El primer que destaca de la immigració extracomunitària a València és lheterogeneïtat que presenta. Parlem dimmigració extracomunitària, en singular, per economia de mitjans i per destacar-hi els trets comuns que la defineixen, és a dir, la construcció comuna com a foraster immigrant. Tanmateix, això no ens pot fer oblidar lampla diversitat que la caracteritza. Una font dheterogeneïtat la constitueix la diversitat de procedències, cultures i llengües. També és diversa la composició per gènere, nivell dinstrucció i temps dassentament. Igualment, la mirada i les actituds de la societat de recepció són diverses segons els grups. Per altra part, caldria considerar lheterogeneïtat que genera la diversitat de situacions documentals, si es disposa o no dun permís, dinserció sociolaboral i darrelament social. Tot això ens dóna una pluralitat destratègies dadaptació i dinserció ací. Vegem alguns daquests trets.
Dacord amb la taula 2.4, els equatorians i els colombians constitueixen els col·lectius destrangers més nombrosos de la ciutat. Al gener de 2004, un de cada quatre estrangers és equatorià. Lempenta de la immigració llatinoamericana els darrers tres anys, particularment equatoriana i colombiana, ha desplaçat lantiga superioritat numèrica de marroquins i xinesos.
La immigració del nord dÀfrica ja no constitueix el grup majoritari, tot i que mantinga una rellevància simbòlica central, atès que limmigrant musulmà, més encara si és marroquí, constitueix el nostre altre històric. A València, per altra part, la presència dimmigrants dels països de lest dEuropa ha deixat de ser una mera anècdota. En quatre anys han passat a constituir-se com a collectius relativament nodrits, particularment el dels nacionals de Romania. A aquest breu repàs, cal afegir els migrants procedents dÀsia. Ha augmentat el nombre de xinesos, uns dels col·lectius amb més temps de presència a la ciutat, al mateix temps que, als dos darrers anys, sha instal·lat un nombre ja ampli de pakistanesos.
TAULA 2.4
Població estrangera resident a València. Algunes nacionalitats significatives.
Any 2004
Font: Oficina dEstadística Municipal. Ajuntament de València. Elaboració pròpia.
Una part important daquesta immigració és recent, molt recent. Al gener de 2004, dacord amb les dades del padró, més de la meitat dels veïns extracomunitaris residia menys de dos anys a la ciutat. Aquesta dada adquireix rellevància si considerem el paper clau del temps en el procés dinserció. La migració constitueix un canvi total de lentorn de limmigrant, el que suposa una disminució dels recursos, habilitats i possibilitats. Refer les xarxes, recrear els recursos i adquirir-ne de nous, adaptar i desenvolupar el capital social, requereix temps. Per una altra part, és en els períodes darribada i assentament quan cal resoldre, tot i que siga de forma provisional, necessitats bàsiques i urgents, com trobar un habitatge, un treball i un mínim de relacions. Per tant, és la immigració més recent la que pateix, en termes generals, una situació de més precarietat social. Aquest tipus dimmigració és àmpliament majoritari a València; una indicació més que el fenomen dinserció urbana està als seus inicis.
TAULA 2.5
Evolució de la població extracomunitària resident a València.
Algunes nacionalitats significatives. Anys 1996-2004
(*) No hi ha dades desagregades.
Font: Oficina dEstadística Municipal. Ajuntament de València.
El caràcter de migració molt recent és un tret general, però amb diferències notables entre els diferents col·lectius. La proporció de nouvinguts augmenta entre els bolivians, el 83,5 % dels quals viu ací menys de dos anys, els romanesos, 74,4 %, i els argentins, 69,8 %. Es tracta duna immigració que acaba darribar i està resolent les necessitats més urgents i peremptòries. Un segon grup seria el de col·lectius, com el de colombians, equatorians i ucraïnesos, una majoria relativa dels quals ja fa entre dos i quatre anys que viu entre nosaltres (56,4 %, 43,1 % i 46,6 %, respectivament). Una part important dels membres daquests col·lectius són veïns que es troben en fase darrelament. Un tercer grup el constituirien els grups dextracomunitaris amb més anys de presència a València. El 32,5 % dels senegalesos, el 21,7 % dels xinesos i el 19,5 % dels marroquins tenen una residència de 4 o més anys a la ciutat. Representen, sempre parlant en termes genèrics, una immigració més assentada, que no vol dir sense problemes o entrebancs.
Un altre tret comú dels veïns immigrants a València és lalt nombre dindocumentats. No disposem de dades segregades a nivell de ciutat, però sí que coneixem que, al gener de 2004, el 63,4 % dels estrangers residents a la província de València no disposava del permís de residència preceptiu. La situació dindocumentat es dóna, en major proporció, en els col·lectius dimmigrants extracomunitaris més recents.[6] Si traslladem aquest índex dindocumentats a la ciutat de València, tot i que siga de forma aproximada, tenim que més de la meitat dels veïns estrangers es troben sense permís. Aquest fet té conseqüències negatives per a la inserció urbana dels immigrants. Augmenta la inseguretat i inestabilitat que pateixen, els condemna a leconomia submergida, constitueix un entrebanc insuperable per a llogar un pis i augmenta la seua vulnerabilitat i dependència tant de cara a les pròpies xarxes com a locupador.
El gènere és un altra font dheterogeneïtat de la migració extracomunitària. Segons les dades del padró de 2004, el 53 % de la població extracomunitària són homes, tot i que amb una distribució mot diferent segons la procedència. En termes generals, els procedents del nord dÀfrica, lÀfrica subsahariana i Àsia són col·lectius bàsicament masculins, particularment durant els moments inicials de lassentament. Un exemple extrem el constitueixen els senegalesos i els pakistanesos a València, dels quals sols un 6,36% i 6,4%, respectivament, eren dones lany 2004. Al contrari, solen constituir-se com a col·lectius femenins els de determinades procedències llatinoamericans i asiàtiques (Filipines) on la migració sefectua en funció de la demanda de servei domèstic. Dos móns migratoris segons el gènere, però dos móns que estan canviant a València de forma accelerada.[7]
Dacord amb la taula 2.6, la proporció de dones immigrants a nivell general sha mantingut bàsicament estable entre 1998 i 2004. Sota aquesta aparent continuïtat shan donat diferents fenòmens que han operat en un sentit compensatori. Els col·lectius equatorians i colombians, que lany 1998 eren bàsicament femenins, presentaven lany 2004 una situació més equilibrada, 51,0 % i 54,9 % de dones. Aquesta tendència envers un índex de masculinitat més equilibrat és general entre els procedents dAmèrica Llatina, a causa del reagrupament familiar i la creació de noves famílies ací. Sembla que es percep una tendència semblant en els col·lectius procedents de lEuropa de lest. Els romanesos han passat de constituir un col·lectiu bàsicament masculí a una major presència de dones, un 45,2 % en 2004. El cas ucraïnès és just a linrevés, una migració inicial majoritàriament femenina que, ràpidament, sequilibra. Per una altra part, hi ha col·lectius que es mantenen fortament descompensats. Tot i el temps de residència i lexistència de famílies, sols el 34 % dels veïns marroquins de València són dones; aquesta masculinitat sembla un tret molt consistent des de 1998. I molt semblant és el cas del col·lectiu algerià. Per la seua part, el col·lectiu de senegalesos, un dels més antics a la ciutat, sha consolidat com un col·lectiu bàsicament masculí, atès que són els homes els qui migren, sautoconsideren una immigració temporal i no reagrupen les dones.