163.INTERROGATORI DE JOAN SALA, JURISTA, CAPITÁ DE LA UNIÓ, EN LA CAUSA SEGUIDA CONTRA ELL (1348 desembre 17, València)
164.BERNAT DE CABRERA I BERENGUER DE CODINACHS DEMANEN AL CONSELL DE VALÉNCIA, EN NOM DE LA CORONA, LA CESSIÓ DEL NOMENAMENT DE JUSTÍCIA CRIMINAL PER TRES ANYS (1348 desembre 22, València)
165.SENTÉNCIA REIAL DE PENA CAPITAL I CONFISCACIÓ DE BÉNS DICTADA CONTRA JOAN SALA I ALTRES DIRIGENTS DE LA UNIÓ (1348 desembre 23, València, al palau del Real)
166.PERDÓ GENERAL ATORGAT PER PERE EL CERIMONIÓS ALS INCULPATS EN LA UNIÓ, LLEVAT DELS FUGITS, ELS DIFUNTS, CAVALLERS I ALTRES (1348 desembre 30, València)
167.LABAT DARLES, LEGAT PAPAL, PRONUNCIA LA DISSOLUCIÓ DELS JURAMENTS PRESTATS PER QUALSEVOL INDIVIDU A LA UNIÓ (1349 gener 6, València)
168.SEGONA SENTÉNCIA REIAL, CONTRA BERNAT REDON I TRES DIRIGENTS UNIONISTES MÉS (1349 gener 10, València, al palau del Real)
169.CARTA DAGRAÏMENT DE PERE EL CERIMONIÓS AL PAPA CLIMENT VI PER LACTUACIÓ DE LABAT DARLES, QUE HA EXHORTAT EL POBLE A LOBEDIÉNCIA AL MONARCA (1349 gener 29, València)
170.VENDA DEL REI AL MESTRE DE MONTESA DEL DRET DE DEMANAR COMPOSICIONS PECUNIÁRIES ALS LLOCS DEL MAESTRAT INSURRECTES (1349 març 10, València, al palau del Real)
171.FÒRMULA DEL JURAMENT DE FIDELITAT I HOMENATGE A LA CORONA QUE ÉS EXIGIT A TOTS ELS LLOCS DE REIALENC DEL REGNE DE VALÉNCIA (1349 març 24, València)
172.PRIVILEGI REIAL PER GARANTIR QUE LA DESIGNACIÓ DIRECTA PER PART DEL MONARCA DELS JUSTÍCIES DE VALÉNCIA, PEL TERMINI DE DOS ANYS, NO PERJUDIQUE LA NORMA FORAL (1349 març 26, València)
173.PERE EL CERIMONIÓS NOMENA UNA COMISSIÓ PER TAL DOCUPAR ELS BÉNS CONFISCATS ALS UNIONISTES I VENDRELS EN PROFIT DEL FISC (1349 abril 22, València)
174.INVESTIGACIÓ ORDENADA PEL REI SOBRE ELS DOMÉSTICS DE LA CASA REIAL QUE VAREN PRESTAR AJUDA A LES UNIONS (1349 desembre 4, València; 1350 gener 20, València)
175.PRIVILEGI REIAL PER GARANTIR LA NORMA FORAL DELECCIÓ DE JURATS, MALGRAT LA DESIGNACIÓ DIRECTA EFECTUADA PEL REI ELS DOS DARRERS ANYS (1350 gener 18, València)
176.LINFANT FERRAN PROCLAMA EL SEU DESNATURAMENT DEL REI DARAGÓ, I INSTA ELS JURATS DE BIAR A ADHERIR-SHI I RESTAURAR LA UNIÓ (1356 octubre 18, a lhorta de Biar)
9.APÈNDIX. CORTS DE VALÈNCIA DE 1349
a) Diari de les corts
177.PROCÉS DE LES CORTS DEL REGNE DE VALÉNCIA (1348 desembre 27-1349 abril 3, València)
b) Documentació complementària de lassemblea
178.LLISTA DE CONVOCATS A LES CORTS DEL REGNE, EN REPRESENTACIÓ DELS TRES BRAÇOS (1348 desembre, València)
179.CARTA REIAL DE CONVOCATÒRIA A CORTS, DIRIGIDA AL BISBE DE VALÉNCIA, O AL VICARI GENERAL DE LA DIÒCESI (1348 desembre 11, València)
180.ACTES DINSTITUCIÓ DE SÍNDICS A LES CORTS, ATORGADES PER CIUTATS I VILES, AIXÍ COM PER LINFANT PERE DE RIBAGORÇA (1348 desembre-1349 gener)
181.CÈDULA PRESENTADA PEL BRAÇ ECLESIÁSTIC, AMB ELS NOMS DELS TRACTADORS QUE EL REPRESENTEN EN CORTS [1349 gener 12, València]
182.CÈDULA PRESENTADA PELS BRAÇOS ECLESIÁSTIC I MILITAR, AMB ELS TRACTADORS EN CORTS DESIGNATS PER ELLS [1349 gener 12, València]
183.CÈDULA PRESENTADA A LES CORTS PEL CONSELL DE LA CIUTAT DE VA-LÉNCIA, AMB ELS NOMS DELS SEUS TRACTADORS [1349 gener 12, València]
184.CÈDULA PRESENTADA PEL BRAÇ REIAL DE LES CORTS, SENSE VALÉNCIA, AMB ELS NOMS DELS TRACTADORS PER LA CIUTAT DE XÀTIVA I LES VILES DEL REGNE [1349 gener 12, València]
Índex onomàstic
«...per aquexa rahó fon feyt, que·n fossen pus forts, quia virtus unita fortior est dispersa.»
