Una altra part daquest arxiu (fitxes i transcripcions de documents, biblioteca manuscrits, articles, etc.) es troba a la Biblioteca de Catalunya. La raó per la qual va anar a parar a aquesta biblioteca part de la documentació recopilada per lesmentat autor es deu al fet que els seus hereus (la neboda) la van vendre a aquest centre per mediació del seu marmessor, el canonge Josep Sanchis Sivera. Entre aquesta documentació, formant part dun «varia» mèdica, es troba el que sembla ser una còpia del receptari dacord amb com apareix catalogat en aquesta Biblioteca: «Copia de José Rodrigo Pertegás dun manuscrit del s. XV procedente de la biblioteca de Vicente Hernandez Máñez». Per tal de comprovar-ho, el Servei de Biblioteques de la nostra Universitat demanà a la Biblioteca de Catalunya un exemplar digitalitzat a fi de confrontar-lo amb el manuscrit original. La comparació permet afirmar que es tracta duna còpia literal del mateix, si bé, prèviament a la transcripció del manuscrit, Rodrigo Pertegás va fer un llistat dels fàrmacs que hi apareixien.21
DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT
El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar nombroses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos. El va registrar Gutiérrez del Caño, com ja sha assenyalat,22 i actualment ha estat descrit i catalogat pel profesor Francisco Gimeno Blay.23 De petit format,24 està escrit en paper i la seua enquadernació és de taula recoberta de pell. Va ser restaurat el 1973 pel Servicio Nacional de Restauración de Libros y Documentos. La seua escriptura és lletra gòtica cursiva. Les caplletres estan en tinta vermella i blava, algunes amb filigranes; els calderons, amb tinta vermella i blava, alternant. Els títols i líndex també estan en tinta vermella. En algunes ocasions presenta reclams.
El receptari probablement es va escriure a linici del segle XV. El seu autor o compilador és desconegut, tot i que, atès que està escrit en català (només en alguna ocasió sintrodueix alguna terme o recepta en llatí), això fa suposar que pertanyia a làmbit de parla daquesta llengua i que sescriguera en els territoris de la Corona dAragó. No comptem amb més informació; potser un estudi més detallat des de la perspectiva lingüística i filològica puga permetre conèixer una mica més sobre la seua autoria.
El manuscrit està incomplet,25 ja que falten una sèrie de folis tant a líndex com al final del mateix, a més, en algunes ocasions saprecia que els quadernets estan desordenats.26 En total té 140/CLX folis rectes i vers. És important ressaltar, així mateix, que el manuscrit és acèfal, sense cap autor ni títol. Sincia amb un índex incomplet, que ocupa els folis 1r al 6v. En ell es numeren amb xifres aràbigues (numerats possiblement al segle XVI-XVII) i senuncien els capítols de què constava el receptari, 73 en total, indicant la pàgina del text en què comença el capítol corresponent. Els primers fulls de líndex probablement es van perdre, ja que no hi apareix lenunciat dels 12 primers capítols i comença pel 13.
