Per tant, ens centrarem a abordar tots aquests elements mitjançant lestudi de les guerres endegades pels reis, dels subsidis demanats en conseqüència, de les negociacions parlamentàries que hi tingueren lloc i de les relacions de poder entre els estaments i la monarquia. En aquest sentit, les aportacions ací realitzades aniran més enllà de la simple explicació dels orígens de la revolta unionista, ja que molts dels afers analitzats constitueixen, per si sols, importants processos polítics o fiscals desconeguts fins el moment. És per això que ens detindrem a explicar amb minuciositat tots i cadascun dels donatius, les assemblees i els conflictes principals que es produïren durant aquell període, gràcies a les moltes dades inèdites que hem pogut localitzar al llarg de la present investigació. En aquest sentit, cal indicar que els arxius consultats han estat tres: lArxiu Municipal de València, on hem buidat les informacions dels Manuals de Consells i els Privilegis reials de lèpoca, lArxiu del Regne de València, don han estat útils els Pergamins de la vila dAlpont, i lArxiu de la Corona dAragó, don provenen majoritàriament la resta daportacions ací realitzades.
En concret, hem acudit a les sèries de la cancelleria reial on es conserven les dades relatives a les guerres, els subsidis i les assemblees que hem estudiat, com ara les Exercitum et Curiarum, on hi ha les convocatòries de Corts, Viagio Granate, Peccunie seu Armate, Guerrae sarracenorum i Marioricarum, sobre els conflictes amb els nassarites, genovesos, marínides i mallorquins entre 1330 i 1344, Demandarum i Graciarum, on es poden trobar els capítols dels auxilis econòmics oferts per a aquelles campanyes, o daltres per a qüestions puntuals, segons explicarem en els apartats corresponents. A més a més, també hem buidat un fons totalment inexplorat fins el moment per part de la historiografia valenciana, el de Legislació, atesa la seua pertinença a la secció de Varia, on roman sense cap mena dorganització. Es tracta dun conjunt de plecs de negociacions dutes a terme entre els monarques i els estaments en el marc de les Corts i els parlaments celebrats durant el segle XIV. I per al període que ací abordem hi ha fins a 13 daquests plecs, relatius a reunions desconegudes fins ara, que, juntament amb les altres conegudes que també analitzarem, vehicularen les relacions politicofiscals del moment. En relació amb açò, per tal de conèixer més a fons aquestes negociacions, també hem consultat, duna banda, els llibres dalbarans del mestre racional, loficial encarregat de supervisar la comptabilitat general de la Corona, i, duna altra banda, les lleis aprovades en aquelles reunions, recollides a les compilacions de furs i privilegis de la ciutat i regne de València, que hem analitzat detalladament.
Així, amb les informacions localitzades, hem seguit un criteri cronològic per tal de reunir-les i exposar-les, de forma que el treball únicament compta amb dos capítols centrals, un dedicat als sis darrers anys dAlfons el Benigne, de 1330 a 1336, i un altre sobre els dotze primers de Pere el Cerimoniós, de 1336 a 1348. Com veurem, el primer període estigué marcat pel malestar creixent produït per les donacions realitzades pel monarca a la reina Elionor i linfant Ferran, lesclat de les primeres fams i linici de lespiral de guerres, deute i imposicions, que caracteritzà el període posterior fins a lesclat de la revolta. Daquesta manera, tot i que inicialment el Cerimoniós revocà les donacions esmentades, la resta dafers, incloses unes altres alienacions reials, continuaren in crescendo, a causa de les noves guerres impulsades pel monarca, tant a lestret de Gibraltar com als dominis de la Corona mallorquina. Tot plegat, a banda de palesar lincrement de lesmentat malestar, tractarem de centrar-nos en aquells aspectes que no han estat examinats a fons per la historiografia. Per exemple, parlarem amb deteniment de la defensa de la integritat del reialenc protagonitzada pels dirigents de la capital valenciana, de levolució dels diversos subsidis concedits als monarques i de les peticions realitzades pels estaments en les reunions parlamentàries que tingueren lloc durant aquest període. Daquesta forma, com veurem, les dificultats experimentades pel braç reial, acabaren ocasionant la revolta de 1347, encapçalada pels seus dirigents, especialment els de la ciutat de València.
