El monarca no oblidava la participació dels gremis en lalçament, i a això es deu una altra prescripció; les juntes corporatives no podrien reunirse sense llicència reial, o en defecte seu del governador del regne, en el benentés que no havien de tractar matèries alienes al seu ofici (rúb. III). Així mateix, fou decretada lanul·lació de les nombroses alteracions de dominis i de béns immobles practicades de forma irregular dordre dels mandataris unionistes en el temps del conflicte, ensems amb la devolució de les propietats als titulars, i aquests serien indemnitzats pels perjudicis soferts (rúb.V).
Finalment, les corts aprovaren un fur dirigit tàcitament a la neutralització política de linfant Ferran, el mig germà en qui el rei veia lenemic natural del seu tron. En endavant, la procuració o governació del regne seria ocupada per un cavaller heretat dins del país, amb lexclusió expressa dalcun infant, comte o baró, i sempre per designació directa del sobirà (rúb. IX).
Un motiu particular dinterès del diari de les corts que sinclou en aquesta edició, desconegut fins ara, es deu a la circumstància que constitueix el primer o més antic procés de corts conservat dels tres regnes de la Corona dAragó que posseïren assemblees parlamentàries, Aragó, Catalunya i València. Per part dAragó, el primer procés complet que ha arribat al nostre temps és els de les corts de Carinyena de 1357, custodiat (actualment perdut) a lArxiu de la Diputació de Saragossa.3 Pel que fa a Catalunya, les primeres corts del principat de què hi ha les actes del procés són les tingudes a Perpinyà els anys 1350-1351, també per Pere el Cerimoniós.4 Del regne de València, al seu torn, fins a les corts celebrades a la capital el 1354 no es coneixia la existència de processos parlamentaris.5
El text que conservem, fragmentat hui en dues sèries de la secció de Cancelleria de lArxiu de la Corona dAragó, Processos i Legislació, recull el diari de les sessions, del 27 de desembre de 1348 al 3 dabril de lany següent, mancant-hi la darrera, la del dissabte 4 del mateix mes, quan el rei Pere va cloure lassemblea; justament és lúnica sessió que legislà en matèria civil, amb la promulgació de dos furs nous, perquè totes les anteriors es varen ocupar íntegrament de la resolució i liquidació de la Unió. El document que ens ha pervingut és un esborrany, escrit en la seua major part de mà del competent secretari reial i futur protonotari, Mateu Adrià, i per dissort deteriorat parcialment, amb algunes pèrdues de text. Estés en llatí en trenta-tres folis de paper, entenem que ofereix un especial valor, car permet copsar les vacil·lacions i correccions del redactor en alguns punts, com és propi daquesta classe de documents.
CRITERIS DEDICIÓ OBSERVATS
La majoria dels documents inclosos en aquest recull estan redactats en llengua catalana, ensems amb altres molts en llatí, i menys en aragonés o castellà. Per als texts en llatí i en castellà-aragonés, hem tingut en consideració les Normas difoses pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1944.6 Per als texts en català, les regles de la col·lecció Els Nostres Clàssics de lEditorial Barcino. Per als documents medievals, amb caràcter general, les instruccions de la Commission Internationale de Diplomatique, acordades el 1982.7
Ordenem els documents cronològicament, i la data es redueix a la manera moderna. Quan lany no es correspon amb el còmput actual, perquè lacta segueix lestil de lEncarnació (o annus Domini) o sha datat per lEra hispànica, com passa sovint en texts aragonesos, es consigna aquesta variació amb el terme Enc. o Era entre parèntesis. La secció de Cancelleria Reial, tant de lArxiu de la Corona dAragó com del del Regne de València, la més utilitzada, sindica per la sigla C.
Totes les abreviatures van desenvolupades. En els noms de persona, tanmateix, es transcriu la part abreviada entre parèntesis: B(ernat), A(rnau), per tal de preservar la possibilitat duna interpretació alternativa.
Les llacunes del text, causades generalment per lacció dels insectes, es reconstrueixen, sempre que es pot, entre claudàtors [ ]; si es deuen a altres causes (taca, esgarrany, forat), es fa constar en nota al peu. En canvi, els mots o expressions faltants per oblit o descura de lescrivà, si poden ser restituïts amb garantia, van tancats entre parèntesis redons. De la mateixa forma es consignen les indicacions de caràcter intern, en cursiva, com ara (blanc), (sic), (signe) o (creu).
Indiquem en nota els accidents o correccions que presenta el text, en consideració al seu possible interés històric en particular quan es tracta dun esborrany o filològic. En el cas duna esmena feta pel mateix escrivà, sassenyala el mot definitiu en cursiva, i tot seguit, clos entre cometes, el terme substituït, amb la sigla corr. (corregit).
Hom ha normalitzat lús de les majúscules, així com les lletres i/j, u/v i ç/c, segons la seua funció, i es fan servir lapòstrof, el guionet i el punt volat, aquest darrer quan lelisió duna vocal no es produeix en la llengua moderna. Quant a lacentuació, sha seguit el criteri dunificar els documents, tot i procedir de diferents territoris del domini lingüístic, sota la norma del català oriental.
* * *
Per acabar, ens resta agrair de cor lacollida que hem rebut del Servei de Publicacions de la Universitat de València i el patrocini de lAcadèmia Valenciana de la Llengua, institucions que han volgut col·laborar per fer possible que la present col·lecció documental pogués arribar a la impremta.
M. R. L.
València, febrer de 2013
TAULA DABREVIATURES UTILITZADES
ACAArxiu de la Corona dAragó, Barcelona.AMVArxiu Històric Municipal de València.ARVArxiu del Regne de València.BRAHBiblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid.CCancelleria Reial.CRDCartes Reials Diplomàtiques.CoDoIn.ACAColección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, de P. i M. de Bofarull.corr.corregit.DCVBDiccionari Català-Valencià-Balear, dAlcover i Moll.Enc.Any de lEncarnació.EraEra Hispànica.GECGran Enciclopèdia Catalana.MCManuals de Consells i Establiments.orig.original.reg.registre.rúb.rúbrica.t. m.terme municipal.NOTES:
* Treball realitzat dins del Projecte dInvestigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.