Bibliografia
Capítol 18. Epíleg. La crisi actual: lesclat dels desequilibris
1. Desequilibris internacionals i crisi financera
2. De la crisi financera a la depressió econòmica
3. Una crisi del capitalisme madur?
Bibliografia
Presentació
Aquesta Introducció a la història econòmicamundial ha estat preparada amb la intenció de servir de guia a professors i alumnes dels primers cursos dels graus dEconomia i dAdministració i Direcció dEmpreses. La pretensió del llibre no és presentar una síntesi del que avui sabem sobre la història econòmica del món contemporani tasca daltra banda impossible ni la doferir lopinió dels autors sobre alguns episodis daquesta història. Ben al contrari, del que es tracta és de presentar una visió general de levolució econòmica del món contemporani a labast dalumnes que estan en la fase inicial de la seva formació i que, per tant, encara no disposen més que de forma parcial dels instruments analítics propis de leconomista. I es pretén fer-ho de tal manera que ajudi a la formació de lalumne com a professional de leconomia i de lempresa.
Aquesta voluntat determina la forma i lestructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis deconomia i dempresa és doble. Duna banda, el coneixement i la reflexió sobre levolució econòmica en èpoques passades ha dintroduir lestudiant als temes i al raonament lògic que són propis de leconomista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i dacumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen lacció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir lalumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. Dalguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de lestudi duna realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de lanàlisi econòmica o empresarial.
La segona finalitat dels estudis dhistòria econòmica ha de ser la de proveir lalumne de coneixements sobre levolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han dactuar leconomista i lempresari és el resultat duna evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments davui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement ni que sigui superficial de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de leconomista professional.
Per totes aquestes raons, sha fet una doble opció: duna banda, lús dun llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que lalumne potser encara no domina; duna altra, ladopció duna perspectiva de levolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de lobra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en lanàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això laccés de lalumne a un coneixement bàsic general.
Institucions, canvi tecnològic i creixement econòmic
La finalitat més pròpia de la història econòmica és lestudi del creixement econòmic a llarg termini. Des daquesta perspectiva, lanàlisi dels factors que faciliten o dificulten el creixement ha destar en el centre de qualsevol aproximació a la història econòmica en general i, més encara, de la història econòmica mundial. Dos daquests factors es converteixen en decisius quan examinem tant lexperiència històrica com els estudis teòrics: les institucions i el canvi tecnològic. Per institucions entenem el conjunt de condicionants jurídics i socials que afecten les activitats econòmiques. Inclouen de manera preferent les mesures legals que regulen la propietat i el seu ús, i les que configuren en cada moment la política econòmica de les autoritats, però també els valors socials vigents en una societat i un període determinat o la forma específica com sorganitzen les empreses. El paper de lentramat institucional en el foment del creixement econòmic o, a linrevés, en la seva obstaculització, és un element que sha de tenir molt en compte a lhora de valorar levolució de cada societat en cada fase del seu desenvolupament.
El canvi tecnològic és lelement fonamental que ha permès lhome, al llarg de la història, millorar laccés a béns i serveis. Mitjançant laplicació dinnovacions tècniques, aconseguim obtenir més béns o més serveis amb menys esforç. Des de la invenció del foc fins a la informatització, el canvi tècnic ha significat sempre poder accedir al consum de més productes o a lús de més serveis havent-hi desmerçar menys hores de treball, i per tant ha permès viure cada vegada més bé, tot i que el repartiment de la renda sigui desigual. Per això aquest text dedica especial atenció a lestudi de les grans innovacions tecnològiques, als seus orígens i a les seves conseqüències; per la mateixa raó, lestructura del llibre reflecteix la pauta marcada per les grans onades de canvi tecnològic.
A banda dels canvis institucionals i de la innovació tècnica, dos factors més estan sempre presents en lanàlisi del creixement econòmic a llarg termini: levolució demogràfica i la disponibilitat de recursos naturals. Laugment de la població ha estat en tot temps un factor decisiu de la dinàmica econòmica de les societats. Les pautes del creixement demogràfic i dels moviments migratoris es constitueixen així en elements que cal considerar en lestudi de levolució econòmica. Sha dit sovint que el factor demogràfic és més important per a les societats de base agrària; però, com veiem avui, també en les societats industrials aquestes qüestions són duna gran rellevància. Pensem si no en els problemes que generen el finançament de les pensions i de la sanitat o en els derivats dels moviments migratoris, legals i il·legals.
Finalment, cal no oblidar que la lluita de lhome pel seu benestar sha fet intentant aprofitar els recursos que ofereix la naturalesa, siguin aquests orgànics (flora i fauna) o minerals. Lhome ha alterat els processos de reproducció i creixement de les espècies per treuren més profit, però aquesta manipulació ha tingut en cada moment els seus límits tècnics i naturals. La disponibilitat de minerals, daltra banda, és fixa i no depèn de la voluntat de lhome. Encara que la humanitat hagi aconseguit grans èxits substituint lús de materials escassos per altres de més abundants, el fet és que en cada moment històric les limitacions a laccés a primeres matèries han influït de forma determinant en la capacitat de les societats per a aconseguir millors nivells de consum.
Aquest llibre pretén no perdre de vista en cap moment lexistència daquest conjunt de factors que acaben determinant la capacitat de creixement econòmic i les seves interrelacions. Per això, qüestions com levolució demogràfica, el marc institucional o el canvi tècnic són estudiats de forma genèrica en diversos capítols, a banda de trobar tractaments més específics en els apartats dedicats a determinats països o continents.