Finalment, en relació amb tots els aspectes analitzats, també hem decidit incloure un annex amb els principals capítols de peticions i dofertes realitzades a la monarquia, que, malgrat la seua extensa llargària, únicament conté 28 documents la meitat dels quals, els que procedeixen del fons de Legislació de lArxiu de la Corona dAragó, han estat actualment retirats de consulta pel seu mal estat de conservació. Tot plegat, són una bona mostra de la intensitat de les negociacions dutes a terme en aquella breu etapa, les quals no només són útils per a il·lustrar les tensions que desembocaren en el 20 vicent baydal sala conflicte civil esmentat, sinó que, a més a més, són cabdals per a comprendre levolució fiscal i política del regne de València en el llarg termini. És per això que hem adjuntat aquest apèndix, puix lanàlisi dels seus documents és susceptible de ser aprofundida per altres investigadors. Abans, però, abordarem el període al qual corresponen, des de 1330 fins a la revolta de la Unió, a través de la seua combinació amb moltes altres dades procedents de les fonts arxivístiques esmentades i també daltres literàries, com les cròniques reials o els annals de Zurita. Som-hi, doncs.
1 Sobre els Furs de València i el conflicte foral valencianoaragonès que explicarem sumàriament a continuació, vegeu: S. Romeu, «Los Fueros de Valencia y los Fueros de Aragón: jurisdicción alfonsina», Anuario de Historia del Derecho Español, 42 (1972), pp. 75-115; P. López Elum, Los orígenes de los Furs en Valencia y las Cortes en el siglo XIII, València, 2001; V. Baydal, Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva (c. 1250-c. 1365), tesi doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2011.
2 ACA, C, Processos en Quart, 1315 C, f. 6r.
3 ACA, C, Reial Audiència, Processos, Lligall 130-3, ff. 60v-64r, transcrit per M. Rodrigo, La Unión de Valencia (1347-1348). Una revuelta ciudadana contra el autoritarismo real, Tesi doctoral, València, 1987, vol. 2, doc. 83 (27-VIII-1347).
4 M. Rodrigo, La Unión de Valencia (1347-1348), cit. Lautor únicament va publicar un estudi previ, sobre la composició social dels revoltats: «La Unión de Valencia y sus protagonistas », Ligarzas, 7 (1975), pp. 133-166.
ALFONS EL BENIGNE:
UN MALESTAR CREIXENT (1330-1336)
La perseguida unió foral valenciana que cristal·litzà en les Corts de 1329-1330 ja anà acompanyada de diverses dificultats per a lestament reial: duna banda, es concedí a canvi dun donatiu contra els musulmans granadins que instaurà a tot el regne una nova forma de tributació indirecta sobre els productes de consum, i, duna altra banda, es produí paral·lelament a lalienació de les principals viles del reialenc, que foren donades a la reina Elionor de Castella, consort dAlfons el Benigne. És per això que aquests seran els dos principals temes que tractarem en el primer apartat daquest capítol, bo i centrant-nos en totes aquelles qüestions inèdites o desconegudes fins el moment, com ara els col·loquis de 1330 i 1331 o el motí encapçalat per Francesc de Vinatea, per al qual donarem una nova perspectiva a partir de la recerca arxivística realitzada. A continuació, en el segon apartat analitzarem el desviament daquell donatiu promès en Corts vers un altre objectiu militar, contra els genovesos entre 1332 i 1333, el que provocà tota una sèrie de reunions parlamentàries, saldades amb notables transformacions polítiques i fiscals. Finalment, en el tercer apartat abordarem la resta del regnat, entre 1334 i 1336, que es caracteritzà per la inactivitat bèl·lica de la monarquia i la situació convulsa causada per les fams i la pressió fiscal del regne de València. Així les coses, amb el rerefons que hem comentat en la introducció de linici duna sèrie de problemes que acabaren desembocant en la revolta de la Unió tractarem danalitzar, dun costat, les particulars relacions de poder desenvolupades entre els estaments valencians i el monarca tot just després de la unió foral, i, dun altre costat, levolució canviant del donatiu de Corts esmentat, en funció de la diversa conjuntura militar.