El text, on es desenvolupen les receptes corresponents als capítols enunciats a líndex, té numeració romana, loriginal, i aràbiga, aquesta última moderna i a llapis. Comença en el foli XVIIIr/6bis i acaba inconclós al foli CLX/140. El títol dels capítols està escrit amb tinta vermella i el seu enunciat sol ser més explícit que el de líndex. Així mateix, al marge superior del foli apareix escrita amb el mateix color la paraula clau del capítol i, de vegades, el tema del capítol anterior. Cal remarcar que els sis primers capítols desenvolupats en el text i que apareixen amb el seu títol específic, corresponen als 12 primers capítols que, com abans sha dit, no consten en líndex, si bé desconeixem el nombre dordre que tindrien. El text, que acaba al capítol 61 de líndex, «Ítem, a levar e fer passar tota dolor que sia en la persona», està incomplet, com ja sha indicat i posa de relleu el reclam del marge inferior del foli 160v: «prenets de la rael». Dels capítols restants (62 a 73) només coneixem el seu contingut a partir de lenunciat de líndex. El receptari conté 845 receptes.27
CONTINGUT DEL MANUSCRIT
García Ballester28 indica que, per regla general, en aquest tipus dobres lenumeració de les receptes seguia un ordre establert: apareixien ordenades del cap als peus i continuaven amb receptes per a malalties dorigen universal (febres, apostemes, etc.); aquesta ordenació apareix un tant alterada en el receptari objecte daquest treball. A líndex, senumeren i senuncien els capítols, referits al tractament de patologies que afecten diversos òrgans, aparells i sistemes (estómac, ronyó, fetge, melsa, pulmons/lleu, dermis, aparell genital masculí i femení, nervis, etc.),29 i altres amb receptes per a malalties específiques (llebrosia, cranc) o per alleujar afeccions i molèsties, com per exemple linsomni, les hemorroides, febre, vòmit, embriaguesa, etc.
En el text es desenvolupen les receptes corresponents a cada capítol enunciat en líndex. Aquí el títol del capítol sol ser més ampli que el de líndex, que és molt més concís. Cal lamentar la pèrdua dels últims capítols, donat linterès de la seua temàtica. Axí mateix, sha de remarcar la importància que té per a la història de la llengua i, particularment del lèxic, la terminologia utilitzada per a descriure i anomenar les malalties esmentades a fi didentificar-les amb més precisió.
Entre les dolències i malalties citades en el receptari trobem, per exemple, receptes per a guarir la alopècia, el carboncle, la epilèpsia o epilència, la mancança de desig sexual, el mal de cranc, de llop, de llebrosia, de mare, de pedra, de xentiri o sintiri, les morenes, poagre, la ranera, per a dolències dels òrgans genitals, a més de contraverins i exorcismes, entre altres.
Les receptes estan compostes per tres tipus de productes, tant dorigen vegetal, com animal o mineral.30 Les herbes, fonamentalment plantes medicinals, conformen el grup més nombrós; pràcticament són el remei base, combinat en ocasions amb altres drogues; en alguns casos ha estat una mica difícil la seua identificació atès que moltes plantes sanomenen de la mateixa manera, depenent de la zona. Els seus noms pràcticament sempre apareixen en català, ja que aquesta és la llengua del receptari, encara que en algunes ocasions també sutilitza el llatí per anomenar-les. La major part de les plantes medicinals citades son vegetals simples, com per exemple el cascall, la mandràgora, el jusquiam o herba de Santa Maria, etc. També entre els vegetals sinclouen gomes i resines como la goma aràbiga, lambre, la mirra o lapoponac.
Entre els productes dorigen animal i/o derivats dells trobem lalmesc o mesch, ànecs, lescorpí, la mòmia o múmia, les ungles de rata penada, de boc o de cabra, etc.
Per últim, en el grup dels minerals i composts dells cal citar com a exemple la utilització de lalum, largent, la maragda (esmarachda), la sal gemma, el blanquet, la terra segellada o bolarmeni, el vidriol, el sofre, etc.
Cal ressaltar un compost molt important en la farmacopea medieval, la triaca magna, que apareix citada en el receptari com triaga o triaca. Es tractava dun antídot elaborat amb un gran nombre dingredients, al voltant de setanta, entre ells la carn de vibra, emprat principalment com a contraverí, com assenyala Cardoner i Planas: «tenia moltes aplicacions però en particular lantitòxica i que obligava a prendre certes precaucions durant el seu ús».31 En aquest receptari la triaca sutilitza per a guarir malalties como les febres podrides (o febre de sang podrida: febres infeccioses daccessió diària durant llarga temporada), el mal de epilència (epilènsia, epilèpsia) e de ylíaca passió (passió ilíaca: oclusió intestinal), per a calmar el dolor produït per la puagra (poagre, gota) i, tal com indica el citat autor, es donen indicacions sobre la forma dadministrar-la: