GUSTAU MUÑOZ
Universitat de València
La societat valenciana, mig segle després
Ernest Garcia *
El registre, tot i que siga a grans trets, dels canvis de la societat valenciana des del moment de la redacció de Nosaltres els valencians fins avui, quasibé mig segle, indica coses com les següents (taula 1). La població sha duplicat, passant de dos milions i mig a prop de cinc milions, amb dues etapes de creixement demogràfic molt ràpid, coincidents amb onades de fort auge econòmic, la del desenvolupament dels anys seixanta i la dels primers anys del present segle, marcades ambdues en una mesura més o menys gran per la recepció de fluxos migratoris. Aquesta dinàmica expansiva, reforçada pels desequilibris entre les comarques litorals i les interiors, ha intensificat els fenòmens de congestió i de pressió antròpica sobre els ecosistemes. I, possiblement, en altre ordre de coses, haurà conduït a què la proporció de valencianoparlants siga inferior al cinquanta per cent per primera vegada en segles (un resultat que caldrà contrastar amb el proper cens de població i/o lingüístic).
TAULA 1
Els canvis de la societat en xifres. País Valencià, 1960-2008
Població (nombre dhabitants) 1960 2.480.879 1970 3.073.255 1981 3.646.765 1991 3.923.841 2001 4.202.608 2007 4.885.029 Distribució sectorial de locupació (%) agricultura indústria construcció serveis 1960 42,6 23,6 5,0 28,7 1975 17,9 33,1 10,0 39,0 1989 10,7 28,5 8,3 52,5 2008 3,1 18,7 13,5 64,7 Estructura de la població activa, per sexe (%) homes dones 1960 80,0 20,0 1976 70,1 29,9 2006 58,6 41,4 Parc de vehicles (nombre de vehicles a motor) 1969 418.746 1977 845.912 1984 1.254.741 2005 3.064.421 Població amb un títol universitari 1960 16.123 1981 159.372 2001 399.242 Nombre destudiants en les universitats valencianes 1961 1.303 1976 39.646 2005 146.327Fonts: INE, IVE
La trajectòria seguida per la distribució de la població ocupada en els diferents sectors econòmics posa en relleu dues transicions: del predomini agrícola a la industrialització (entre 1960 i 1975) i, posteriorment, el procés de terciarització (més o menys ben descrit per la terminologia del postindustrialisme). Com a tret significatiu, el pes sempre destacat de la construcció, més visible en els períodes de «vaques grasses».
Un dels canvis més profunds i de més llarg abast ha estat, sens dubte, lerosió de les estructures de la dominació masculina. La trajectòria històrica cap a un reequilibri relativament més igualitari de les relacions de gènere es fa palesa, per exemple, en la massiva incorporació de les dones al treball remunerat (les dones eren el 20% de la població activa en 1960; més del 40% en lactualitat). El mig segle comentat ha vist, també, la irrupció al País Valencià de les pràctiques del consum de masses. Si utilitzem com a indicador el nombre de vehicles a motor (al remat, el cotxe ha estat i en bona mesura és encara el nucli i el símbol de la societat de consum), el camí que ha portat als més de 3 milions dartefactes automòbils actualment existents parla per ell a soles. Finalment, també laccés a la instrucció escolar ha conegut una relativa democratització (sha «massificat»). Els 1.300 estudiants matriculats en 1961 a lúnica universitat valenciana són una xifra estranya, quasi incongruent amb els 150.000 dara. La possessió dun diploma universitari, quelcom encara ben rar fa cinquanta anys, és avui una característica compartida per una molt àmplia minoria social.