Els esmentats barris de Russafa i la Roqueta presenten similituds dinterès. Si lany 1998 tenien ja un nombre destrangers rellevant, sempre en comparança a la mitjana de la ciutat, pel gener de 2004 el 15,6 % dels veïns de Russafa i el 17,6 % de la Roqueta eren estrangers. Es tracta de barris populars més modest la Roqueta, més heterogeni Russafa, molt cèntrics i ben comunicats, situats a les dues vores de lEstació del nord. Són barris dinstal·lació primerenca dimmigrants a la ciutat, de marroquins en particular, que amb el temps shan consolidat com a barris dassentament per a aquest i altres collectius. A mitjan dècada, Russafa ja oferia una oferta consolidada de serveis a la comunitat magribina, si bé les xifres dempadronats eren encara molt modestes. A partir del 2000, són els equatorians els que sinstal·len al barri. Com després veurem en detall, els veïns immigrants de Russafa shan concentrat als carrers i finques més modestos i barats. Molts daquests habitatges estaven ja buits; en altres casos, els immigrants han substituït els autòctons que deixaven els habitatges més modestos. Sha donat una ubicació diferent dins del barri segons les nacionalitats de procedència i el temps dinstal·lació, amb una concentració del col·lectiu magribí a la zona del carrer Cuba, Buenos Aires i Puerto Rico. Tanmateix però, això es conjuga amb la convivència, més o menys indiferent, dimmigrants de procedències diverses al mateix barri i els mateixos carrers.
Al sud-est de Russafa, Montolivet i En Corts són barris dinstal·lació dimmigrants més recents. El nombre destrangers hi era, lany 1998, molt reduït. Amb una continuïtat física amb Russafa, separats per lavinguda de Peris i Valero, els barris obrers de Montolivet i En Corts oferien un parc dhabitatge barat que començava a escassejar a Russafa al principi del 2000. En dos anys escassos, aquests barris van veure com es multiplicaven per cinc els veïns estrangers, la majoria equatorians. Pel gener de 2004, el 12 % dels veïns de Montolivet i el 12,5 % dels dEn Corts són estrangers. En els dos casos, les nacionalitats més representades són lequatoriana i la colombiana (el 42,7 % dels estrangers de Montolivet són equatorians).
Dacord amb les dades del padró, des de 1998 fins a lany 2001, Patraix era un dels barris de València on hi havia més residents estrangers. Tanmateix, aquesta dada reiterada, no es «corresponia» bé amb la reduïda presència dextracomunitaris al barri. Sols als voltants de la seu central de Creu Roja a València (c/ Mossèn Fenollar 8), es veien immigrants. Un estudi dels fulls collectius del padró va mostrar que més del 50 % dels estrangers de Patraix estaven empadronats a ladreça de Creu Roja. Es tractava, doncs, de beneficiaris de programes de lentitat però que, en la immensa majoria, no vivien a Patraix; per tant, no sha destacat aquest barri als mapes dubicació de la immigració a la ciutat.[16]
Al nord del llit del Túria, i separats del centre històric per aquest, hi trobem una sèrie de barris que a partir de 1999 es convertiran en barris receptors dimmigrants. Són els barris de Tendetes i el Calvari del districte de Campanar, i tots els barris del districte de la Saïdia. Destaquen pel nombre destrangers els barris de Trinitat i Morvedre, on representen el 13,3 % i el 12,5 % dels veïns. Es tracta de barris relativament cèntrics, ben comunicats i amb una composició social i dhabitatge heterogènia, amb zones més populars i altres de professionals mitjans. Com en daltres barris dimmigració recent, les nacionalitats més representades per damunt de la mitjana de la ciutat són les llatinoamericanes.
Més cap al nord, un altre barri dassentament immigrant molt recent és el dels Orriols. Es tracta dun barri obrer amb dos ambients urbans. Un, el vell barri dels anys 1960, on predomina la construcció de VPO (habitatges de protecció oficial) franquista, amb habitatges molt menuts i descassa qualitat. Laltra part del barri és de nova construcció, de major qualitat, i amb un veïnat més heterogeni. El procés dassentament de la immigració, fonamentalment llatinoamericana, ha estat molt ràpid. Al 2000, la població estrangera dels Orriols suposava el 1,32 %. Quatre anys després, els estrangers suposen el 16,3 % dels veïns del barri. Els Orriols ha registrat el procés de canvi més accelerat de tots els barris de la ciutat i sha convertit, als darrers dos anys, en barri darribada per a una part de la immigració més recent, particularment equatoriana (el gener de 2004, eren equatorians un 49 % del total dels veïns estrangers). Sha produït un clar procés de substitució segons el qual els immigrants han ocupat els habitatges més antics i/o més precaris que han deixat lliures els propietaris, treballadors autòctons, normalment per trasllat a un habitatge millor, bé a la part nova del barri o a daltres barris de la ciutat. El procés que es dóna als Orriols sha estès al barri veí de Torrefiel, amb el qual comparteix característiques.
