Esther Masdeu escriu com parla i com ensenya amb una gran empatia i sensibilitat, agafant cinc eixos principals per arribar a copsar de manera holística el fet de viure: el cos i el seu tracte respectuós, lenergia que cal fer conscient, la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, el domini de la nostra ment i la possibilitat de ser en la nostra essència. Eixos i maneres destar i ser que porta veritablement integrats en ella. És un llibre clar i didàctic que no admet una lectura en diagonal; ans al contrari, ens fa reflexionar per comprendre el que implica ser persones amb humanitat. Aquest llibre que ara teniu a les vostres mans és un tresor que us ajudarà a millorar cada dia com a individus i com a membres dels col·lectius dels quals formeu part.
Hermínia Gomà Quintillà
Barcelona, abril 2021
INTRODUCCIÓ
Us dono la benvinguda i us convido a passejar per les pàgines daquest llibre. Un llibre que he pogut escriure gràcies a una aturada, entre voluntària i forçosa, de la meva vida laboral durant el curs 2019-2020. Des de la calma, he pogut anar endreçant el munt de reflexions i aprenentatges que he anat experimentant al llarg dels anys i que, a més de portar-me a fer canvis, també han anat donant sentit a tot el que jo era i feia, tant en làmbit personal com laboral.
El fet de no atendre les diferents parts del meu ésser em desequilibrava; el canvi va esdevenir quan vaig adonar-me que no podia posar latenció només en la part mental de la meva persona. Aleshores vaig veure clar el sentit descriure el que us trobareu en aquestes pàgines. I ho faig amb una intenció alliberadora i pedagògica de compartir-vos des de la meva experiència i amb humilitat i amor la meva vida viscuda, el meu saber; tot el que a mi mha ajudat a trobar lequilibri i ser on soc ara: en lamor, la pau i la plenitud.
Abans de començar, permeteu que em presenti. Soc lEsther, una persona altament sensible que viu una vida plena i amb sentit. Soc la gran de quatre germans i sé el que és viure un trencament familiar dolorós. Comparteixo vida amb el meu primer amor dadolescència; som pares de dues persones excepcionals. També soc mestra deducació especial i una coach que acompanya persones des del cor; des de sempre he tingut clar que aquesta era la meva vocació: el servei a les persones és la meva passió. Tots tenim un passat i un present; ens defineixen unes qualitats i unes capacitats, i conformem la nostra història segons ledat i la intensitat amb què vivim o ens va la vida. Tot explica qui som.
Si miro enrere, madono que la vida, tant en els èxits com amb els entrebancs, ha estat generosa amb mi; mha anat posant les coses cada cop més fàcils per aconseguir els meus somnis. Amb la perspectiva del temps tot lliga. La vida no mho va posar fàcil quan no vaig entrar a Belles Arts, però em va guiar cap a Magisteri, i allà va honrar-me amb dues matrícules dhonor en dues assignatures significatives dels meus talents: Diagnòstic i Orientació, i Pedagogia. Quina gran revelació! Em sento feliç daquests reconeixements. Ara sí! Molts venim duna criança on no sens han reconegut gaire els èxits, ni hem treballat lautoestima ni la intel·ligència emocional; per tant, amb el permís dels meus pares (a qui adoro) i els mestres de la meva infància (que ho feien el millor que sabien amb els mètodes i la pedagogia daleshores), magrada reconèixer els meus èxits. I tant! Per què no?
He acabat tenint èxit en allò que la vida mha atorgat com a capacitats i talents. És la confirmació del que, com a mestra, em surt de dins: lànim i el reconeixement de laltre des de lamor i lacompanyament amable, siguin quines siguin les circumstàncies de la persona que tinc al davant. A vegades no importa quina és la casuística o la forma; el que importa és la persona, el fons. Aquell «tu vals per a alguna cosa!». Ets valuós només pel fet de ser qui ets.
La meva referència més propera són els miracles que produeixen les sessions de reforç i suport a alumnes amb dificultats. Escoltant-los des don ells són i acompanyant-los en lassoliment de petites fites, els encoratgem dins les possibilitats que tots tenim. Perquè tots som únics, irrepetibles i valuosos, i tenim un tresor dins nostre.
Lamor infinit i profund als infants, als joves, a totes les persones, siguin quines siguin, és el que em mou en el meu dia a dia, i el sentit de la meva vocació de servei. Però va arribar un moment en què aquesta vocació es va debilitar i va emmalaltir; quan em vaig adonar que a lescola les coses es podien fer millor, perquè només omplíem els infants de continguts i ens descuidàvem de tot allò que conforma el ser de les criatures, totes les altres parts de què parlo en el llibre. I és gràcies al fet dadonar-me que havia de cuidar primer tota la meva persona, que he pogut escriure-ho i compartir-ho. Tots tenim un nen interior que hem de reconèixer, guarir i estimar incondicionalment. I per sentir-lo sa i en pau, ell mateix ens porta records, ens confronta i ens posa en situacions que hem de resoldre per estar bé.
Beneïda aturada per cuidar-me i curar el meu ésser. Des daquest lloc puc dir-te, tant si ets petit com gran, que viure des de lamor és el regal més bonic que un mateix es pot fer. Espero que us sentiu identificats i reconfortats mentre llegiu. I que el llibre també faci servei als més petits de casa, que ens empenyen i, sovint, ens fan de mirall; qui em coneix bé sempre mho sent dir: són els nostres grans mestres.
1
EL COS.
LA CRIANÇA RESPECTUOSA DEL COS
El teu cos és temple de la naturalesa i de lesperit diví.
Conserval sa, respectal, estudial;
concedeixi-li els seus drets.
Henri-Frédéric Amiel
Començo a escriure aquest capítol justament el dia que una de les meves millors amigues ha estat àvia. Néixer, el miracle de la vida. En néixer, totes les persones som miracles. Som a partir del cos que veiem, el de laltre o el nostre. Aquest petit que ha arribat avui al món omple de felicitat a les persones que ja lestimaven abans de veurel, a les que lhan ajudat a sortir, i a les del voltant que des de diferents vincles lesperàvem, també; és un nou ésser a qui donem la benvinguda. Néixer, sortir a la llum, brotar, originar-se; paraules totes que evoquen un inici ple de joia. Néixer és màgia pura, per totes les oportunitats que sesdevindran, tant per al nadó com per a qui estarà al seu costat.
El primer que som és un cos físic. A lescola sens ensenya com funciona lanatomia bàsica: les parts del cos, laparell digestiu, laparell reproductor, els cinc sentits, i, algun cop, fem classe al laboratori i analitzem algun òrgan animal; però no sens ensenya el coneixement necessari per tenir cura daquest temple meravellós i perfecte que ens acompanyarà tota la nostra vida. Perquè, com una planta a què hem de procurar claror i aigua, el nostre cos també requereix atencions per poder sobreviure. I això ens ho haurien densenyar, les persones que en saben, també a les llars i a les escoles, perquè del nostre cos ens nhem docupar nosaltres.
Venim al món amb aquest regal tan preuat. I, i si ho pensem bé, potser tenim més cura de qualsevol aparell de casa abans que del nostre cos; un temple sagrat que tots portem de sèrie. Que sí, que el rentem, el pentinem, fins i tot lempolainem; però li donem les atencions de descans i calma que necessita?, li procurem exercici físic per mantenir una energia vital saludable? I tantes altres atencions que ignorem o sens escapen.