X
El cristianisme sense vels,
o examen dels principis i dels efectes de la religió cristiana
Paul Thiry d'Holbach
Traducció i introducció
de Josep Lluís Teodoro
PUV
Títol original: Le Christianisme devoilée, ou examen des principes et des effets de la religion chrétienne (1761)
© Traducció: Josep Lluís Teodoro
© daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València
Abril 2006
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràques, 13 - 46010 València
Disseny de la col·lecció: Enric Solbes
Maquetació: Inmaculada Mesa
Realització d'ePub: produccioneditorial.com
Introducció
Holbach, lhostatger de la losoa
Tot i el poc renom de què gaudeix, el baró Paul Henri Thiry dHolbach és una de les gures capdavanteres de lateisme il·lustrat. El relatiu oblit que pesa sobre la seua persona no és perquè la seua obra no tingués una àmplia difusió; ans al contrari, els seus llibres van ser repetidament motiu descàndol i de censura pública, però Holbach va fugir sempre del protagonisme, ama-gant-se darrere dun pseudònim o atribuint les seues produccions a altres autors, i donant a la impremta amb el seu nom únicament obres cientíques sense relació amb el debat losòc.
Holbach va nàixer el 1723 a la vila de Edesheim, al Palatinat, però la mort del seu pare el va posar sota la custòdia del seu oncle Franz Adam, ric propietari ennoblit per la cort de Viena i resident a París. Després duns anys destudi a Leiden, el jove Holbach es va establir a la capital francesa i hi va romandre per tota la vida. Pels volts del 1754 van morir el seu oncle i el seu sogre, cosa que va posar en les mans dHolbach una considerable fortuna i el va permetre dedicar-se enterament a qüestions intel·lectuals. Des de llavors, la seua mansió de la rue Royale es va convertir en el referent de la intel·lectualitat del seu temps. Pels salons del baró que sobrien amb regularitat dijous i diumenges hi va passar la gent més granada de tot el panorama europeu: Diderot, DAlembert, Helvétius, Buffon, Marmontel, Raynal, Saint-Lambert, Naigeon, Boulanger, es creuaven amb Melchior Grimm, Adam Smith, David Hume, Lawrence Sterne, Edward Gibbon, Benjamin Franklin, Cesare Beccaria, Ferdinando Galiani, etc. Les ments més lliures del moment gaudien de la conversa més lliure, però alhora de la més instructiva i edicant... les agudeses i les bromes daltre tenor estaven prohibides, i era tanta la formalitat del cap de casa, que un esperit viu com Diderot es referia a aquestes reunions mundanes com «les dîners de la synagogue». Al costat de la intel·lectualitat europea, els nobles francesos i els ambaixadors dels més importants països del continent Dinamarca, Anglaterra, Saxònia, Wurtemburg, Suècia es disputaven les invitacions per als sopars del baró, que gaudia de la consideració de ser a França «le premier maître dhôtel de la philosophie», per tal com la seua mansió es convertia en el primer lloc que visitaven els més importants personatges de la cultura del moment quan arribaven a París.
Entre tanta i tan rica vida social, lactivitat subversiva del baró dHolbach sempre va romandre oculta; redactor de tres-cents setanta-sis articles de lEncyclopédie entre els quals «capellà», «representant» i «teocràcia», Holbach va traduir de lalemany una trentena de tractats de química, de mineralogia i de metal·lúrgia que li valgueren ser admès en les acadèmies de Berlín (1752), de Mannheim (1766) i de Sant Petersburg (1780), però sota aquesta respectable façana, la prohibició de lEncyclopédie el va llançar a la lluita antireligiosa, i el va fer desplegar entre els anys 1760 i 1780 una intensa i escandalosa activitat dassagista losòc, redactant, traduint o publicant les principals obres del pensament antireligiós i ateu del moment, cosa que el va convertir en el més important divulgador del materialisme i del fatalisme losòc del segle il·lustrat.
Amb lajut de Diderot i de Nageon, Holbach va promoure i nançar laparició clandestina duna trentena de tractats antireligiosos i teistes que per la seua radicalitat van commoure la França de lAntic Règim. Els títols són signicatius: entre les traduccions i adaptacions angleses, hi trobem De limposture sacerdotale de
J. Davisson, Lesprit du clergé de John Trenchard, i Les prêtres démasqués, dautor anònim, apareguts el 1767; a lany 1768 pertanyen lExamen des Prophéties qui servent de fondement à la religion chrétienne dA. Collins, unes Lettres philosophiques, sur lorigine des Préjugés, du Dogme de lImmortalité de lAme, de lIdolâtrie et de la Superstition; sur le Système de Spinoza et sur lorigine du mouvement dans la matière de J. Toland i un tractat De la cruauté religieuse, dautor anònim; del 1769 és el Discours sur les miracles de T. Woolston.
Pel costat francès, la primera publicació que va gaudir de difusió fou Le Christianisme dévoilé (1761), seguit el mateix any de les Recherches sur lorigine du despotisme oriental i més tard de Lantiquité dévoilé par lusage (1766) de Boulanger; la Lettre de Thrasybulle à Leucippe (1765), un Examen critique des apologistes de la religion chrétienne (1766) i la Recherche sur les miracles (1772) de Nicolas Fréret.
Els treballs més personals del baró són a més de Le christianisme dévoilé, del qual parlarem tot seguit la Théologie portative, ou Dictionnaire Abrégé de la Religion Chrétienne (1768) i lobra que recull un intent més complet i sistemàtic dexposició del seu materialisme, el Système de la Nature, ou Des Loix du Monde Physique et du Monde Moral atribuïda a «M. Mirabaud, Secrétaire Perpétuel et lun des Quarante de lAcadémie Française», apareguda lany 1770.
Holbach ultrapassa en abundància, amplitud i sistematicitat lobra daltres pensadors materialistes de lèpoca com Fontenelle, La Mettrie o Fréret. Allò que aquests amb prou feines havien esbossat en curts opuscles, és matèria de voluminosos tractats en lobra del baró, que sesforça per donar unitat al seu pensament i basteix els fonaments de lexplicació antropològica i psicològica de lorigen de la religió. Les fonts dHolbach són nombroses i eclèctiques; hi trobem alguns manlleus de lestoïcisme i de lepicureisme antics, dels quals rebutja el teisme; de la losoa de Spinoza, Bayle i sobretot Hobbes del qual va traduir el tractat De la natura humana i, dins de la losoa del seu segle, nombroses inuències del deisme anglès: Shaftesbury, Toland i Hume i, en lanàlisi dels drets de lhome, idees preses del Dei delitti e delle pene de Cesare Beccaria. No va oblidar tampoc el vessant social de la seua crítica, i així donava a la llum el 1773 el Système Social, ou principes naturels de la moral et de la politique, avec un examen de linuence du governement sur les moeurs, i pocs anys després, el 1776, un assaig sobre Ethocratie ou le gouvernement fondé sur la morale. En realitat com comentava Diderot en una carta del 1767, de la synagogue de la rue Royale va sorgir una «nova biblioteca anticristiana» que va obrir noves perspectives a la discussió losòca i que superava, de molt, la posició dalguns dels pensadors més importants del moment.