LA REGIÓ DE LEXPOSICIÓ
LA SOCIETAT VALENCIANA DE 1909
Ferran Archilés Cardona, ed.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Dels textos: Els autors, 2011
© Daquesta edició: Universitat de València, 2011
Coordinació editorial: Josep Cerdà (MuVIM) i Maite Simon (PUV)
Maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta:
Il·lustració: Palau Municipal de lExposició Regional Valenciana de 1909 (targeta postal)
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Realización ePub: produccioneditorial.com
INTRODUCCIÓ
Per a Romà de la Calle
En complir-se lany 2009, el centenari de la celebració de lExposició Regional, diverses institucions públiques i privades de la societat valenciana van valorar loportunitat dorganitzar algunes activitats en commemoració de la data. Sha de destacar, en primer lloc, la tasca de lAjuntament que, pel volum de les activitats i els recursos esmerçats, es pot dir que ha capitanejat el centenari, amb una exposició a lantiga Fàbrica de Tabacs (un edici entre la reforma i la demolició) i ledició de diversos llibres commemoratius. Es tracta de treballs luxosos, llibres de gran format farcits dil·lustracions, per bé que amb un interés prou més limitat pel que fa a les aportacions al coneixement.1 Aquesta funció ha correspost als treballs col·lectius acompanyats també dimportants exposicions en els dos darrers casos promoguts per la Cambra de Comerç, lAteneu Mercantil i la Universitat de València.2
És en el mateix esperit daquestes darreres contribucions en el que semmarca la celebració els dies 14 i 15 doctubre del 2009 de les jornades «La regió i lExposició: la societat valenciana del 1909», organitzades pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a proposta de Romà de la Calle, i sota la direcció acadèmica de Ferran Archilés. Aquelles jornades es van plantejar no tant com una anàlisi de lExposició mateixa (tasca que creguérem que les activitats en marxa estaven ja cobrint a bastament) com de la societat valenciana del 1909, i més en general del primer terç del segle XX. És a causa de lenorme interés de les ponències presentades que naix la decisió deditar aquest volum que recull la participació de gairebé tots els autors que participaren en les jornades.
Tot plegat, i aquest volum mateix no és aliè al nou context, cal afirmar que la commemoració de lany 2009 ha despertat linterés per una justa i necessària reconsideració del lloc i el valor que lExposició tingué per a la València del moment i per al futur. Fet i fet, cal destacar la publicació de dos treballs, de naturalesa ben diferent, que en els anys precedents van obrir foc per a la reconsideració del lloc que corresponia a lExposició. En primer lloc, el treball de Fernando Vegas López-Manzanares, que plantejava una rigorosa anàlisi de labast real de les construccions que conformaren lExposició.3 En segon lloc, lassaig València i Barcelona de Josep Vicent Boira, que plantejava, al si duna reexió més àmplia sobre larc mediterrani, una nova valoració del signicat que per a la societat (i leconomia) valenciana tingué lExposició.4
En realitat, aquesta no és la primera vegada que lExposició ha estat commemorada. Lany 1959, lAteneu Mercantil va commemorar-ne ja els cinquanta anys, amb un abast destacable pel que fa al ressò en la premsa de la ciutat de València del moment, quan encara alguns testimonis estaven vius. Resultat daquells esforç fou ledició dun exemplar especial, profusament il·lustrat del Boletín Informativo y Cultural Ateneo Mercantil, dedicat monogràament als cinquanta anys de lExposició, amb una extensa nòmina de col·laboradors, que incloïa des de les autoritats civils i religioses del moment fins a gures del món intel·lectual Joan Fuster, Xavier Casp o Eduard López Chavarri, tot passant per Simon Cano, Vicent Ventura o Sabino Alonso. LAteneu es trobava aleshores sota la presidència de Joaquin Maldonado la qual cosa en part explica la nòmina tan diversa del treball commemoratiu, un altre patrici valencià dalçada no menor que Tomás Trenor. Era una València que feia tot just dos anys que havia patit els efectes de la riuà i lAteneu, a través del seu director, tractava de reexionar des del desatés present de la ciutat. Per això Maldonado insistia, sobretot, en el sentit dunitat que Tomás Trenor havia sabut infondre, deia, a la societat valenciana del moment. «Y puesto que la Providencia nos ha señalado con la advertencia de la riada, la obra común que debe realizar Valencia, si no quiere desertar del importante puesto que le corresponde, unámonos todos para obtener dicho logro y nos haremos dignos de tal ejemplo» eren les paraules de Maldonado, formalment molt correctes però que entre línies prenien un sentit precís.5 Daquesta manera, lAteneu situava la commemoració en el marc dun nou repte per a la societat civil valenciana. Podríem dir que quan més sexaltara lExposició, més clar seria el contrast amb la València del 1959.
Aquest exemple del cinquantenari ens serveix per a recordar que, certament, tota commemoració forma part de manera inevitable, duna o altra «política de la memòria», o de polítiques rivals de la memòria, quan sescau (que sol ser quasi sempre). La «memòria» en una societat donada (allò que sentén, amb més o menys precisió, per «memòria col·lectiva») no és, o no ho és una manera simple, un intent dabocar-se al passat amb voluntat de coneixement. No cal ni dir que qualsevol commemoració, i així les de lExposició Regional del 1909, pot acomplir també aquesta funció. Però una commemoració respon sempre als interessos, necessitats o expectatives del present.6
És per això que no sembla exagerat armar que la imatge que sha volgut traçar des dalgunes de les institucions públiques, i especialment des de lAjuntament de València, de la commemoració del centenari de lExposició està veritablement molt marcada pel presentisme. No crec que poden interpretar-se duna altra manera les paraules preliminars de lalcaldessa Rita Barberá al llibre que fa, dalguna manera, de catàleg dels actes i exposicions:
Cuando D. Tomás Trénor en aquel entonces recién nombrado Presidente del Ateneo Mercantil de Valencia consiguió la aprobación unánime de su propuesta para organizar una Exposición Regional que exaltara la capacidad de iniciativa, creación y dinamismo de la economía valenciana, comenzaba una nueva y apasionante etapa que, cien años después, nos sitúa por méritos propios en la vanguardia y la modernidad que caracteriza este siglo XXI.7