EL LÈXIC CATALÀ
DINS LA ROMÀNIA
EL LÈXIC CATALÀ
DINS LA ROMÀNIA
GERMÀ COLÓN
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
1993
Col·lecció BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA
Direcció: Antoni Ferrando
Francés Ángel López García
© Germà Colón, 1993
© Daquesta edició: Universitat de València, 1993
I.S.B.N.: 978-84-370-9368-0
Edició digital
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: V&M. Estudio de Servicios Gràficos
Fotocomposició: Servei de Publicacions de la Universitat de València
Traducció:Servei de Normalització Lmgüistica
A la memòriadels meus pares
Índex
Presentació
Introducció
1. El ressò duna polèmica
2. Varietat lèxica
3. Un assaig a quatre columnes
4. Un camp semàntic
5. El lèxic català entre les àrees centrals
6. Anàlisi contrastada dun text
7. Laragonès i el català
8. «Hispanització» i cronologia
9. Afinitat amb la Gal·loromània
10. Loccità i el català
11. Contrast amb loccità
12. Individualitat del lèxic català
13. Repartició geogràfica
14. Aportació forastera
15. Catalanismes
16. Persistència dètims hispànics
17. Tasca a realitzar
18. Observacions finals
Bibliografia i sigles
Índex de mots
Índex de matèries
Presentació
És un honor per a la Biblioteca Lingüística Catalana comptar entre els seus col·laboradors el professor Germà Colón, doctor honoris causa de les Universitats de València, Alacant i Castelló; catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Basilea (Suïssa) i mestre indiscutible de tants estudiosos arreu del món. Lobra que el lector té en les mans és una revisió i actualització, en versió catalana, de la primera part dEl léxico catalán en la Romania (Madrid, 1976), treball de consulta obligada no sols per als romanistes sinó també per als encuriosits per la vida dels mots.
En el present estudi, Colón fa una caracterització del lèxic català en relació a les altres llengües romàniques, tenint sempre en compte tant les llengües veïnes que en lèpoca medieval constituïren vertaders vehicles de cultura (laragonés i loccità) com levolució històrica que han experimentat les diverses llengües que integren la Romània. I arriba a la conclusió que, des del punt de vista lèxic, el català procedeix del llatí gàl·lic, encara que adverteix que aquesta vinculació no es pot relacionar amb la presència caloríngia a Catalunya. Des duna altra perspectiva, Colón fa veure que lexamen de les dades lèxiques que forneix el català permet resoldre problemes lèxics de la Romània. Amb aquest llibre tan aclaridor sha posat punt final a la llarga polèmica sobre la subagrupació romànica del català.
Disset anys després de la publicació dEl léxico catalán en la Romania, Colón no ha tingut necessitat de reelaborar-lo sinó tan sols de posar al dia algunes dades, completar-ne daltres, matisar alguna afirmació i actualitzar la bibliografia. Tot plegat converteix El lèxic català dins la Romània en un manual ben útil no solament per aquestes noves aportacions sinó perquè sintetitza gairebé dues dècades de treball constant i fructífer en el camp de la lexicografia romànica i catalana. Per tot això hem considerat imprescindible incloure en la nostra col·lecció un estudi bàsic per a la lingüística catalana.
València, juny de 1993
INTRODUCCIÓ
0. Aquest manual pretén posar a labast de lestudiant universitari i del lector curiós unes consideracions sobre el caràcter del vocabulari català, tant antic com modern. La publicació es deu a la iniciativa amical del meu col·lega Antoni Ferrando i Francés, catedràtic de la Universitat de València, qui des de temps mincitava a donar al públic traduït el meu llibre El léxico catalán en la Romania, publicat per lEditorial Gredos de Madrid dins la col·lecció «Románica Hispánica». Era jo del parer que, si es duia a terme aquest projecte, calia refondre molta cosa, puix que els anys no passen de bades. Un bon dia, de sobte, Ferrando manuncià que la traducció feta des del Servei de Normalització lingüística de la Universitat era llesta i que jo hi podia fer les modificacions que cregués convenients. Vam arribar a lacord de prescindir de la segona part, que eren il·lustracions o monografies de mots en els quals el català jugava un paper important en el conjunt dels fets romànics. Seria només reeditada la primera part panoràmica, amb aclariments i remarques. Em plau dagrair a lEditorial Gredos i particularment a la Dra. Pilar García Mouton el permís que me nhan generosament concedit.
Fet i fet, vaig decidir de no canviar massa coses. Tal com és aquesta secció de generalitats sobre el nostre lèxic, crec que es pot mantenir a grans trets, sense haver envellit massa. Hom ha treballat, i molt, en el camp de la recerca etimològica i lexicogràfica del català; tampoc jo no he deixat docupar-men. Estic convençut que no és encara lhora de les síntesis i que, per una altra banda, la discussió de teories adés sobre influències pre-llatines, castellanes o mossaràbiques, adés sobre interessades i polititzades elucubracions, no contribuiria més que a embolicar lambient. Els debats de fets no dilucidats, exposats educadament i serena, haurien de restar en els toms de les revistes especialitzades. Ací el lector trobarà només dades establides i controlades. He mantingut, doncs, larquitectura primitiva i únicament hi he afegit amb sobrietat algunes observacions i notes, sobretot de caire bibliogràfic, entre parèntesis quadrats [ ].