De tota manera la inuència decisiva de les idees dOparin, tret dexcepcions, només es va sentir en la dècada de 1950, quan el químic nord-americà Harold C. Urey les va incorporar a les seues discussions sobre lorigen i evolució del sistema solar. Quan Stanley L. Miller, aleshores estudiant de doctorat, es va acostar a Urey per proposar-li com a projecte de tesi la simulació experimental de la síntesi de matèria orgànica en latmosfera primitiva, un dels primers consells que va rebre del mestre fou el de llegir el llibre dOparin. Sota la supervisió dUrey, Miller aconseguí el primer triomf per als postulats dOparin: passar de les bones idees als resultats experimentals impecables. I va inaugurar així tot un camp de recerca, la química prebiòtica, que ràpidament incorporà ments inquietes com la del bioquímic català Joan Oró, que aleshores treballava a la universitat de Houston.
No podem deixar de banda que la llarga vida cientíca dOparin també conté episodis menys gloriosos, a causa dels canvis polítics a la Unió Soviètica. Encara que no fou mai militant del Partit Comunista, els seus compromisos i complicitats amb laparell soviètic són ben coneguts. En especial, en època stalinista, quan va assumir responsabilitats en lAcadèmia de Ciències de la URSS i prengué partit a favor dimpostors com Trom D. Lysenko, destructor implacable de la genètica mendeliana al seu país i, com a conseqüència, causant duna catàstrofe agrícola i Olga B. Lepeshinskaia, patètica reviscoladora de la generació espontània. Els detalls que hi hagué darrere dhistòries tan tristes com sorprenents, i els motius i les febleses dun Oparin que daltra banda fou un pioner de lestudi cientíc de lorigen de la vida encara no shan esbrinat.
Haldane no va rebre mai cap llicenciatura en ciència, sinó en humanitats, però des de ben petit es va amarar de la curiositat per lestudi de la vida de la mà del seu pare, un siòleg reconegut. Després de la Primera Guerra Mundial començà a treballar de bioquímic. Però va explorar amb perícia i èxit molts altres àmbits, tant teòrics com experimentals, des de lenzimologia a la genètica de poblacions i evolutiva. El seu compromís social i polític va ser membre del Partit Comunista durant molts anys queda reectit en lajuda que va prestar als refugiats de lAlemanya nazi o en la lluita a favor de la república espanyola. Escrigué centenars darticles populars on tractà temes tan diversos com levolució, la siologia humana, leugenèsia, la relació entre ciència i societat o lorigen de la vida. Haldane era un entusiasta de la divulgació cientíca, ja que per a ell escriure sobre temes cientícs per al gran públic
o per a universitaris daltres especialitats era molt engrescador i li suggeria nous enfocaments, ns i tot noves investigacions. En el pròleg dun dels reculls dels seus escrits lautor confessa que «part del meu treball teòric més important, publicat en revistes cientíques en les darrers anys, es va originar a partir darticles que vaig escriure per al Daily Worker», periòdic del qual fou director. Limpulsava també la seua consciència social, marxista. Tot aquest patrimoni intel·lectual i la seua formació humanista feren possible que Haldane tractés els temes de manera incisiva i acurada, amb una prosa brillant i uns arguments intel·ligents. Així és com abordà el tema de lorigen de la vida, tot i no dedicar-shi professionalment. El text de 1929 que presentem ací va eixir a la llum en lAnuari del Racionalista, una publicació periòdica que lluitava per una separació nítida i distant entre ciència i creença, un ideal que fou també el dun Haldane escèptic i activista. Òbviament, és un text adreçat a un públic no especialista però intel·lectualment despert. Laportació original de Haldane tingué relativament poc ressò, potser per haver circulat fora de les vies ortodoxes de les publicacions cientíques. Elaborà algunes altres propostes anys després, esporàdiques, marginals ns i tot, i va coincidir amb Oparin en un congrés el 1963, on Haldane presentà la conferència magistral dOparin i moderà el debat. Fou aleshores quan va aprotar per reconèixer públicament i amb elegància que
tot i que puguem ser considerats com antics monuments daquesta branca cientíca, nhi ha una diferència notable: mentre que jo no sé res seriós sobre açò, el Dr. Oparin ha dedicat tota la seua vida al tema. [...] no dubte pas que el professor Oparin té la prioritat. Mavergonyeix no haver llegit el seu primer treball [...] nhi ha molt poc en el meu breu article que no puguem trobar en els seus llibres [així que] no seria una qüestió de prioritat, sinó més aviat de plagi.
El text de 1929 inspirà, quasi al peu de la lletra, lapartat sobre lorigen de la vida dun dels grans llibres de text de biologia de la primera meitat del segle XX escrit per Julian Huxley, Herbert G. Wells i George P. Wells. També fou una referència central per a Bernal en un llibret conegut i citat per Urey i Miller, per bé que el mateix Bernal reconegué anys més tard que la majoria de la comunitat cientíca shavia pres el text de Haldane com una mera especulació. Lafer Lysenko va distanciar Haldane del Partit Comunista i, nalment, en un gest molt típic de la seua personalitat heterodoxa i independent es va autoexiliar a lÍndia el 1957, pel seu desacord amb la política anglesa. El seu coratge intel·lectual i un sentit de lhumor insubornable es van manifestar de manera més enèrgica quan va saber que patia un càncer, i això inspirà els seus escrits nals, incloenthi un poema:
I wish I had the voice of Homer To sing of rectal carcinoma [...]
Diversos estudiosos han remarcat que Oparin, Haldane, Bernal i altres autors interessats en lorigen de la vida durant la primera meitat del segle XX foren marxistes. Si bé és evident que lactitud racionalista i materialista de Haldane afavorí els seus raonaments sobre lorigen de la vida, és més que dubtós que el text iniciàtic dOparin estigués directament inspirat pel materialisme dialèctic. De fet, sabem que lautor incorporà aquest pensament com a marc de referència epistemològica de la seua recerca pocs anys després i que tingué una inuència creixent al llarg de la seua obra posterior, a partir del llibre de 1936. Siga com siga, la relació entre marxisme i ciència evoca en la majoria de la gent el catastròc i lamentable afer Lysenko. Però molt pocs saben veure lefecte netament positiu que ha tingut aquesta visió del món en un tema com el de lorigen de la vida. Ans al contrari, els prejudicis ideològics dalguns autors els han portat a rebutjar els postulats dOparin emprant arguments polítics, ns i tot molts anys després dacabada la guerra freda. Aquesta postura és tan grotesca com ladoptada per aquells que introdueixen les creences religioses en làmbit de la cosmologia o de levolució biològica.
Des dun punt de vista losòc, els textos dOparin i Haldane comparteixen una posició que combina antivitalisme i evolucionisme. Duna banda, prenen partit clarament a favor de la continuïtat entre matèria i vida mentre que els vitalistes defensen la divisió categòrica entre ambdues; sense deixar de reconèixer la fabulosa complexitat bioquímica de la cèl·lula, que començava a prendre cos en les primeres dècades del segle XX, ambdós autors rebutgen el vitalisme i opten per les explicacions estrictament materials. Daltra banda, els dos argumenten, en perfecta harmonia amb Darwin, que lorigen de la vida és una transició successiva, gradual i lenta, entre graons de complexitat material creixent, una visió igualment allunyada dun mecanicisme simplista com el postulat per la generació espontània.