Montserrat Comas i Güell - La impremta catalana i els seus protagonistes стр 12.

Шрифт
Фон

Un exemple daixò és la Reial Cèdula de 1738, que diu:

sabed que no bastando las providenzias, mandatos, órdenes expedidas a fin de ocurrir á los graves perjuicios que ocasiona á la «pública utilidad» el peligroso abuso de imprimir y divulgar, libros, romanzes y papeles, sin que precedan las Censuras, Lizencias y Tasas, acordadas por las Leyes, Cédulas Reales, decretos de los Reyes mis predecesores y míos, y los que más es, intentar por varios medios introducir el mal exemplo en la sincera instrucción de los naturales y pureza de las costumbres.

Per a qual cosa, cedia les seves funcions als subdelegats en detriment de les respectives audiències i la darrera paraula quedava en mans del rei. Determinacions com aquesta duien implícites conseqüències econòmiques de diferent ordre que afectaven també impressors i llibreters estrangers, principalment francesos, perquè hi veien una mesura proteccionista. La relativa poca quantitat de llibres dimaginació que hi ha als catàlegs de les biblioteques poden explicar el que acabem de dir.

El caos del control duaner sevidencia encara més quan des de 1769 (ratificat el 1784) calia una llicència per vendre llibres procedents de lestranger. Els llibreters només la demanen per això i esquiven la Inquisició en la importació amb largument que ja no fa cap falta perquè la instrucció es refereix als llibres per vendre, no pas per importar. El 1785 els inquisidors de Barcelona es queixaven així:

Una queixa que més aviat sona a lament. Un nou intent complica una mica més les coses. El 1803 un acte del Consejo ordenaria als Administradors de Ports i Duanes que reenviessin els fardells de llibres directament a Madrid tancats i precintats, i que seria el Consell el que en faria la revisió.

En aquest context, les funcions del Jutjat dImpremtes durant els anys previs i, sobretot, posteriors a la Revolució Francesa sincrementaran notablement amb la mateixa proporció en què va augmentar el comerç del llibre. El nomenament del jutge dimpremta de 1805 deia així:

Sabed que por fallecimiento de D. N. ha quedado vacante el encargo que se puso a su cuidado de Juez de Imprentas, y conviniendo á mi Real persona nombrar en su lugar Ministro, que conozca en todas las causas y negocios tocantes o pertenecientes al asunto de las impresiones, prohibición de libros y papeles contra la pureza y buenas costumbres de nuestra Fe Católica y leyes del Reyno confiando de vos, que obraréis con el zelo y rectitud que se ha experimentado en los demás negocios que os he encomendado, he tenido por bien elegiros y nombraros por Juez privativo de las impresiones que se hicieran en estos mis Reynos: y por tanto os mando que, luego que os fuere entregada esta mi cédula, os encarguéis de todos los negocios y dependencias que estén pendientes, y en adelante ocurran de qualquier clase y calidad que sean, y las continuéis, prosigáis y fenezcáis, substanciándolas y determinándolas como hallareis por derecho y justicia, administrándola a todos, sin excepción de personas, avocando a vuestro juzgado qualesquier autos civiles o criminales que se hallen pendientes en otros, á los que mando os remitan originalmente todos, según y en la forma que lo pudo y debió hacer en su tiempo el citado D. N. [] y si de lo que determinareis por alguna de las partes se apelare, le otorgareis las apelaciones, en los casos y las cosas que conforme a derecho se deban otorgar, para que las puedan seguir los de mi Consejo, y no otro juez ni tribunal alguno, porque a los demás consejos, chancillerías, audiencias, jueces y justicias de estos mis Reynos los inhibo y he por inhibidos de su conocimiento, y les mando que no se intrometan á conocer de ello en manera alguna, porque solo lo habéis de hacer vos, como dicho es; y os doy poder y permiso para que podáis subdelegar esta mi cedula en los ministros y personas de vuestra mayor satisfacción, que para todo ello, y lo anexo y dependiente, os concedo comisión y facultad, tan bastante como es necesario, y de derecho en tal caso se requiere

Els poders que li dóna, com veiem, són totals i explícitament inhibeix a la resta de cancelleries, audiències, etc.; tenia efectes retroactius i el pitjor és que aquesta cèdula no es va fer pública. Amb tot, i potser com a efecte secundari no previst de la cèdula, sembla que progressivament les impressions sescapen cada vegada més del control, i per això sha de delegar també en universitats i acadèmies. Laugment de la voluntat controladora amb mesures legislatives és, amb el pas dels anys, cada vegada més complex, a diferència del que en un principi pugui semblar. Es regula amb coses que formen part gairebé de làmbit particular amb totes les implicacions ideològiques que comporten, i les normatives se sobreposen les unes a les altres.

És possible que la reforma de 1805, molt més restrictiva, fos un nou intent de voler millorar el control duaner arran de les derivacions de la Revolució Francesa. La seva principal peculiaritat és la desvinculació del jutge dimpremtes del Consejo de Castilla per fer-lo dependre de la Secretaria de Gràcia i Justícia. El punt diferencial a partir daquest moment és que es preveu un tractament preventiu en el control de les impressions. Leina servirà en un context on la propagandística és eficaçment utilitzada com una mesura més de control de lopinió pública. Amb tot, hi ha constància que, a falta de personal, es demana que, quan calgui, sigui el subdelegat mateix qui també faci de revisor de les duanes, les queixes dels quals no faltaran argumentant que no han estat nomenats amb aquesta funció que no fa més que confirmar la tendència al caos cada vegada més gran.

La voluntat de control augmenta proporcionalment al nombre de fulls i publicacions menudes que sescampen arreu i la impossibilitat de seguir-ho tot. Hi ha, a més, una situació conjuntural que ho afavoreix, lexpulsió dels jesuïtes i daltres estructurals al si mateix de lorganització, així com també la constant confrontació per aquesta qüestió entre lestament civil i leclesiàstic. Els desencontres shavien iniciat arran de la Reial Cèdula de 1768, que estipulava que els edictes inquisitorials i les butlles també shavien de sotmetre a laprovació reial mitjançant la Secretaria de Gràcia i Justícia. Els il·lustrats veuen clarament la ineficàcia de la Inquisició en el control dels llibres, i per això shi posa lAdministració. El cercle sanava tancant, i també li restringiria lhabitual intervenció en les vendes post mortem de llibreries de particulars.

Ваша оценка очень важна

0
Шрифт
Фон

Помогите Вашим друзьям узнать о библиотеке