Al nostre mapa destaca la presència al nord-est de dos barris duna tipologia diferent als que, fins ara, estem comentant. Benimaclet i Mestalla són barris relativament acomodats, amb unes ràtios acceptables díndex de qualitat urbana. Són barris heterogenis on conviuen, de forma discontínua, treballadors, professionals i capes mitjanes i on hi ha una oferta dhabitatge barat, els habitatges modestos dels anys 1960 i 70 que subsisteixen en borses dins de trames dedificacions més modernes i de nivell econòmic més alt. Aquests dos barris ja comptaven amb una certa presència de veïns immigrants el 1998. El seu lloc destacat en el mapa de la València immigrant es va afirmar entre els anys 2000 i 2002 (vegeu mapes 2.2 i 2.3). Al gener de 2004, el 10,8 % del veïnat de Benimaclet i el 10,2 % del de Mestalla és estranger, amb un ampli ventall de nacionalitats. La situació de Benimaclet i Mestalla és un bon contraexemple contra la generalització abusiva que identifica inserció residencial dels immigrants i barri degradat. Hi ha trama dhabitatge modest, ocupada pels immigrants, però en un medi més aviat acomodat.
Per acabar el comentari al nostre mapa de la immigració a València, ens referirem a leix de lavinguda del Port i la façana marítima de la ciutat. Els Poblats Marítims han tingut i tenen una escassa presència destrangers, sempre en termes comparatius amb la mitjana de la ciutat, amb lexcepció parcial del barri del Grau.[17] És al districte de Camins al Grau on es concentren els barris amb una major proporció de veïns immigrants daquesta part de la ciutat, destacanthi el Camí Fondo (14,9 %) i la Creu del Grau (11,8 %). El Camí Fondo i els voltants ha estat un barri de recepció dimmigració des de mitjan 1995, sempre en termes modestos però significatius (vegeu mapa 2.1). En un dels seus carrers es va instal·lar un dels primers oratoris islàmics de la ciutat, que encara subsisteix. Es tracta de barris populars, amb una oferta dhabitatge barat i/o antigues finques de VPO i prop del Port. En una part daquests barris sha donat un procés de substitució semblant al dels Orriols però de forma menys concentrada, en el temps i en lespai.
4. APUNTS SOBRE INSERCIÓ RESIDENCIAL, ESPAIS DIMMIGRACIÓ I CONVIVÈNCIA INTERÈTNICA A VALÈNCIA
Si atenem a levolució del fenomen de la inserció residencial dels immigrants a València, podem establir dues etapes. Una primera, que comprendria tota la dècada dels anys 1990 i que apareix reflectida al mapa 2.1, de gener de 1998. Llavors, la immigració extracomunitària, encara molt reduïda en nombre, estava instal·lada als barris populars del centre històric i a alguns altres com Russafa i el Camí Fondo. En altres barris, com la Roqueta, Morvedre o Benimaclet, sapuntava ja una presència dimmigrants. Aquesta primera etapa va ser protagonitzada per una diversitat de nacionalitats, on destacaven els marroquins, xinesos, argentins i senegalesos. La segona etapa comença a linici del nou segle i el seu signe, almenys fins ara, és lampliació molt ràpida del nombre de veïns estrangers i lextensió de la seua presència a un major nombre de barris de la ciutat. Amb laugment del flux migratori, amb equatorians i colombians com a protagonistes centrals, es dóna una expansió de la immigració al si de la ciutat. Junt amb laugment de la població estrangera al Pilar i el Mercat, Russafa i Camí Fondo, els barris «receptors» dimmigració al llarg dels anys 90, cal destacar que la immigració sha estès per la ciutat. Avui hi ha més barris amb una presència notable de veïns estrangers que ha suposat canvis significatius en la vida veïnal i en lautopercepció del barri mateix. En poc més de tres anys, el panorama veïnal dels Orriols, Montolivet o En Corts ha incorporat els llatinoamericans com a figura habitual als carrers. Per altra banda, a nivell general de la ciutat, aquesta presència és també evident als carrers, als centres comercials, els transports, els parcs i altres espais públics. Per segona vegada en la història, València comença a autopercebres com a ciutat dimmigració.