De la mateixa manera que en el volum anterior, hem continuat utilitzant el mateix criteri de revisió i transcripció de la documentació. En aquest sentit hem de recordar al lector que les notícies publicades en aquest llibre són el resultat de la recerca de dades publicades en tota mena dàmbits: tant en monografies i altres obres de referència com en articles dinvestigació i tesis doctorals des de mitjan segle XIX fins a lactualitat. Al seu torn, aquestes mateixes referències shan buscat en els arxius corresponents i shan comprovat, comparat i completat, tant pel que fa a les transcripcions fetes al seu dia com pel que fa a les signatures mateixes. Aquesta rigorosa comparació i confrontació de tots els documents publicats en aquest volum ens ha permès esmenar els possibles errors que, durant dècades, shan anat instaurant en la història de lart valencià i que han donat lloc, de vegades, a hipòtesis confuses i inexactes.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que fins fa uns anys la historiografia va fer buidatges selectius i fragmentaris més que no pas sistemàtics i amb un clar criteri dexhaustivitat dels diferents arxius valencians, a la cerca sempre de documentació que aportara noves dades sobre la història valenciana en general i centrant-se en els aspectes culturals en particular. Pel que fa al món de la història de lart, de vegades es tractava de vincular les notícies localitzades en larxiu a lobra dart conservada per tal de, posteriorment, escriure la història de la pintura valenciana.
En tot aquest llarg procés cal destacar, valorar i sobretot agrair la ingent obra documental i arxivística feta per nombrosos investigadors que ens han precedit, com ara Orellana, Ceán Bermúdez, Arqués i Jover, Zarco del Valle, el baró dAlcahalí, Chabàs, Puiggarí, el comte de la Viñaza, Minieri-Riccio, Filangieri, Tramoyeres Blasco, Bertaux, Almarche, Sanchis Sivera, Betí, Gudiol i Cunill, Sánchez Gozalbo, Duran i Sanpere, Carreres, Llorens i Raga, Pérez Martín, Madurell i Marimon, Tormo, Doñate Sebastià, Cerveró Gomis o Rodríguez Culebras, a més daltres generacions dhistoriadors més properes a nosaltres que també han contribuït amb la publicació de valuosos documents sobre pintors i pin tures, com ocorre, per exemple, amb José Nicolau Bauzá, José Hilarión Verdú Candela, Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, Juan Corbalán de Celis y Durán, Josep Ferre Puerto, Carmen Llanes, Nuria Ramón, Juan Vicente García Marsilla, Mariano González Baldoví, María José López Azorín, Joan Aliaga, Asunción Mocholí, Maite Framis, Fernando Olucha, Ximo Company, Lluïsa Tolosa, María del Carmen Vedreño, Vicente Samper, Inmaculada Pérez Burchés o Matilde Miquel. A tots, especialment als més pioners, els devem el lloable intent de fer que en les seues investigacions la memòria escrita jugara un paper crucial en els temes de lart medieval i modern.
Tots aquests erudits, arxivers, historiadors i historiadors de lart, amb lajuda més crítica i interpretativa dels Saralegui, Post, Gudiol Ricart, Bosque, Kauffmann, Ainaud de Lasarte, Llonch, Camón, Heriard Dubreuil, Ressort, Bologna, Llompart, Boskovits, Condorelli, Albi, Garín Ortiz de Taranco, Garín Llombart, Yarza, Catalá Gorgues, Soler dHyver, Alcolea Blanch, Pérez Sánchez, Berg, Pitarch, Benito, Falomir, Montolío, Gómez Frechina, Alcoy, Ruiz Quesada, Hernández Guardiola, Puig Sanchis, Benito Goerlich, Blaya Estrada, Cebrián Molina, Ferrer o Franco, entre molts daltres (però practicada també per quasi tots els historiadors de lart esmentats més amunt), van traçar les línies inicials de la investigació històrica i documental amb la recopilació i lanàlisi de les principals obres pertanyents al nostre llegat cultural.
El paper cabdal de les contribucions documentals i atributives dels primers historiadors de lart que van ocupar-se de la pintura valenciana, malgrat els pocs estudis anteriors, va fer possible que ara tinguem referències dobres i documents desapareguts duna importància i transcendència impagables. Per tot això és just que la seua aportació siga considerada dinterès vital per a tots els investigadors actuals i per a tots els amants de la pintura valenciana medieval i moderna.
Pel que fa a ledició de documents, cal subratllar que els treballs més destacats en un principi van ser els realitzats pel mercedari Agustí Arqués Jover (1734-1808), pels canonges de la catedral de València, Roc Chabàs i Josep Sanchis Sivera, així com els aportats pel conegut documentalista Lluís Cerveró Gomis. Les publicacions dels seus treballs, des del segle XIX fins a 1972, constitueixen encara hui en dia una recopilació del treball darxiu fonamental per a les nostres investigacions.
Tots aquests treballs publicats en revistes de caràcter regional com ara Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Valencia Cultural, nacional com ara Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Archivo Español de Arte y Arqueología, Estudis Universitaris Catalans, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Boletín de la Real Academia de las Bue nas Letras de Barcelona, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, o dàmbit internacional com La Gazette des Beaux Arts, necessitaven, en benefici de tots, una revisió en profunditat, però sobretot una compilació actualitzada i moderna i a labast científic de tothom.
Tanmateix, no es tractava únicament dassolir una laboriosa compilació del molt que ja hi havia dispers en articles i monografies enormement plurals, diverses i distants en el temps, sinó que calia, a més, corregir possibles errates que shavien pogut produir tant en la transcripció com en el procés dedició de les notícies documentals, i calia també, òbviament, completar, augmentar i actualitzar tot allò que a hores dara es pot dir sobre documents al voltant de pintors i pintura valenciana dèpoca medieval i moderna.
En lactualitat ha aparegut un important nombre de professors i dinvestigadors que per a dur a terme les seues investigacions, reflectides tant en articles de revistes, ponències i comunicacions, com en les seues pròpies tesis doctorals, shan preocupat per acudir a confrontar i localitzar el document original, solucionar els errors establits durant dècades i donar a conèixer noves notícies que, de vegades, han aconseguit canviar el concepte historicoartístic acceptat fins al moment.
Hem de destacar les aportacions en arquitectura i pintura de la ja esmentada Mercedes Gómez-Ferrer Lozano, sobre il·luminació de manuscrits valencians de Nuria Ramón Marqués, o les recents investigacions sobre la controvertida i no fàcil de solucionar problemàtica de la pintura medieval i moderna valenciana dels també esmentats Matilde Miquel Juan, Asunción Mocholí Roselló, Juan Vicente García Marsilla, Carme Llanes Domingo, Vicente Samper Embiz, Juan Corbalán de Celis, Josep Ferre Puerto, Albert Ferrer o Inmaculada Pérez Burchés, entre daltres. Gràcies als treballs daquests autors i a molts daltres hem pogut augmentar el nostre corpus documental i unificar-lo cronològicament en aquest llibre.
Els documents que apareixen en aquest nou volum són el resultat del tre-ball efectuat en diversos projectes dinvestigació dR+D+i que ens ha concedit el Ministeri de Ciència i Innovació dEspanya, i que duem a terme des de fa uns quants anys, com per exemple: El rol de lo hispánico en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia: aportaciones, versiones e interferencias en la recepción del nuevo código visual del Renacimiento (HUM2004-03221/ ARTE), La configuración de la pintura mediterránea del primer Renacimiento en la Corona de Aragón (c. 1440-1525). Problemas de pintura (HAR2009-07740).