Estructura urbana i població
La vila fou creada ex novo a finals del segle XIII. Per tant el seu plànol no respon a cap estructura dhàbitat preexistent, ja que les cases o la pobla originària degué desaparèixer submergida en favor del plànol hipodàmic o en quadrícula típic dun repartiment racionalitzat del nou espai a poblar. Estava voltada de muralla, amb les seues torres i un vall. Encara avui es conserva algun fragment del mur, visible a la casa de lOli, així com part de la torre Motxa. Dos carrers principals perpendiculars entre si (un és el carrer Major) divideixen el recinte en quatre parts (quarters), conegudes amb els noms de Sant Julià, Santa Maria, Santa Llúcia i Santa Caterina, que donen lloc també als quatre principals portals de la vila. En lencreuament daquestes dues vies principals hi ha la plaça on estava la sala del consell, certs obradors, les sitges municipals, lalmodí o botiga del blat (don disposem dun inventari dels pesos i mesures de lany 1419). Paral·lels a aquests dos carrers, perpendiculars entre ells dos a dos, i a mitjan camí entre ells i els murs, quatre carrers més completaven el traçat urbà principal (hi destaquen el carrer dAmunt i el carrer dAvall). Lentramat es completava amb uns pocs carrerons més per facilitar el trànsit cap a les parts interiors dels quarters. En conjunt, carrers rectes i, des de la perspectiva actual, estrets. El subministrament de laigua procedia de dos pous (el de la plaça i el del racó o chich). Ja des de mitjans del XIV es documenta el raval de Santa Llúcia (enfront del portal de València), on se situava lhospital de Sant Miquel i Santa Llúcia però també el bordell. I és que Vila-real, a finals del XIV, era una de les aglomeracions demogràfiques més importants al nord de la capital del regne: el 1379 comptava amb 590 focs, i el 1385 amb 587, símptoma destabilitat. En la part oposada de la vila, sorgeix el raval de Castelló, en el qual a finals del XV pren forma la moreria.23
Pel que fa a certs edificis singulars o dimportància per al desenvolupament dun nucli urbà, cal mencionar que el 17 dabril de 1275 Jaume I atorga llicència a Pere Dahera per a construir i edificar un hospital en la vila. El 1380 ladministració daquest espai, lhospital de Sant Miquel i Santa Llúcia, està en mans del consell. Per un inventari del segle XV sabem que disposava de 4 llits per atendre els necessitats, i que existia llicència per acaptar, encara que hi havia moltes almoines pietoses i ofrenes, així com lobligació per part de lhospitaler que després del seu òbit, els seus béns (o el 50 % daquests) passara a engreixar el patrimoni per al manteniment daquest hospital.24
Altres edificis documentats durant la segona meitat del XIV són la presó de la vila (1373) i alguns hostals inscrits al padró de riquesa de lany 1360, com el de Pere Malrich, el de lhereua de na Balesta situat al raval, i el de Joan de Calaceyt situat prop del portal de València. També hi ha edificis religiosos, com lesglésia dedicada a Sant Jaume, construïda allà pel 1298, duna única nau amb un absis de tres altars i capelles adossades a la nau. La documentació de lArxiu Municipal permet veure tot el seguit dobres i reformes fetes des de finals del segle XIV fins a ben avançat el XVI.25
Desenvolupament econòmic
Amb la carta pobla de febrer de 1274, el rei Jaume I concedia el privilegi de mercat setmanal establert per a cada dissabte, així com una fira anual, la data de la qual quedava a voluntat dels pobladors de la vila sempre que no destorbara la de Castelló i les poblacions properes. Al document sindica que totes aquelles persones que anaren o tornaren bé a la fira o al mercat romanien sota protecció reial i poc després, segons privilegi del 4 de març de 1274, safegia que també quedaven eximits del pagament de la lleuda i peatge durant sis anys. Aquesta fira pareix que se celebrava al llarg de 15 dies des de la festa de Sant Mateu (21 de setembre), fins que, el 16 de setembre de 1347, es mudà la data establint-se, també durant 15 dies, a partir del dia de Sant Martí (11 de novembre). Però, a inicis del segle XV sorgí un problema. Amb data 30 de juny de 1402 el rei Martí lHumà permetia el manteniment de la celebració de les fires de Castelló i de Morvedre, a pesar de la proximitat cronològica amb la fira dAlmassora. Els de Vila-real se sentiren perjudicats per la situació i a finals doctubre del 1404 es creuen vàries missives del consell de la vila, que demanava iniciar la fira el 2 de novembre, amb el lloctinent del governador, qui els ordenava que no mudassen la fira. La qüestió no es degué solucionar, ja que encara en agost de 1427 el consell vila-realenc, en un intent dordenar el seu espai econòmic, acorda demanar al rei la gràcia datorgar fira a la vila després de la fira de Castelló, i també la possibilitat de canviar el mercat setmanal al dimecres.26
Vila-real estava integrada dins la via principal de comunicació terrestre que travessava el regne de nord a sud. Aquesta via quedava articulada i complementada per la navegació de cabotatge amb els carregadors marítims de Nules, Borriana, Castelló, Moncofa i Almassora. Vila-real, que està a uns pocs quilòmetres de la mar, gaudí de la possibilitat de tenir carregador a Borriana, ja que en la carta pobla se li concedien els mateixos privilegis i emprius. Ja el 1377 el consell de la vila autoritzava dos pescadors a construir una barraca a «l·areny de la mar, on ja la dita vila ha acostumat tenir barraqua». Calia fer-la de canyes, amb portes, per aixoplugar els pescadors i les seues xarxes. El 1419 els jurats de la vila acordaren novament «que sie feta per la dita vila una barraqua en la mar, en lo terme de Buriana, segons solia ésser en temps passats, e açò per continuar lo aempriu que la dita vila ha en lo dit terme». Amb tot, aquests emprius foren derogats per ordre reial el 1426.27
Daltra banda, a la Plana, el desenvolupament de lagricultura hidràulica se serví de laigua del riu Millars. A Vila-real, una extensa xarxa de séquies, files i braçals canalitzava les aigües daquest riu cap a la séquia Major gràcies a lassut. Aquesta séquia després de vorejar el riu es dirigia cap a la vila, partida en dos: Sobirana o Roja i Jussana, que al seu torn es dividien en multitud de sèquies menudes que portaven laigua a les diferents parcel·les amb possibilitat de reg. A Vila-real, el terme hort determina un camp regat de 1,5 fanecades, i el valor de la parcel·la augmentava a mesura que sapropava a la séquia Major i la vila, i minvava a mesura que sallunyava cap al regadiu nou o segon sedeny. Amb tot, làrea de regadiu no era massa gran. El 1360 la reconstrucció efectuada de lespai ocupat pels distints tipus de cultiu i dels valors fiscals globals indicava que aquesta àrea de regadiu no superava el 16 % del total conreat. Però, segons les dades oferides per a lany 1566, el percentatge hauria crescut fins al 37,23 %.
Tanmateix, a Vila-real sobserva el progressiu trencament de lequilibri de la clàssica trilogia mediterrània. Duna banda sintensifica el cultiu del cereal però al mateix temps es redueix el de la vinya, que serà substituïda a poc a poc per garrofers i oliveres. Així, lolivera passa docupar el 1360 un 1,06 % de la superfície conreada a un 21,22 % el 1566. La vinya (amb mallol) descendeix del 28,15 % de 1360 al 12 % de 1566. I els garrofers, dels quals no hi ha constància en 1360, ascendeixen a un 5,5 % el 1566. A més, encara que no es menciona específicament als llibres de peita, des de 1388 shi detecta la presència darròs, amb una posterior ordenança, de 1434, que indicava els llocs on no sen permetia el cultiu i la zona on sí que es podia conrear, a saber, des del riu Sec cap a Nules, la zona més allunyada de la vila. Amb tot, sen prohibeix el cultiu el 1504.28