PERE CASALDÀLIGA:
QUAN LA FE ES FA POESIA
Michael P. Moore
PERE CASALDÀLIGA:
QUAN LA FE ES FA POESIA
Editorial Claret és membre de
Claret Publishing Group
Bangalore Barcelona Buenos Aires Chennai
Colombo Dar es Salaam Lagos Macau Madrid
Manila Owerri São Paulo Varsòvia Yaoundé
Amb el suport de:
Primera edició: juny de 2021
Títol original: Pedro Casaldáliga: Cuando la fe se hace poesía
© Michael P. Moore, 2021
© de la traducció: Joan Soler i Felip
© de la fotografia de la coberta: José María Concepción Rodríguez, 2021
© de les fotografies interiors:
Claretiano Centro Universitário (Batatais-Rio Claro, Brasil)
Fanny Victória Leonardo Alves, 2021
© de ledició original: Editorial Claretiana, 2021
Lima 1360 C1138ACD Buenos Aires
República Argentina
Tel: 4305-9510/9597 Fax: 4305-6552
E-mail: contacto@claretiana.org
www.claretiana.org
© daquesta edició: Editorial Claret, slu, 2021
Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona
www.editorialclaret.cat editorial@claret.cat
Producció de lePub: booqlab
«Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació daquesta obra només pot ser efectuada amb lautorització dels titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra (www.conlicencia.com; 917 021 970 / 932 720 447)».
Tots els drets reservats.
A Pere Casaldàliga, per la seva poesia evangèlicament subversiva.
A la meva mare, perquè em va apropar a la seducció de la poesia.
A J. I. González Faus, per la seva teologia compromesa i comprometedora.
A Gerardo Bassi, per la seva entranyable amistat.
Jo faig versos i crec en Déu.
Els meus versos van plens de Déu, com pulmons plens de laire viu.
PERE CASALDÀLIGA
A tall de pròleg: Carta a lautor
Deixam començar amb una anècdota personal que explica bé la il·lusió que em va produir que mencarreguessis aquest pròleg. Fa ja més de trenta anys, quan de cop i volta la postmodernitat va irrompre sorollosament amb el seu nou decàleg de la «fi dels grans relats, la fi de les majúscules» i els altres manaments que semblaven revelats en un nou Sinaí laic, vaig sentir la necessitat desbossar una resposta teològica a aquelles novetats i no vaig trobar cap camí millor que el de buscar aquesta teologia en els poemes de Pere Casaldàliga, comparant-los a més amb els del cantant Joaquín Sabina que aleshores feia furor. Així va néixer un petit volum el valor del qual potser estava més en el mètode elegit que no en els seus continguts.1
Imaginat la meva alegria quan veig que un gran expositor com tu (i això ho dic per experiència) ha sentit la necessitat de fer quelcom semblant de manera més global, amb tot el pensament del nostre estimat Pere, i justament arrel de limpacte afectiu de la seva mort. Per això vull dir als teus lectors que et llegeixin, buscant més una «identificació amb» que no pas una «informació sobre». No com qui llegeix una tesi doctoral o un treball acadèmic, sinó com qui enceta un camí. I un camí que (per dir-ho amb ressons de lAntonio Machado) ells lhauran de petjar «haciéndolo al andar».
Perquè la teva obra no està acabada. I això no és un defecte sinó una de les qualitats de la poesia, que no és ciència, sinó suggeriment, i que sempre deixa portes o finestres obertes. Molts dels poemes que tu cites íntegrament per a extreuren una única lliçó, són susceptibles de noves lectures més analítiques que encara podran fer-ne brollar quelcom nou. Em va passar una vegada, que vaig haver de tornar a llegir un dels sonets més famosos de Casaldàliga i de cop em va sorprendre quelcom que abans no havia captat: encara que ell hi diu que «cruza las sombras», no obstant, allò que il·lumina aquest camí fosc no és «Tu Luz» com esperaríem, sinó «Tu Paz como un abismo». Hi trobem un detall teològic molt valuós. I crec que, en la poesia del nostre amic, se nhi poden trobar molts més com aquest. Al cap i a la fi, la teologia no és més que lexplicació duna vivència poètica prèvia, que és lexperiència creient. Tothom que passegi per aquestes planes teves, que sàpiga que no ho ha de fer només per llegir, sinó per trobar.
O amb altres paraules: ja que duus el mateix nom que un director de cinema (amb el qual, dit sigui de pas, hi tinc molta empatia), deixam dir-li al lector que tu has marcat bé les seqüències i els llocs de filmació, però que a ell li toca «interpretar el seu paper» en aquesta pel·lícula. En el llibre hi trobarà una bona distribució dels materials; i vull ressaltar que els de la mort i resurrecció (capítols 4 i 5) mhan resultat molt impactants, no sé si pel seu contingut, per la meva edat o perquè els coneixia més poc. Però el lector encara pot fer més amb tots aquests materials.
I per posar-ne un exemple, deixam completar aquest pròleg tot presentant al lector allò que, a mi particularment, mha donat la primera lectura del teu llibre. I que no pretén ser ni el resum ni la síntesi del llibre, sinó un primer «balanç de beneficis». Ho embolcallo tot en el subtítol que poso tot seguit i que després tractaré dexplicar. Descric a Casaldàliga com:
Poeta a contrallum i teòleg a contracorrent
A veure si aconsegueixo desentranyar allò que significa aquesta expressió fosca.
1. Cal primer explicar el seu significat material. Passa sovint en la poesia de Pere, que la paraula que rima en consonant no està al final de la frase, sinó a la meitat. Per exemple:
« guerrillero
del mundo, de la Iglesia y de mí mismo»
o:
« porque aprendí a esperar a contramano
de tanta decepción»
o:
« toda la huerta
para el Dios de Jesús»
i:
« y donde espera
un muerto, yo reclamo primavera»
Més enllà de les necessitats mètriques, hom té la sensació que lespurna poètica cal buscar-la no al final de la frase, sinó a la meitat: no en la meta sinó en el camí. I al mateix temps, la sonoritat poètica no ha de fer-nos-hi aturar. Cal paladejar-la però continuant fins a acabar la frase. En aquesta mena de contrallum hi ha quelcom molt típic del nostre amic i una gran lliçó per a la vida de fe.