Certament, lExposició Regional ha tingut mala premsa en la tradició del valencianisme polític de postguerra, i en gran mesura en el món intel·lectual i acadèmic des daleshores. Així, tot i que Joan Fuster amb motiu del cinquanta aniversari hi va dedicar alguns textos en què la seua valoració de lExposició era prou matisada ns i tot al Nosaltres podem trobar una lectura un tant ambivalent, el que nha quedat és la seua crítica més àcida. I no tant a lExposició en si, com al que representava: una burgesia carrinclona i una societat endarrerida. L«agrarisme» ha estat el mot de la denúncia que ha fet més fortuna. A hores dara sabem que la societat valenciana de 1909 no podia caracteritzar-se duna manera tan esquemàtica. LExposició regional va ser, així mateix, més complexa: ni era lexpressió de lagrarisme sense anar més lluny perquè els expositors comercials i industrials neren la majoria, ni va ser laparador duna «burgesia» tronada. O, en tot cas, no més tronada que qualsevol altra. En , lExposició era lexpressió com el mateix Fuster va assenyalar en algun moment duna economia puixant i duna ciutat que buscava canvis i creixement. Sense que resulte paradoxal, això era possible en el marc «regional», ja que aquest ha estat el vehicle de la «modernització» de la societat valenciana als segles XIX i XX duna certa «modernització», contradictòria i insucient de vegades, potser, però no menys ecaç daltres. Que no haja estat ni siga el model que el nacionalisme valencià, o que lautor daquestes ratlles, desitjara, no ens ha de portar a equívocs. Daltra banda, si convé no menystenir aquesta lectura corregida és també pel fet que en cas contrari queda obert com a anc que pot ser interpretat (completament al marge dels debats acadèmics o correccions de les interpretacions fusterianes) i apropiat per la dreta. És el que ha passat amb lèmfasi reiterat en la «modernitat» que acompanyaria lExposició i la societat valenciana, explotat per les autoritats locals com a tòtem dun discurs autocelebratori i que fa una lectura molt limitada del que cal entendre per modernitat i, no cal ni dir-ho, de les seues contradiccions.
En tot cas, lExposició de 1909 va ser una ta important de la València de la Restauració i dun país contradictori i fragmentat que, almenys per una vegada, es va mostrar com un tot. Que això haja estat or dun dia o una or pansida és una altra història, i no té sentit culpar-ne lExposició. Certament, si la dreta local intenta mostrar-se com a hereva directa daquesta Exposició i apropiar-sen de la legitimitat que comporta, tampoc no sha de creure que aquesta és lúnica lectura possible. Les commemoracions poden servir, o haurien de poder servir, per a la disputa i la discussió, i no només per a fabricar consensos. Qui fabrica i monopolitza un consens al voltant de la identitat (valenciana), prou sap què fa i per a què.
LExposició Regional va ser un esdeveniment important en levolució col-lectiva de la identitat valenciana contemporània. No va marcar cap necessitat històrica, cap herència indefugible, ni podia estar aleshores com ara al marge de la crítica i la contradicció. La seua commemoració (o la de lhimne) com a font de totes les virtuts és una operació dabast molt concret. Seria un error tant caure en aquestes xarxes com, a linrevés, convertir-la en una expressió col·lectiva mancada i minimitzar-la.
Aquest volum recull treballs sobre la societat i la identitat valenciana del primer terç del segle XX que pretenen oferir lectures renovades i sobre alguns aspectes ns ara poc o mal treballats. La intenció no és altra que contribuir a donar més densitat al nostre coneixement de la realitat valenciana que va quallar el 1909 en la peculiar imatge-mirall-espectacle de lExposició. No em resta sinó agrair a tots els autors la seua col·laboració en aquest volum, i la seua participació en les jornades que lhan originat. Així mateix, he dagrair al MuVIM i especialment a Vicent Flor que fera possible el desenvolupament de les jornades i ledició daquest llibre. Una edició que sense lhabitual professionalitat de Publicacions de la Universitat de València seria impossible.
FERRAN ARCHILÉS CARDONA
Universitat de València
1 Els treballs més representatius són la crònica periodística que signa F. Pérez Puche: Valencia 1909. La Exposición Regional Valenciana, València, Ajuntament de València, 2009, així com lobra-catàleg, amb un important volum dil·lustracions, de R. Solaz: La Exposición regional valenciana de 1909, València, Ajuntament de València, 2009. Té un gran interés documental la reedició facsímil de la revista ocial de lExposició, Valencia y su exposición, aplegada en un volum.
2 Vegeu els diversos treballs recollits en El Ateneo Mercantil y la Exposición Valenciana de 1909. El espectáculo de la modernidad o la modernidad como espectáculo, València, Ateneu Mercantil, 2009; Economía, empresa y sociedad. La exposición regional valenciana de 1909, València, Cambra de Comerç, 2009. Tot i que no directament dedicat a lExposició Regional, cal destacar el treball dedicat a la família clau en lorganització de lesdeveniment, comissariat per Justo Serna i Anaclet Pons: Trenor. LExposició duna gran família burgesa, València, Universitat de València, 2009, que inclou a més importants estudis.
3 F. Vegas López-Manzanares: La arquitectura de la Exposición Regional Valenciana de 1909 y de la Exposición Nacional de 1910, València, Ediciones Generales de la Construcción, 2003.
4 J. V. Boira: València i Barcelona: Retorn al futur. LExposició regional de 1909, València, Edicions 3 i 4, 2006.
5 Cf. «La Exposición fruto de la unidad», signat per «El Presidente del Ateneo Mercantil», Boletín Informativo y Cultural Ateneo Mercantil, València, maig de 1959, s/p.
6 Reprenem les reexions plantejades a F. Archilés: «Memòria de 1909: commemoracions i identitat (regional) valenciana», Saó, 339 (2009), pp. 19-21.
7 F. Pérez Puche: Valencia 1909..., op. cit., p. VI.
8 «Para ofrendar nuevas glorias a España», Levante-EMV, 22 de maig de 2009.
9 F. Pérez Puche, op. cit., p. 42. A més, el mateix Pérez Puche ha participat en ledició per part de lAjuntament duna carpeta monogràcament dedicada a lhimne. (No deixa de tenir gràcia la gradació «egoístas» i el que encara és pitjor, «nacionalistas».)
10 Vegeu F. Archilés: «Entre la regió i la nació. Nació i narració en la identitat valenciana contemporània», en T. Carnero, F. Archilés (eds.): Europa, Espanya, País Valencià. Nacionalisme i democràcia: passat i futur, València, Publicacions de la Universitat de Valencia, 2007, pp. 143-186.