NOTES:
* Treball realitzat dins del Projecte dInvestigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.
¶ 1 Entre els historiadors clàssics, sols dóna notícia documentada de les Unions, la dAragó i la de València, basada en els arxius reials de Barcelona, Jerónimo ZURITA (Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Lanaja, 1668; nhi ha edició crítica dA. Canellas López, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1967-1977, 8 vols.). Ofereix informació darxiu, limitada a les viles de Xàtiva i de Morvedre, el P. Francisco DIAGO (Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. , O. P., para continuar los Anales del Reyno de Valencia desde el Rey Pedro III hasta Felipe III, ed. de José M.ª Garganta, OP, 2 vols., València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936-1946). Modernament, els historiadors no nhan aportat res de nou fins a Josep MARTÍNEZ ALOY («Los privilegios de la Unión valenciana», Almanaque de Las Provincias per al 1899, València 1898, pp. 115-116). Amparo CUEVES GRANERO examinà documentació de la postguerra unionista de lArxiu de la ciutat de València («Una nueva fuente para el conocimiento de la Unión valenciana: los Judiciaris del Archivo Municipal de Valencia», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, III, Barcelona 1962, pp. 155-160), com igualment féu després Carmelina SÁNCHEZ-CUTILLAS («Los damnificados de la guerra de la Unión (1345-1348) [sic] y la función de un nuevo procurador de miserables», Primer Congrés dHistòria del País Valencià [València 1971], II, València 1980, 605-618). Així mateix, es deu a Eugeni DÍAZ MANTECA ledició de les fonts que acrediten la repressió exercida contra els llocs unionistes a la comarca del Maestrat («Notes documentals per lestudi de la Unió al Maestrat de Montesa (s. XIV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXI [1985] 93-141). Per part nostra, i com a avanç de la investigació desenvolupada en la tesi conclosa el 1987, aparegué larticle «La Unión valenciana y sus protagonistas», Ligarzas 7 (València, Universitat, 1975) 133-166. Just enguany, per últim, sha publicat el llibre de Vicent BAYDAL SALA, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, Universitat de València, 2013, derivat duna tesi de doctorat llegida a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
¶ 2 Vid. els furs daquestes corts, en la seua formulació definitiva, en Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València,València, Lambert Palmart imp., 1482 (ed. facs.: València, Universitat de València, 1977), sota lepígraf Furs feyts en la ciutat de València en lo temps de la Unió per lo molt alt senyor rey en Pere .XVIII. kalendas februarii anno Domini .M.CCC.XLVIII. (ed. facs.: pp. 261-267).
¶ 3 El ms. està dissortadament desaparegut, i nhi ha un Sumario ms. de Jerónimo Blancas a la Biblioteca Universitària de Saragossa (José M.ª LACARRA, «Las Cortes de Aragón y de Navarra en el siglo XIV», Anuario de Estudios Medievales 7 (1970-1971) 645-652, esp. p. 648; Á. SESMA MUÑOZ, E. SARASA SÁNCHEZ, eds., Cortes del reino de Aragón, 1357-1451. Extractos y fragmentos de procesos desaparecidos,València, Anubar Ed., «Textos Medievales», 47, 1976).
¶ 4 Rafael CONDE, Ana HERNÁNDEZ, Sebastià RIERA i Manuel ROVIRA, «Fonts per a lestudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments», en Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés dHistòria Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, pp. 25-61, esp. p. 28.
¶ 5 Manuel DANVILA Y COLLADO, Investigaciones histórico-críticas acerca de las cortes y parlamentos del antiguo reino de Valencia, tiratge a part de Memorias de la Real Academia de la Historia, Madrid 1905, p. 317. M.ª Rosa MUÑOZ POMER («Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires», Parliaments, Estates & Representation 28 [Londres, nov. 2008] 27-53, esp. p. 37) dóna notícia de la troballa del procés de 1349 segons la nostra informació.
¶ 6 Normas de transcripción y edición de textos y documentos, Madrid, Escuela de Estudios Medievales, CSIC, 1944.
¶ 7 «Travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Commission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des éditions de documents et un Vocabulaire international de la Diplomatique et de la Sigillographie», Folia Caesaraugustana. 1, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1984, amb presentació de Robert-H. Bautier.
Diplomatari de la Unió del Regne de València
1. UNA FISCALITAT REIAL ONEROSA. LES FRICCIONS ENTRE ELS CIUTADANS I ELS NOBLES I CAVALLERS (1345-1347)
1.
1345, maig 24. València.
Després dhaver acordat el Consell de la ciutat de València la imposició duna taxa, en préstec, de 5 a 100 sous sobre els béns dels veïns, per tal de descarregar els deutes municipals, els nobles i cavallers, que sen diuen exempts, han obtingut del governador del regne la suspensió daquella, enmig de la disputa per les contribucions veïnals. La ciutat nomena una comissió per a actuar en la controvèrsia.
AMV, MC A-5, fols. 9r-12r.
Die martis intitulata .IX. kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quinto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:
En Jacme March, en Jacme dOrrit, en Johan Bonffill, en Jacme de Ginestar, jurats.
..............................................................1
||11r En lo qual consell fon proposat per los jurats que, com per ordenació feta per lo consell de la ciutat .X.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quarto fossen elets certs prohòmens de la ciutat per tractar ensemps ab los jurats, ço és, ab los cavallers e generoses, per tolre e gitar de carrera los contrasts e disenssions que eren entre la ciutat, duna part, e los dits cavallers e generoses, de laltra, e que de ço que ab aquells haurien tractat feessen relació al consell. E enaprés, per rahó de una ordenació o estatut fet per lo consell que préstech fos fet de .C. solidos tro en .V., e que cascú fos tatxat què poria prestar, lo qual préstech era necessari a pagar los deutes de la ciutat, com lo preu de les imposicions de la dita ciutat, les quals foren venudes a cert temps, no y abastàs; e les quals tatxacions tan solament adonchs foren fetes dels ciutadans e vehins de la ciutat, e no dels nobles, cavallers e generoses habitants en aquella e en son terme, los quals per furs e privilegis e usança antiga devien ésser tatxats en lo dit préstech, com hi sien obligats e daçò sia la dita ciutat en possessió notòria e manifesta; e ab carta pública, per part de la dita ciutat, fossen requests los dits nobles e generoses que ab los jurats e alcuns prohòmens ensemps tatxassen si eleys e los altres lurs consemblants què porien prestar, a pagar los deutes de la ciutat, la qual cosa fer recusaren e contradigueren, e en contumàcia lur e fadiga fossen enaprés tatxats per los jurats e alcuns altres prohòmens de la ciutat. ||11v E, jassie que per los collidors assignats a demanar los dits préstechs ne fossen requests, no han volgut pagar, al·legants que no·n són tenguts; e a instància lur, per part de lhonrat lochtinent de governador sia feyta seqüestració e inibició, sots certa pena, injustament, salva sa honor, perturban la dita ciutat en la dita possessió notòria, de la qual seqüestració e inibició per part de la dita ciutat és estat apel·lat. Per tal, los dits jurats dixeren què plahie al consell ésser fort sobre les dites coses.