La reacció de les autoritats franceses tot i que desconeixien lautor o promotor daquestes edicions va ser consonant a latac que rebien les institucions, i un decret del Parlament de París del 18 dagost de 1770 va condemnar els següents títols patrocinats per Holbach: La Contagion sacrée, ou Histoire Naturelle de
la Superstition, el Discours sur les Miracles, lExamen des Apologistes,lExamen impartial des principales religions du Monde, Le Christianisme dévoilé i el Système de la Nature, que van ser esquinçats i cremats pel botxí en una cerimònia pública.
Lobra losòca dHolbach suscita generalment dues crítiques, la primera pel que fa a lestil, la segona sobre el seu contingut. El baró deien alguns dels seus contemporanis, entre els quals Voltaire escrivia malament; la seua llengua era àrida, dures les construccions, pesat i reiteratiu el seu estil. Al seu Dictionnaire philosophique, Voltaire ironitzava sobre la redacció del Système de la nature, lautor del qual desconeixia:
La profusió de mots és el gran vici de lestil de gairebé tots els nostres lòsofs i antilòsofs moderns. El Système de la nature nés un bon exemple. Hi ha en aquest llibre confús quatre vegades més paraules de les que calien.
El delicat bon goût volterià patia davant de lestil del baró, que encara hauria estat pitjor sense les contínues correccions de Naigeon, Lagrange i Diderot, que denominava aquesta activitat «laver le linge sale du baron». No convé, però, exagerar; si bé la ploma del baró no és gaire elegant, la seua redacció és neta, el seu estil incisiu, i exposa amb precisió i amb riquesa de vocabulari tècnic les idees que pretén transmetre, encara que no té gaire cura amb les repeticions de mots i de construccions sintàctiques.
La segona crítica, la del contingut, és més important. Al contrari que Rousseau, Montesquieu o Diderot, el baró dHolbach no és un lòsof major de la Il·lustració; el seu pensament no destaca per la seua originalitat, més aviat es limita a combinar idees manllevades a diverses fonts, però amb unes característiques que donen valor a la seua obra: el radicalisme i la sistematicitat. Així, després denunciar una física determinista, basada en la causa i lefecte necessari, en deriva una ètica daquesta concepció del món natural, en la qual destaca una explicació de la natura humana basada en lleis psicològiques que impulsen lhome a buscar la seua felicitat pel seu propi interès. La ignorància dels veritables interessos de lésser humà no només és la causa de la infelicitat, sinó també de laparició de conceptes absurds i nocius, com és la idea religiosa. En lanàlisi dHolbach, la ignorància més perillosa és la que toca a les lleis naturals: «El desconeixement de les causes naturals», arma al Système de la Nature, «ha creat déu, i la impostura lha fet terrible. Lhome viu infeliç perquè està convençut que déu lha condemnat a la desgràcia».
Le Christianisme dévoilé i lheretatge de Boulanger
La publicació de Le Christianisme dévoilé està lligada a la gura de Nicolas-Antoine Boulanger i a la seua obra LAntiquité dévoilée par les usages, ou examen critique des principales opinions, cérémonies et institutions religieuses et politiques des différents peuples de la terre, que va ser publicada per Holbach a Amsterdam el 1766. Aquesta obra, basada en un manuscrit original de Boulanger, va aparèixer amb una excel·lent «carta a leditor» sobre la vida i les obres daquest autor, escrita per Diderot. Nicolas-Antoine Boulanger va nàixer en 1722 i va cursar els estudis dhumanitats en el col·legi dels jesuïtes de Beauvais. Mostrava en aquell temps poques aptituds per a les lletres, i els seus mestres de la infantesa se sorprenien més tard de la penetració i intel·ligència a què havia arribat. «Aquests exemples», arma Diderot, criticant la pedagogia jesuítica, «dinfants que es tornen ineptes entre les mans dels pedants que els embruteixen a despit de la més fèrtil de les naturaleses, no són pas infreqüents, però sempre sorprenen». Boulanger va estudiar matemàtiques i arquitectura, i va guanyar una plaça denginyer responsable de la construcció i manteniment de camins i ponts de les regions de Xampanya, Lorena i Borgonya; més tard, a la regió dOrleans. Durant aquest període va compaginar els treballs a laire lliure amb profunds estudis dhistòria, losoa i llengües antigues i modernes. Lobservació dels estrats del sòl i de les restes fòssils li va despertar la curiositat per conèixer la inuència daquests enormes cataclismes en la formació de les diferents mitologies i religions del món, i mercè a un estudi constant, va arribar a ser un expert en aquest camp. Va redactar signicativament els articles «diluvi», «impost» i «societat» per a lEncyclopédie. El mètode de Boulanger va resultar revolucionari. Diderot mateix, analitzant-lo, sexclamava:
Si la losoa ha trobat tants entrebancs entre nosaltres, és perquè hem començat per on hauria calgut acabar, per les màximes abstractes, per raonaments generals, per reexions subtils que han revoltat per la seua estranyesa i el seu atreviment, i que hauríem admès sense dicultat si haguessen estat precedides de la història dels fets.
Aquest lligam que Boulanger estableix entre les revolucions físiques del planeta, els seus canvis orogràcs i climàtics, els establiments de les primeres civilitzacions i laparició dels primers conceptes culturals va fornir Holbach del mètode necessari per a la crítica de les idees religioses. És per això i també per una elemental prudència que aquest, després dhaver imprès uns pocs exemplars a Nancy de Le Christianis- me dévoilé el 1761, va encarregar el 1767 una segona edició molt més nombrosa de lobra a Amsterdam, que va aparèixer atribuïda al «difunt senyor Boulanger» i portant Londres com a lloc de publicació. Ladjudicació a un autor reconegut i ja mort va contribuir a desviar les sospites sobre el veritable redactor i a augmentar-ne la difusió. Ja circulaven còpies manuscrites de la primera edició de Nancy, però lèxit de lobra va ser tan rotund que poc després de laparició daquesta segona edició els exemplars clandestins es venien a deu escuts i eren introduïts a França sous le manteau a costa de veritables riscos. Diderot, en una carta a Mlle. Volland del 8 doctubre de 1768 ens relata un cas esgarrifós:
Un aprenent havia rebut, com a pagament o daltra manera, dun venedor ambulant anomenat Lécuyer, dos exemplars de Le Christianisme dévoilé, i nhavia venut un al seu mestre. Aquest el porta al tinent de policia. El venedor, la seua dona i laprenent són arrestats i posats a la picota, fuetejats i marcats; i laprenent condemnat a nou anys de galeres, el venedor a cinc anys i la dona a lhospici per tota la vida.
La crítica contemporània no va ser, però, unànimement favorable amb la primera obra personal del baró. Voltaire escrivint a Mme. de Saint-Julien el desembre de 1766 comenta:
Em feu saber que en el vostre cercle matribueix Le Christianisme dévoilé del difunt senyor Boulanger, però us assegure que la gent que està ben assabentada no me latribueix pas. Confesse amb vós que a lobra hi ha claredat, calor i algunes vegades eloqüència, però està plena de repeticions, de negligències, de faltes contra la llengua, i estaria ben disgustat dhaver-la fet, no solament com a acadèmic, sinó com a lòsof i encara més com a ciutadà. [...] És completament oposat als meus principis. Aquest llibre condueix a un ateisme que deteste. Sempre he vist lateisme com la major desviació de la raó, perquè es tan ridícul dir que lordre del món no prova pas [lexistència d]un suprem artista, com ho seria dir que un rellotge no prova la dun rellotger.