AUTARQUIA I ESTRAPERLO
LECONOMIA EN UN ESPAI RURAL
DEL PAÍS VALENCIÀ
DURANT EL FRANQUISME
Ricard Camil Torres Fabra
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
2005
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Ricard Camil Torres Fabra, 2005
© Daquesta edició: Universitat de València, 2005
Producció editorial: Maite Simon
Fotocomposició i maquetació: Textual IM
Correcció: Pau Viciano
Coberta:
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Imatges: Arxiu particular dAníbal Pascual Ramos
Realització dePub: produccioneditorial.com
PRÒLEG
Els traços de més relleu del franquisme són relativament coneguts entre nosaltres gràcies a una plèiade dhistoriadors, memorialistes, periodistes i sociòlegs que se nhan ocupat i han publicat en la darrera dècada nombrosos treballs. Els orígens de les seues recerques semmarquen dins duna revisió crítica daquella història fabricada a major glòria del règim. Són una resposta tant als treballs escrits pels historiadors partidaris de Franco durant els anys del franquisme, que volien afavorir el seu manteniment, com una resposta a les històries més recents, escrites pels qui encara volen reivindicar les glòries perdudes del règim com a resposta a les revisions crítiques. Però el maniqueisme de la història provoca, proporciona i mostra la importància de loperació inversa.
Laportació dels treballs de Ricard Camil Torres, i concretament el llibre que ara es publica, sinscriu en aquest context i forma part del corrent de revisió crítica del franquisme amb una línia de renovació interpretativa molt fructífera, que expressa el punt de vista dels lluitadors antifranquistes, dels defensors de la democràcia, dels que van patir els efectes negatius i repressius del règim. Lautor fa la seua història, concretament la referida a les principals repercussions socials i econòmiques que es van donar en làmbit de la Ribera Baixa.
Ricard Camil Torres coneix molt bé la zona. Lha estudiada amb obres destacades com Cullera en guerra. Un poble valencià a la reraguarda, investigació premiada i publicada per lAjuntament de Cullera el 1991, i com els llibres Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana. El cas de la Ribera Baixa al segle XX (publicat el 1999) i Anarquisme i revolució, Cullera 1911 (publicat per la jove i ja prestigiosa editorial valenciana La Xara edicions el 2002). També lha estudiada amb nombrosos articles publicats en revistes com Afers, Algezira, Sociología del Trabajo o Quaderns de Sueca, bé individualment o en col·laboració amb Antonio Calzado Aldaria, amb qui és coautor dels llibres Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (publicat el 1995), Características y desarrollo de la violencia política en la Ribera Baixa (1936-1945) (publicat el 1996) i Valencians sota el franquisme (publicat per la ja esmentada editorial La Xara el 2002). Però, indubtablement, el treball que li ha permès un coneixement més rigorós, profund i netament acadèmic ha estat la tesi doctoral de lautor dirigida pel professor de la Universitat de València Albert Girona Albuixech, un dels historiadors valencians més compromesos amb el País durant els darrers vint anys, que promou i aprofundeix les investigacions sobre el passat més recent compartit pels valencians.
La tesi de Ricard Camil Torres fou defensada durant el curs 2002-2003 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i el llibre que ara es presenta és fill daquella investigació centrada en el franquisme a la Ribera Baixa entre 1939 i 1975. Reflecteix un treball dinvestigació històrica excel·lent, que utilitza nombroses fonts primàries escrites i orals que validen el resultat obtingut. A més a més, en el llibre es veu la maduresa de lautor i la seua experiència com a escriptor, perquè no solament ha publicat els llibres esmentats sinó que també té una dilatada experiència en escrits dassaig, de divulgació i dopinió publicats en premsa local, nacional i en les revistes El Temps i Contrastes. Nhi ha molts, de lectors, que ja el coneixen pels seus escrits i daltres perquè ha estat el seu mestre: fa vint anys que treballa en lensenyament mitjà.
Vull destacar especialment que lautor estudia en el llibre que ara es publica la interacció entre el règim i la societat de la Ribera Baixa, amb la qual cosa contribueix a plasmar en un àmbit territorial concret allò que és més conegut de forma general, perquè la diversitat dels espais del país va produir repercussions distintes. I aquesta és la principal contribució de lautor al progrés del coneixement històric. El lector sendinsarà en el món de la postguerra; descobrirà lestraperlo, les cartilles de racionament i la picardia institucionalitzada en els pobles de la Ribera Baixa; podrà seguir levolució de la taronja, de larròs, la perla del Xúquer, i les transformacions motivades per larribada del turisme i leclosió de lurbanisme en la zona. També trobarà els protagonistes dels fets amb noms i cognoms, el rol de la dona, les condicions sindicals duna concepció sindical aberrant i les especificitats de loligarquia arrossera de la Ribera. Un fet força original i innovador del llibre és la descripció de les connexions directes dels dos primers alcaldes de València amb loligarquia arrossera riberenca i el fet que aquesta campà als seus aires i mai no sintegrà sota les directrius de lEstat. És molt il·lustratiu el seu paper en el Sindicat Nacional de lArròs constituït en 1940 i la institucionalització de lestraperlo de larròs sintetitzats per lautor.
En definitiva, el text que ara publica la Universitat de València és un llibre magnífic de lectura obligada per a conèixer millor el franquisme i el que va representar per a una de les comarques emblemàtiques del País Valencià: la Ribera Baixa. Les causes, conseqüències i trets fonamentals de la realitat econòmica i social de la zona són exposats per lautor amb una veritable capacitat dexplicació i amb una selecció acurada dels fets fonamentals.
J. M. SANTACREU SOLER
Universitat dAlacant
INTRODUCCIÓ
El dia 1 dabril de 1944, a Las Provincias aparegué tot un desplegament, com sempre grandiloqüent, per tal de commemorar el Día de la Victoria. El rotatiu, fidel a la parafernàlia del règim, anava farcit darticles subratllant la grandeur del règim, els patiments que van passar els sublevats i, com no, tot un grapat de raons legitimadores, ja no del triomf militar, sinó també de les motivacions per les quals es van sublevar els vencedors. Total, res de laltre món. Però en un raconet de les fulles interiors, com si es pretenguera amagar la notícia, es podia llegir «Racionamiento de arroz, azúcar y aceite». Aquesta contradicció informativa tenia la seua raó de ser: la duna Espanya sotmesa a una política econòmica intervencionista imposada pels vencedors.