Val la pena anotar el dictamen que es fa a partir del 7 de juny de 1821 contra Domingo Antonio Velasco com a autor de Centinela contra republicanos, y avisos importantes al Gobierno y a la Nación, perquè la revisió de les dues censures que havia passat el text considerat sediciós, els antecedents de 1814, etc., són elements que mostren un cas extrem de procés de censura i revisió que dura més de cinc mesos. Són especialment interessants els arguments legals que penalitzen la morositat excessiva dels jutges. Linforme apareix al Diario de Sesiones del dia 7 de juny de 1821 (pp. 2094-2103).
El 12 de febrer de 1822 hi ha una addicional a la de loctubre de 1820. De fet, estableix uns criteris molt precisos per a la qualificació dels escrits. El rei és intocable, i els escrits que lataquin es declararan subversius. Ho seran també els que ataquin algun dels elements fonamentals de la Constitució. Sexplicita que es consideraran llibres sediciosos no únicament el que incitin a la rebel·lió, sinó els que ho facin mitjançant personatges al·legòrics, països suposats o canvis temporals o amb el subterfugi del somni o ficció o qualsevol altra cosa semblant. Els mateixos arguments saplicaran a les sàtires contra els poders establerts, i també seran libels els que ataquin lhonor dalgú, encara que no explicitin el nom sinó que utilitzin anagrames i supòsits semblants als esmentats per als altres articles. Naturalment, hi ha un relatiu augment dels períodes de càstig. Les denúncies es podran fer directament al lloc de la impressió i en seran responsables leditor o limpressor. Inclou lobligatorietat de la denúncia i de mantenir-la durant el judici els promotors fiscals dels jutjats de primera instància per indicació del Govern o el cap polític. Es defineixen amb precisió algunes de les funcions dels jurats.
La complexitat legislativa construïda durant segles és evident que sembla incorporada en el moll mateix de lorganització social. El constrenyiment de la llibertat en nom, justament, daquesta mateixa llibertat, va ser un dels principals factors que, una vegada més, va saber utilitzar labsolutisme per trencar un mínims vestigis de llibertat dexpressió. Amb tot, laire que comença a entrar lany 1810 va suposar linici de la transformació de la societat. Així doncs, és aquesta la principal llei i pal de paller del canvi iniciat ara fa dos-cents anys.
1. Javier García Martín: El Juzgado de imprentas, op. cit., p. 22.31
2. Ibíd., p. 107.
3. Ibíd., p. 160.
4. Ibíd., p. 133.
5. Ibíd., p. 140.
6. Ibíd., p. 144.
7. Ibíd., p. 149.
8. Ibíd., p. 189.
9. AEB: censura.
10. Javier García Martín: El Juzgado de imprentas, op. cit., p. 273.
11. AEB: «Censura», 1825.
12. Javier García Martín: El Juzgado de imprentas, op. cit., p. 364.
13. Diario de Sesiones, 25 de juny de 1811, p. 1321.
14. Ibíd., 16 doctubre de 1810, p. 47.
15. Ibíd., 17 doctubre de 1810, p. 49.
16. Ibíd., 16 doctubre de 1811, p. 2098. El dictamen es pot llegir a lapèndix.
17. Discusión del proyecto de ley sobre el Tribunal de la Inquisición, Cadis, Imprenta Nacional, 1813, 2v. El llibre sinicia amb aquesta «Advertencia: Según lo acordado por las Cortes generales y extraordinarias en la sesión de 20 de enero de este año 1813 se ha impreso en este tomo separadamente la discusión sobre el establecimiento de los tribunales protectores de la fe. Ha parecido oportuno conservar la distinción de las sesiones en que se verificó por la correspondencia que tiene este volumen con el XVI y XVII del diario de Cortes, de donde se ha entresacado todo lo tocante a este objeto. Comprehende lo ocurrido acerca de él des-de el 8 de diciembre de 1812, en que la comisión de Constitución presentó el dictamen, hasta 5 de febrero de 1813, en que finalizó la discusión. Va al fin el decreto de las Cortes con el manifiesto de los motivos en que se apoya» [Biblioteca Museu Balaguer, SL 4672, 4673].
18. AEB: «Communium», 1814/134.
19. Josep Fontana, pròleg a Ramon Arnabat: La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Vic, Eumo Editorial, 2001.
20. El text de la llei es pot llegir a lapèndix.
21. Diario de Sesiones, 6 de juliol de 1811.
22. Memòria Digital de Catalunya, Fons Guerra Independència, <http://mdc.cbuc.cat/collections.html>.
23. Recopilación de la legislación de imprenta, Barcelona, Impremta de Pablo Riera, 1855, p. 19.
24. El text es pot llegir a lapèndix documental.
Capítol 3
CENSURA
Les rois doivent aussi savoir que les meilleurs places fortes dont ils peuvent environner leurs états sont limprimerie, la liberté de la presse, envoyées au-delà de leurs frontières.