És per això que preguntar-nos per la possibilitat duna imatge diferent de Foucault, preguntar-nos per una suposada modernitat radical del filòsof de Poitiers, implica contestar linterrogant sobre els efectes de la seua filosofia. Es tracta, en definitiva, de donar la nostra resposta, una més entre tantes que als darrers anys shan generat, a la pregunta que planteja Morey: què és avui per a nosaltres Foucault? Quins aspectes de la seua obra ens interroguen, ens resulten intempestius?4 O, per a plantejar també el nostre propi interrogant, no gaire diferent a lanterior: què hi ha en allò dit i escrit per Foucault que ens resulte incòmode i insuportable per al nostre present?
I és que, com bé sabem, la manera en què es llence, en què es plantege una pregunta, ja encamina la resposta. La concreció que ací hem realitzat daqueixa primera pregunta més genèrica de Morey, ja ens dóna a entendre que això de considerar pejorativament Foucault un nihilista, un neoanarquista, un antiil·lustrat, un neoconservador o quelcom de semblant, resta molt lluny de la nostra intenció. Al contrari, volem mostrar, partint de les orientacions del mateix Foucault, que la seua intenció i la seua filosofia no ens aboquen necessàriament a aqueixa actitud antiil·lustrada, nihilista, pessimista, paralitzant..., sinó que, paradoxalment, ens condueixen a una actitud combativa en el sentit ple de la paraula. I sols així, sols conjurant el perill, conjurant la profecia de Habermas sobre lirracionalisme de Foucault, podrem, a més, i tal i com volem, oferir una interpretació de Foucault diferent, gens allunyada dels ideals il·lustrats o almenys dalguns dells. De manera que és la nostra voluntat, i esperem poder aconseguir-ho, oferir al lector una interpretació que ens permeta llegir les creacions foucaultianes, com ell mateix insistia al final de la seua vida, com una aportació personal i personalista al projecte modern i il·lustrat, que com Habermas indicava és un projecte inacabat, però no perquè shaja desviat de cap camí normatiu, sinó perquè la grandesa del projecte rau en el fet que no té fi, no té telos; rau en el fet que hem danar refent-lo, tal com Foucault fa, sobre la marxa, atents a la sempre peculiar i idiosincràtica actualitat. Sols superant aqueixa sèrie de crítiques, que no sols Habermas, sinó tot un conjunt bastant ampli de pensadors que sovint els agrada qualificarse de moderns han anat teixint al voltant de la seua obra, sols eludint aquelles pseudocrítiques, que lluny dassenyalar autèntiques deficiències del seu pensament el que fan és despistar-nos del que hi ha de més il·lustrat i filosòfic en Foucault, podrem realment descobrir com aquest pensador, aquest intel·lectual específic, continua proporcionant-nos, molts anys després de la seua mort, una rica caixa de ferramentes per a continuar transitant, que no avançant, els camins pels quals transcorre el nostre avui, camins que amb Foucault descobrim que no duen a cap Roma, a cap ciutat eterna.
Perquè amb Foucault no existeix ni tan sols la possibilitat de convertir la ciutat eterna en ideal regulador, tal com fa Habermas. Parlar des duna pragmàtica comunicativa que basteix una raó també comunicativa al voltant dunes condicions ideals de comunicació inscrites en el diàleg no és més que estendre un vel davant els nostres ulls que ens impedeix il·luminar el que tenim davant, la nostra actualitat. I encara més, o millor dit, el pitjor de tot és situar la discussió al terreny dallò que Foucault no dubtarà a qualificar com a xantatge: o acceptes la possibilitat daquesta raó comunicativa o... estàs en contra de la raó. Perquè si hi ha una cosa que no pensem acceptar dentrada és el plantejament simplista segons el qual aquell que critica la raó està en contra della. Crítica radical a la raó i defensa de la Il·lustració són, al nostre entendre, no una dualitat oposada, sinó tot el contrari, una de complementària i necessària; en altres paraules, la tesi que ací mantindrem és que en Foucault la crítica radical i constant a la raó esdevé en realitat una versió sui generis duna teoria crítica, esdevé una forma radical de Modernitat, no dabandonament daquesta. És per això que entenem que les obres de Foucault, tant les majors com les menors, ens permetran, doncs, desprendrens duna teoria sobiranista del subjecte i duna ontologia naturalista, ens possibilitaran dur a terme una genealogia de la Il·lustració, i ens impel·liran a bastir la nostra existència com una obra dart, reaccionant contra allò insuportable que hem convertit, dissortadament, en el més familiar. Aquesta és la nostra aposta i la base daquest llibre.
1. Jürgen Habermas: El discurso filosófico de la modernidad (Doce lec-ciones), pp. 14-15.
2. Jürgen Habermas: «La modernidad: un proyecto inacabado», en Ensayos políticos, p. 282.
3. G. Deleuze: «¿Quest-ce quun dispositif?», en AADD: Michel Fou-cault philosophe, pp. 192-193.
Per la nostra part hem limitat el nostre treball a aquells articles, entre-vistes, conferències..., que han estat glossades en els quatre volums Dits et écrits. Com indiquen els editors en la seua introducció, lètica editorial seguida ha estat recollir sols aquells textos que han estat assumits i auto-ritzats per Foucault. Se nhan exclòs, doncs, les edicions pirates no au-toritzades en vida per Foucault per exemple les lliçons del Collège de France, així com entrevistes i textos pòstums no ratificats o verificats. La breu Cronologia que contenen les primeres pàgines del primer volum acaba així: «Michel Foucault havia redactat abans de partir cap a Polònia, al setembre de 1982, un testament vital per a obrir en cas daccident, que no contenia més que tres recomanacions, entre les quals figuraven: La mort, no la invalidesa i Cap publicació pòstuma» (Dits et écrits, I, p. 64).
4. Miguel Morey: «Introducción», en Michel Foucault: Entre filosofía y literatura. Obras esenciales, vol. I, p. 10.
Advertiment al lector sobre les referències i citacions
Ateses les constants referències a les obres de Foucault, i per a una major economia lingüística, hem optat per citar-les segons la llista dabreviatures que a continuació senumera. Les versions utilitzades de les seues obres han estat les franceses i se nha realitzat la traducció de les citacions.
Pel que fa a la bibliografia secundària, i atès que les entrades, tot i ser abundants, no són tan repetitives, sha optat per fer-ne referència completa indicant el cognom i nom de lautor i el títol de lobra o article. Si lobra utilitzada estava en francès sha optat, com en el cas de les obres de Foucault, per traduir-les directament del francès al català.
Llista dabreviatures
DÉ: Dits et Écrits1