Per últim, en el grup dels minerals i composts dells cal citar com a exemple la utilització de lalum, largent, la maragda (esmarachda), la sal gemma, el blanquet, la terra segellada o bolarmeni, el vidriol, el sofre, etc.
Cal ressaltar un compost molt important en la farmacopea medieval, la triaca magna, que apareix citada en el receptari com triaga o triaca. Es tractava dun antídot elaborat amb un gran nombre dingredients, al voltant de setanta, entre ells la carn de vibra, emprat principalment com a contraverí, com assenyala Cardoner i Planas: «tenia moltes aplicacions però en particular lantitòxica i que obligava a prendre certes precaucions durant el seu ús».31 En aquest receptari la triaca sutilitza per a guarir malalties como les febres podrides (o febre de sang podrida: febres infeccioses daccessió diària durant llarga temporada), el mal de epilència (epilènsia, epilèpsia) e de ylíaca passió (passió ilíaca: oclusió intestinal), per a calmar el dolor produït per la puagra (poagre, gota) i, tal com indica el citat autor, es donen indicacions sobre la forma dadministrar-la:
Ítem, prenets mige dracme de triague, que sia fina, e ab una pocha de aygüe calda bevets-la en dejú en temps de livern, e per .X. dies vinents. Aprés que la haurets beguda, guardar-vos-ha de totes febres pudrides e de tot mal de epilència e de ylíaca passió, e conservarà tots los membres en sa natura, varí no li porà fer mal. E emperò qui la reebra estigue dejú fins a .VIIIIo. hores (.XXVIII.).32
Els remeis recomanats es presentaven i administraven sota diverses formes farmacològiques o medicamentoses, ja fos sols, combinats entre si o com a diluents, eixarops, píndoles, etc.
Hi ha tres elements bàsics, aigua, vi i oli, que sutilitzaven per a fer decoccions i per a mesclar o dissoldre-hi altres productes. Laigua sutilitza per a coure, fer decoccions, diluir, remullar; a més, sindica si ha destar freda, calenta, tèbia. Amb ella selaboraven aigües específiques, com per exemple laygua-ros (aigua de roses) o laiguamel. Quan sempra vi en les receptes, sen detallen les qualitats i caràcterístiques, per exemple, si el vi és agre, si és amerat (està mesclat amb aigua: que sia amarat), si ha de ser bo o fi; si ha destar calent o tebi; si shi han de coure altres productes, etc. Els olis, de diversa procedència (olives, ametlles), sutilitzen, ja siga sols o barrejats amb altres productes per fer ungüents, emplastres, donar fregues, beurels, indicant-sen també les qualitats: que sigui vell, tebi, etc.
Un exemple de lús dels elements esmentats el tenim en una de les receptes recomanades per «A sanar e guorir tot tremolament qui sia en la persona ne en los nirvis»:
Prenets del castoreum,33 spaciés ne venen, e bullit-lo en oli que sie veyll, e de aquell oli untats-lin tots los nirvis axí dels peus com de les mans, e les junctures dels nirvis, e que loli sie calentet, continuant tot lo refrenarà que no tremolarà.
Emperò mentra li farets les untadures cascun die a matí e a vespre, dats-li a beura vin que sie cuyt ab del castoreum e ab ruda e ab sàlvia, no és cosa vuy al mon pus apropiade en aquesta malaltia que ha nom paràlisi, ço és tremolament (.XLVII.).
Pel que fa a les plantes, sassenyalen les parts que shan demprar (arrels, fulles, tija, gra, llavor) i com fer-ho; les seues qualitats, si ha de ser verda, tendra, seca; si sha dutilitzar molta, com a pólvora, com a suc; si només es fan servir les flors, el seu color, si aquestes han de ser fresques o seques, etc.:
Ítem, prenets de la murta verda e picats-la e fets-na such e daquell such continuatsvos-en de lavar la bocha, totes les genives refermarà e estancarà tota sanch qui nisqua (.LIV.)
El mateix passa amb els productes dorigen animal, detallant la part de lanimal que sutilitza i com es fa servir:
Ítem, prenets ungles de rata panade e prenets ungles de boch o de cabra e tot ensemps, cremats-ho e fets-ne cendra, e de aquella cendra axí feta metets-la en vinagra, e daquell vinagre, com sia ben mesclade aquella cendra, untats-ne aquella persona qui ha mal de al·lopícia, continuant serà (.XXVI.).
I igualment amb els de procedència mineral: «Qui ha pahor de lebrosia continuu de beura such de borrages e mesclar limadures dor e no lin calrà haver pahor (.LVIII.)».
La confecció de les receptes, en termes generals es presenta amb molt detall, fins i tot, de vegades, de forma molt minuiciosa:
Sindiquen els productes que shan dutilitzar (dorigen animal, vegetal i mineral, ja siga sols o combinats), les seues particularitats i en algun cas sespecifica la quantitat (onça/unça, dracma).34
De vegades es donen les instruccions per elaborar un compost en concret:
Ítem, prenets de loli de la spica e continuats-vos-en de untar, e fer-vos-a passar tot tremolament qui sie en la persona. E lo oli de la spica se fa axí: Prenets la spica e molets-la ben, e puix metes-la en oli e estigue-y per .XX. dies e puys coets-ho ben al foch e colats aquell oli, lavons serà oli de espica (.XLVII.).
En algunes receptes es fa referència a la doctrina galènica dels temperaments (càlid fred, humit i sec) i dels graus (primer, segon i tercer grau), com sindica en aquest remei per linsomni:
Ítem, prenets del gran del papàver que és cascayl e molets-lo ben, e metets-lo en oli com sia molt, e mesclats-lo ben e untats-lin lo front e tot lo cors, meravellosament lo farà dormir. Fret e humit és en lo terç grau e lo blanch, fret e sech en lo seguon (.XLIV.).
Sindica, a més, lestat físic en què han dutilizart-se els components de la recepta: si han de estar crus, cuits, diluïts, reduïts a cendres; afegint algun detall: que no siga vell, que siga tendre, que no siga salat o un altra dada a destacar, com per exemple sassenyala en la següent recepta, recomanada per curar el mal de cranch:
Ítem, prenets .I. cadell petit, e tot viu metets-lo en una olla ben cuberta que no puscha baborar, e cogue al foch sens aygüe tro que sia tot pólvora e daquella pólvora posats-ne sobre lo cranch, continuant lo sana (.XLVIII.).
O en la recomanada per aturar les hemorràgies (astancar sanch):
Ítem, prenets femna de guat e picats-la ben, o si és frescha no la cal picar, e prenets rasina de pi e roses seques e molets-ho tot, e puys mesclats-ho ab la dita femna, e posats-ho en forma de emplastra a la boca de la mara baix, tota sanch qui isque de la mare, continuant estancarà e sanarà meravellosament (.LIV.).
Sespecifica, a més, sota quina forma medicamentosa shan delaborar i presentar aquests preparats o fórmules: aigües, exarops, pólvores, electuaris,35 olis, ungüents, píndoles o pastilles, com com shan de prendre: beguts (diluïts en aigua o vi), brous, suchs, glopejos, píndoles, aixarops, banys, emplastres, així com les seues pautes dadministració i com shan dutilitzar: