Srećko: Històricament, tal com demostra David Graeber en relació amb els desastres dEgipte, per exemple, els jubileus de deutes van ser un primer pas en una mena de reinici de la societat.10 Van proporcionar als pobres almenys loportunitat de participar altre cop en la vida social i econòmica. Però, com es poden implantar mesures com el jubileu del deute, els controls de capital, la suspensió del dòlar o els impostos sobre la riquesa si no tenim alguna mena de govern mundial que estigui disposat a fer-ho?
Vijay: Jo no estic a favor dun govern mundial, en aquest moment; és impossible. Les Nacions Unides, per exemple, estan relativament paralitzades ara mateix. Ahir, el secretari general de lONU, amb molt bon criteri, va demanar un alto el foc en totes les guerres, atesa la pandèmia de la Covid-19 que estem vivint.11 És una declaració duna importància cabdal, però ningú no se la pren seriosament. El que necessitem, molt a curt termini, és lluitar per aconseguir més sobirania per als països en relació amb les seves economies i més regionalisme. Per exemple, a mi magradaria veure que un país de lÀfrica occidental com ara el Senegal tingués sobirania sobre la seva economia i no estigués subordinada al franc francès. I magradaria que la Unió Africana tingués un paper molt més important al continent. El primer suggeriment que faria als governs seria que implantessin controls de capital per aturar lentrada i sortida de diner calent dels seus països. Daquesta manera, els rics no es podrien escapar amb els diners i es podrien taxar. Una suposició molt estesa és que, si sapliquen impostos a la riquesa, saturarà lactivitat econòmica. Deixeu-me fer-vos una pregunta: en aquestes últimes dues setmanes, des que tenen lloc totes aquestes quarantenes, sha aturat lactivitat econòmica, oi? I per què sha aturat? Perquè ha desaparegut la feina. Aquesta crisi confirma largument marxista que diu que és el treball el que genera valor; no els diners. Si el treball entra en una vaga general imposada per lestat, tot el capitalisme sestremeix i es para en sec. Això demostra que, si els estats implanten controls de capital i apliquen impostos sobre la riquesa, lactivitat econòmica no saturarà. Continuarà perquè continuarà el treball. Els diners obtinguts dels impostos sobre la riquesa es poden utilitzar productivament, per exemple, per construir institucions públiques en aquestes societats. No busquem un govern mundial sinó reforçar la sobirania de les regions. La Unió Africana i el projecte bolivarià a lAmèrica del Sud haurien de poder créixer i hauria de fer-se realitat la unitat del sud de lÀsia. Si teòricament Europa està a favor de la unitat, per què sempre ataca els intents dunitat daltres pobles? Quan els bolivarians van intentar crear un projecte a lAmèrica del Sud, els europeus es van aliar amb els Estats Units per soscavar-lo, tal com havien soscavat el projecte de la Unió Africana. El que és bo per a uns hauria de ser bo per als altres.
Srećko: Fa poc Hongria va rebre deu avions de mascaretes, guants i altres materials mèdics provinents de la Xina. Creieu que és un senyal, el fet que les connexions de Viktor Orbán amb la Xina hagin donat fruit allà on la Unió Europea ha fracassat?
Vijay: Això ho hauríem de preguntar a Orbán i al govern xinès, però ja hem vist que els xinesos shan ofert a enviar subministraments a tot tipus de països; no els fan cap examen previ. És a dir, que no és que la Xina hagi preguntat a un país: «Com a país, sou proxinesos?», i segons la resposta els hagi ofert ajuda o no. La Xina ha dit obertament que oferirà ajuda a qualsevol país que la necessiti. La Xina i lÍndia, per exemple, no tenen una relació gaire estreta. La Xina ambiciona la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (BRI), mentre que lÍndia sha unit als Estats Units en lestratègia de lindopacífic, desenvolupada per ladministració Trump per contrarestar la BRI. I, tot i així, el govern xinès sha ofert a enviar subministraments a lÍndia. No estic del tot convençut que aquestes accions no tinguin una motivació política. Podria ser perfectament que els xinesos ho veiessin com una oportunitat de «poder tou», però crec que no ho hauríem de reduir a això. No soc dels que creu que tot el que passa amaga una motivació cínica. Penso que la Xina reconeix que això és una pandèmia, i com que han estat capaços de gestionar la Covid-19 internament, ara sofereixen a enviar el material que els sobra a un altre lloc.
