectiu últim dels discursos electorals és aconseguir que sectors de ciutadans més genèrics o més específics votin determinades candidatures i no les contrincants. Per tant, els missatges electorals pretenen influir en certa manera sobre el comportament dels ciutadans davant de les urnes. Quan els ciutadans dipositen un vot en una urna estan realitzant un acte que, per tal que no sigui viscut com un absurd, ha de tenir, per a aquests ciutadans, algun sentit. Aquest sentit pot ser més nítid o més difús, més o menys conscient o inconscient, explícit o implícit. El sentit dun acte que realitza un subjecte depèn, per a aquest subjecte, de les construccions mentals, cognitives i emocionals que hagi elaborat al voltant daquest acte. Un comportament concret té sentit per al subjecte que el realitza i per a la resta de subjectes que lobserven en funció de la narració que aquests subjectes hagin elaborat com a constructe mental en què emmarquen aquest acte. Tot acte, com votar una candidatura, només té sentit per al subjecte que lexecuta si aquest acte forma part, per a ell, duna història, ja que fa avançar en una direcció determinada una successió desdeveniments en què sinvolucra com a actor; una successió desdeveniments que es fonamenten en alguna situació negativa que ha de transformar o en alguna situació positiva que ha de preservar, en què es realitzen accions per aconseguir objectius concrets, actuen diferents personatges, cadascun amb algun rol, respon a diferents motivacions, estableix determinades relacions amb la resta, etc. En definitiva, lacte de votar una candidatura i no les candidatures contrincants té sentit per al ciutadà que lexecuta perquè aquest ciutadà insereix mentalment aquest acte en un relat.
Per tot això, es pot concloure que la funció fonamental i central dels diferents tipus de missatges electorals duna formació política és construir, per als ciutadans, algun tipus de narració que doni sentit a lemissió del vot a favor daquesta formació. Així mateix, una formació política també pot construir diferents tipus de relats per a diferents tipus de públics electors, de manera que distribueix diferents narracions o diferents versions duna mateixa narració per a cada tipus de públic.