Joan Sala, jurista i ciutadà de València,
capità de la Unió.
Doc. 163: interrogatori, fol. 10r.
Introducció
La col·lecció documental que presentem té el seu origen en la nostra tesi de doctorat en Història, amb el títol de La Unión de Valencia (13471348). Una revuelta ciudadana contra el autoritarismo real, dirigida pel professor Paulino Iradiel Murugarren. Es va llegir el 4 dabril de 1987 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València; el tribunal, format pels Profs. Miguel Ángel Ladero Quesada, Jaume Sobrequés Callicó, Mariano Peset Reig, Antoni Riera Melis i Pedro López Elum, li atorgà la qualificació d«Apte cum laude per unanimitat», segons la nomenclatura vigent.
Dividida en dos volums, el segon contenia un apèndix documental, que ha estat la base daquesta edició. Els documents, amb qualque supressió, i substancialment incrementats per la incorporació de nous texts que són producte de les recerques efectuades uns anys després a lArxiu de la Corona dAragó (particularment en la Secció Cartes reials diplomàtiques), han estat íntegrament revisats, en la seua major part a la vista dels originals. Formen un recull de 184 peces, que abasten un segment cronològic entre els anys 1345 i 1356, dividit, dacord amb les fases cronològiques signiticatives en el curs de la revolta, en nou capítols.
El diplomatari forma el complement natural de lestudi monogràfic de la Unió, el moviment polític de major relleu i gravetat al regne de València medieval, que es publicarà en un pròxim futur.
EL CONFLICTE DE LA UNIÓ
La guerra de la Unió ha estat secularment, abans del nostre estudi citat, un episodi molt mal conegut de la història del regne de València, que es mantenia entre ombres, erròniament interpretat per assimilació a les Unions aragoneses, tanmateix de caràcter prou diferent. Falta dun coneixement directe sobre fonts darxiu, la revolta era entesa com una pràctica extensió de la del regne veí, i assimilada, amb una simplificació fora de tota lògica històrica, al caràcter nobiliari antimonàrquic daquella. Sense el prestigi històric que obtingué la Germania, gràcies en part als cronistes coetanis del XVI, no havia merescut, com aquest moviment, lhonor de rebre latenció dinvestigacions monogràfiques als segles XIX i XX.1
La revolta va sorgir en un marc de crisi, propi de la conjuntura per què passava lOccident en aquells temps. Duna banda, el dèficit, crònic, en labastiment de forment a la ciutat de València, agreujat per una successió danys de collites fallides, conduí a la carestia, o fam segons altres, declarada lany 1347, precisament al temps que salçava la resistència contra el govern reial. De laltra, la capital, en particular, experimentà un alarmant procés dendeutament públic, provocat de manera directa pels subsidis que li havia calgut retre a la Corona en els anys precedents, dedicats a un seguit dempreses militars: la guerra de lEstret, en aliança amb Castella, la lluita amb la república de Gènova, o les campanyes per a la incorporació del regne de Mallorca i els comtats ultrapirenaics. Tot això contribueix a explicar el descontent de les minories dirigents, al regne de València com als altres països de la Confederació.