Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
© Joaquim Aparici Martí, 2021
© Daquesta edició:
Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021
Universitat de València, 2021
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Arxiu Municipal de Vila-real, Llibre de sequiatge, 1551, f. 80v
Coordinació editorial: Maite Simón
Correcció: Elvira Iñigo / Pau Viciano
Maquetació: Inmaculada Mesa
Edició digital
Introducció
Veritablement, es pot dir que Vila-real gaudeix dun dels arxius valencians amb la documentació medieval, seriada i variada, de les més interessants i completes de tota la Comunitat Valenciana. El catàleg publicat ja fa alguns anys per Camarena i Doñate1 ens permet veure unes sèries cronològiques molt àmplies i continuades, especialment de llibres de claveria i de manuals de consells,2 que es complementa amb un nodrit grup de llibres de peita, així com un padró de riquesa de finals del XIV i altres dos dinicis del XVI,3 a més de nombrosos pergamins i cartes.4 Es tracta de documentació generada per la institució del govern local, és a dir, el consell municipal i els seus representants, resultat del seu aparell burocràtic, de la qual es conservava només la relativa als aspectes que en aquells temps eren considerats importants, amb prevalència dels textos de privilegis o els de caràcter normatiu o comptable-fiscal, per la qual cosa es pot dir que la documentació que arriba a nosaltres és aquella que es considerava pràctica, operativa i administrativa.
Breument descrits, els manuals de consells són llibres de registre dactes municipals on sinscriuen els acords que, sota la fórmula dordenances o establiments, regulen tots els aspectes de la vida socioeconòmica sobre els quals el municipi té jurisdicció (abastament, obres, preus de productes, cura de les séquies, pagament de salaris, enviament de lletres, etc.). El caràcter oficial i normatiu daquests acords suposà que algunes de les ordinacions tingueren una validesa secular i foren integrades en un volum especial dordinacions i establiments, volum transcrit i publicat al seu moment per Vicent Gil, amb documentació del segle XIV al 1711.5
Amb el pas del temps, la redacció daquests manuals de consells adquireix una estructuració cada vegada mes definida per seccions: acords del consell i jurats, albarans de pagament, correu emanat dels diversos òrgans de gestió municipal, ordinacions i arrendaments. Precisament, és aquesta última secció la que no trobem als llibres del segle XIV, mentre que al XV es desenvolupa de forma irregular. Així, trobem a inicis i mitjans de la centúria capítols sobre larrendament de la cisa de les mercaderies, del pa, vi i civada; del tall de drap o bolla; del molí del Cap del Terme, etc. I a finals del XV i inicis del XVI daltres, sobre larrendament de la panaderia, la venda de sal, etc.
Aquesta sèrie municipal fou completada amb els llibres de claveria, on el síndic pren nota de les dades i rebudes, despeses i ingressos municipals, amb especial atenció al resultat final establert entre un concepte i laltre, controlat pels comptadors que, amb aquesta finalitat, nomenava el consell municipal. Per a aproximar-nos al Vila-real de la segona meitat del segle XIV resulten cabdals, tant per la quantitat com per la qualitat que presenten.
Finalment, les fonts fiscals sobre béns immobles poden ser emprades com a possible camí per aproximar-nos a la demografia de Vila-real, però cal tenir en compte que només hi consta part de la població, els propietaris dun cert patrimoni o nivell de riquesa, i en queden exclosos els nihils i els exempts per privilegi. Als llibres de peita es consigna el nom del contribuent, la condició civil, lètnia i religió, la professió i si és foraster o no. I al costat, el total a pagar pels béns immobles (i de vegades, laveïnament o el ramat). Daltra banda, els padrons de riquesa ofereixen més informació aprofitable, ja que sota el nom de cada contribuent sindiquen, ara sí, les propietats (casa, terra, vinya, horta, corrals, etc.) i el seu valor fiscal. J. A. del Pozo, utilitzà el padró de 1360-1370 per a apropar-se a lestructura del parcel·lari i els nivells de riquesa i diversitat social en la segona meitat del XIV.6
Tot i aquesta abundància de fonts locals de caràcter municipal, es troba a faltar una altra tipologia documental que ens aproximaria a un altre nivell de la realitat socioeconòmica de la vila, com són els llibres del justícia i els protocols notarials. Daquests últims, a lArxiu Municipal se nhan conservat dos complets i un altre fragmentari del notari vila-realenc Guillem Ocelló.7 Amb tot, aquest tipus daproximació és pot complementar amb lexistència daltres dos protocols notarials de Francesc Mascarell, dinicis del segle XVI, un conservat a lArxiu del Regne de València, i laltre al del Col·legi del Corpus Cristi de València, conegut com a Arxiu del Patriarca.8
Finalment, cal dir que també es conserva la sèrie, molt completa, dels registres de la batlia de Vila-real a lArxiu del Regne de València, amb alguns volums de la segona meitat del segle XIV.9
Tot això vol dir que, a lactual importància socioeconòmica de Vila-real en el conjunt de la província de Castelló (recordem que nés la segona aglomeració demogràfica), se suma que ha permés un estudi en profunditat de la seua història medieval gràcies a la conservació daquests fons documentals, i també (i això no ho podem oblidar), al saber fer dels professionals que shi han fet càrrec de larxiu municipal els darrers anys. Vila-real compta, doncs, amb un bon recull bibliogràfic que ens apropa a la conquesta, repoblació i consolidació socioeconòmica de la vila al llarg dels segles XIII, XIV i XV. Als coneguts treballs de les primeres dècades del segle XX del pare Ramón de María o de Benito Traver,10 cal afegir tota una sèrie de publicacions que tingueren en la documentació conservada en larxiu vila-realenc el principal cos destudi, amb una temàtica molt variada, com són els treballs de J. M. Doñate Sebastiá, (sobre aspectes mèdics, seda, arqueologia, molins, etc.),11 de Ramon Ferrer Navarro (sobre la fundació, repoblació, demografia, onomàstica, etc.),12 de J. A. del Pozo Chacón (sobre societat i economia a finals del XIV),13 dÀngels de Beltran (estudi sobre un llibre de claveria del XIV),14 de Joaquín Aparici Martí (sobre artesania, comerç, ramaderia, demografia, hàbitat dispers, música i festa),15 de Vicent García Edo,16 dInmaculada C. Román,17 de Vicent Felip,18 de Vicent Salavert,19 o de Vicent Gil.20