MÚSICA, MESTRE!
LES BANDES VALENCIANES
EN EL TOMBANT DEL SEGLE XIX
MÚSICA, MESTRE!
LES BANDES VALENCIANES
EN EL TOMBANT DEL SEGLE XIX
Elvira Asensi Silvestre
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el Premi Joan Coromines dInvestigació Filològica, Històrica o Cultural (2011), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Josep Ferrer i Costa, de la Fundació Pere Coromines; Ferran Carbó i Aguilar, de lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Gustau Muñoz i Veiga, de Publicacions de la Universitat de València, i Josep Guia i Marín, de la Junta Directiva de la Societat Coral El Micalet, que hi actuà com a secretari.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Del text: Elvira Asensi Silvestre, 2013
© Daquesta edició: Universitat de València, 2013
Coordinació editorial: Maite Simon
Correcció: Ofèlia Sanmartín
Maquetació: Inmaculada Mesa
Coberta:
Fotografia: Batuta de Miguel Porta i partitura de lArxiu de la Unió Musical de Llíria
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Edición digital
Als meus pares, per tot
ÍNDEX
PRÒLEG, Pedro Ruiz
INTRODUCCIÓ
1. MÚSICA I SOCIETAT EN EL SEGLE XIX
«De laldarull al silenci»: el públic musical vuitcentista
El gust musical dun públic en transformació
El carrer: un nou espai per a la música
La institucionalització de leducació musical
2. LA DEMOCRATITZACIÓ DE LA CULTURA MUSICAL AL PAÍS VALENCIÀ
La democratització de la música vocal: les societats corals
La democratització de la música instrumental: les bandes
Les arrels de les bandes valencianes
La funció social i educativa de les bandes
De transcripcions o arranjaments: el repertori de les bandes
3. EL CERTAMEN DE BANDES: IDENTITAT I CONFRONTACIÓ EN LA VALÈNCIA DEL SEGLE XIX
De la festa de Sant Jaume a la Fira de Juliol
Les bandes de música en la Fira de Juliol: el certamen
Els objectius del Gran Concurso Musical
Levolució del certamen en el darrer terç del segle XIX
Les bandes participants
Ladequació del repertori: els arranjaments
El públic del certamen
Premis i polèmica: un inextricable lligam
CONSIDERACIONS FINALS
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE NOMS
PRÒLEG
Les filiacions entre música i societat, ens diu Edward Said en el seu assaig Musical Elaborations (1992), no impliquen la degradació de la música a un paper subordinat, passiu i reflex. Al contrari, la música té una funció important en la societat. Sense deixar de ser ella mateixa, la seua manera docupar un lloc en el paisatge social varia tant que afecta els estils formals i compositius amb una força que no constava fins ara en els estudis culturals. No sols canvien els productes intel·lectuals dels músics, sinó també el públic, així com el poder i les situacions de gènere en què es desenvolupa el fenomen musical. Pensar daquesta manera la música, considera lautor citat, és traçar un mapa del conjunt de relacions socials i polítiques, filiacions i transgressions, sense que cap puga quedar aïllada o reduir-se a un reflex de la realitat.
Des duna perspectiva semblant, la música hauria dhaver ocupat un lloc de primer ordre en la nova forma de modernitat historiogràfica que ha estat anomenada història cultural. Tanmateix, ni tan sols se lesmenta en els més destacats compendis, balanços o intents de caracterització referits a aquesta nova i heterogènia manera de concebre i practicar el treball dhistoriador. En va es buscarà cap menció a lestudi de la música en el llibre col·lectiu elaborat sota la direcció de Jean-Pierre Rioux i Jean-François Sirinelli Pour une histoire culturelle (1997), en el Kompendium Kulturgeschichte (2001) dUte Daniel o en What is Cultural History? (2004) de Peter Burke. Hi trobarem diverses referències a la història de les belles arts i de la percepció visual, del llibre i de la cultura escrita, de les elits culturals i de la cultura política, de les emocions i de la violència, dels conceptes i de la ciència, del patrimoni material, la vida quotidiana i la memòria col·lectiva, etc., però res sobre la música. En els dos volums dedicats a Historiographies (2010), sota la direcció de C. Delacroix, F. Dosse, P. García i N. Offenstadt, una llarga llista dàmbits o dominis cobreixen des de la història del cos i de la religiositat fins a les relacions entre història i imatge i història i psicoanàlisi, passant per la història intel·lectual i la història oral. La història de la música no hi apareix, com tampoc no shi fa cap menció en lesmentada obra col·lectiva en lapartat de nocions i conceptes ni en el dedicat als debats més recents.
Labsència abans apuntada en balanços i compendis sobre la nova forma dhistòria o de categoria de relat historiogràfic, que avui coneixem amb el nom dhistòria cultural, en mostra un desconeixement o hi indica una significativa manca dinterés; tanmateix, no ha dinduir-nos a lengany. Els historiadors han estat cada vegada menys indiferents a lestudi de la música com a fenomen cultural. Philippe Poirrier ho apunta en el seu llibre Les enjeux de lhistoire culturelle (2004), amb motiu de la publicació dobres importants que han eixit de tesis doctorals com la de Bertrand Lemonnier sobre lAnglaterra dels Beatles (1995) o la de Ludovic Tournès, New-Orléans-sur-Seine. Histoire du jazz en France (1999). La història de les pràctiques musicals, en la seua inscripció social i en la varietat de les seues formes en el marc duna història cultural, ha estat reivindicada per Sophie-Anne Leterrier en les seues investigacions consagrades a la música històrica en el segle XIX, mentre que lapropiació política de la música és el tema central de La Neuvième de Beethoven, une histoire politique (1999) dEsteban Buch. Aquest darrer autor, juntament amb Michael Werner i Laure Schnapper-Fender, dirigeix un grup de treball en el si de lÉcole des Haute Études en Sciences Sociales de caràcter interdisciplinari, obert a musicòlegs, historiadors de la cultura i sociòlegs de les arts.