Srećko: Abans heu esmentat la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda, i diria que molta gent es pregunta què passarà amb aquesta «nova ruta de la seda». Com creieu que la pandèmia de la Covid-19 afectarà els projectes xinesos dinfraestructures a tot el món en les properes dècades?
Vijay: Aquesta pregunta és molt important. Dentrada, vull dir que penso que ladministració Trump és extremament racista quan qualifica la Covid-19 com a «virus xinès». És racista perquè amaga la naturalesa dels virus. La grip espanyola no va començar a Espanya. En diem així perquè era època de guerra i, a diferència daltres països, a Espanya no hi havia censura, de manera que els mitjans de comunicació van informar sobre el brot de grip. Segons sembla, aquest tipus concret de grip va néixer a Kansas, en una base militar, per transmissió de pollastre a humà, però no en diem «grip nord-americana» ni diem que els Estats Units nhaurien de pagar les conseqüències. Del total de persones que van morir durant lepidèmia de grip del 1918 i 1919, un seixanta per cent eren de lÍndia. En conseqüència, lÍndia hauria de reclamar indemnitzacions als Estats Units? És ridícul, això no funciona així. El còlera prové del meu estat natal, Bengala Occidental, a lÍndia, on va ser descobert el 1817. Aquell còlera va durar fins al 1923: un cicle de cent anys. En aquell moment se lanomenava «còlera asiàtic», en el mateix to racista que Trump. A la dècada del 1830, els francesos van aprovar una resolució al parlament segons la qual el còlera no tindria cap efecte sobre ells perquè eren blancs i demòcrates, mentre que aquella malaltia era un problema autoritari i asiàtic. Per descomptat, va acabar fent estralls a París i va arrasar poblacions senceres. Els virus poden començar a qualsevol lloc i hauríem de ser-ne conscients duna manera molt més humana. Sí que és cert, però, que aquest intent demmarcar la Covid-19 com a «virus xinès» probablement acabi perjudicant la Xina a curt termini. Quan la Xina digui: «Construirem una línia ferroviària dalta velocitat que arribarà fins a Turquia», hi haurà qui digui: «Pensem-nos-ho bé; de debò que volem que els virus viatgin tan ràpid de la Xina a Itàlia un altre cop?». A curt termini, la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda es veurà perjudicada a conseqüència daquest torrent ideològic; però siguem sincers, és lúnica opció possible. El motiu pel qual lestratègia de lindopacífic que impulsa el govern dels Estats Units està tan infrafinançada és que no hi ha fons estatals que puguin cobrir el desafiament americà a la BRI. Construint aquesta infraestructura, el que fa la Xina és buscar nous mercats. Es tracta dun nou tipus dordre internacional, i evidentment que la Xina hi té un interès, però molts dels països en què està invertint no tenen la capacitat de recaptar fons per construir les seves pròpies infraestructures. És a dir, que sí, que hi haurà un efecte a curt termini sobre la BRI, però tard o dhora tornaran a la càrrega.
Srećko: A més de la grip espanyola i del còlera, també hi ha, evidentment, la «mort negra», la pesta. En pensar en la pesta, trobo molt fructífera la vostra perspectiva a llarg termini de la teoria de sistemes. La pesta també «venia» de la Xina, a través de la ruta de la seda, i va tardar uns deu anys a arribar a Europa, Venècia i altres ciutats del Mediterrani, essencialment. Però en realitat no «venia» de la Xina, en el sentit que, si bé geogràficament es va originar allà, va ser una conseqüència del fet que limperi mongol hagués atacat la Xina uns anys enrere. Els mongols van posar les bases per a la propagació de la pesta. De la mateixa manera que la «nova ruta de la seda» està posant les bases per a la circulació del virus, en aquell moment, els guerrers i els comerciants mongols van portar la pesta a Europa. Mimpressiona que, pel que sembla, i tal com va dir Hegel, si alguna cosa aprenem de la història és que no aprenem res de la història. Aquestes comparacions històriques ens demostren que cal adoptar una perspectiva a llarg termini quan mirem al futur. La situació actual és dolenta i empitjorarà en els propers mesos, però hem de començar ja, ara mateix, a construir el món després de la Covid-19, el món que arribarà daquí a un o dos anys. Insto a tothom a llegir els setze punts establerts per lInstitut Tricontinental i per lAssemblea Internacional dels Pobles. I tornant al tema dEuropa, una pregunta que es fa molta gent és si Itàlia deixarà la Unió Europea o leuro després de la pandèmia.