25. I què en farà, del català? Incloure un informe lingüístic en les bases dels concursos i subvencions públics
26. Foc nou. Passar el drap per les falles, un veritable aparador al món
27. Només en català? Només en català. Crear la figura dun mediador de referència per ajudar les escoles i instituts en cas de conflicte lingüístic
28. I si traduïssis un videojoc? Campanya de micromecenatge per a la traducció de videojocs
29. Tres televisions en una, el lubricant més eficaç. Fer una plataforma conjunta de les tres televisions públiques: TV3, IB3 i À Punt
30. La funció de boia. Incidir en la formació dels monitors i directors en el lleure
31. A la recerca dinvestigadors en català. Lligar la investigació produïda amb ajuts econòmics autonòmics a lús del català
32. El català, més que un club. Fer campanyes dentitats potents del país en català, no traduïdes del castellà
33. Parlar català per abaratir els crèdits (universitaris). Incentivar el «voluntariat lingüístic» dels estudiants universitaris oferint-los rebaixes en la matrícula del curs següent o cursos gratuïts daltres idiomes
34. Sociolingüística per a dummies. Difondre al gran públic la feina dels sociolingüistes
35. Feim pinya! Intercanvis escolars arreu de la comunitat lingüística. Promoure lintercanvi entre escoles de diferents indrets de la catalanofonia
36. Als cartells, Xaràpova. Transcriure els noms dalfabets no llatins segons les normes catalanes
37. Firem-nos la llengua. Organitzar una fira dedicada al català
38. Testimo, testime, testim. Incloure per sistema la variació dialectal en les assignatures de dicció catalana
39. El català puntua més. Incentivar mestres i professors perquè sapuntin a cursos de català fent que donin més punts per obtenir plaça o guanyar concursos de trasllat
40. Els joves, orfes en la llengua pròpia. Recuperar lespai juvenil 3XL
41. Atenció! Un tren en pot amagar un altre. Establir un ordre lògic en els missatges de megafonia i les cartes de restaurant
42. Mossèn Alcover al segle XXI. Elaborar un diccionari col·laboratiu de català col·loquial
43. Ser fidel és possible. Demanam com. Aplicar el mètode Pilates al nostre comportament lingüístic
44. Repartir i fer comunitat. Compartir les traduccions dels documents estatals, europeus i internacionals
45. Arribar i moldre. Permetre que a les escoles es puguin oferir classes de català per a infants nouvinguts
46. Com despenjar el telèfon. Recuperar el «Digui?», la fórmula dinterlocució telefònica tradicional
47. Bon cop de clic. Dedicar deu minuts a configurar dispositius: una inversió molt fructífera
48. Web de jocs a laula. Fomentar la ludificació a les aules amb un conveni de cooperació educativa
49. Xarxa dEscoles de Català. Muntar cursos de català per a adults en escoles públiques
50. La llengua escapçada. Acabar la Història de la llengua catalana de Modest Prats i Josep Maria Nadal i recuperar les Millors Obres de la Literatura Catalana
51. En valencià, sisplau. Cercar la complicitat entre els països de parla catalana
52. Excursions no facultatives. Visitar lAlguer i Perpinyà, escoles de com acabar malament
53. Fortnite a la catalana. Atrevir-se a fer producció de videojocs 100 % en català
54. Retrat de la llengua més nostra. Actualitzar, sota lempara de la Secció Filològica de lIEC, lAtles Lingüístic del Domini Català amb micromecenatge i voluntaris
55. Temptacions al mas. Posada en marxa dun reality show en català
56. Visibilitat per a totes. Aprofitar la visibilitat del feminisme per fer més present el català al món
57. 21 dies sense canviar de llengua. Aplicar un mètode per no saltar al castellà a la primera
Un pacte per la llengua
Tota pedra fa paret
Pel que fa a la nostra llengua, els catalans som excel·lents en les diagnosis. Sabem exactament quins mals lafecten, en detectem ràpidament els símptomes, en coneixem i en valorem les varietats i les comparem amb llengües daltres continents el francès del Canadà, el guaraní i el quítxua, les llengües africanes, les polinèsies. Si ens embalem, citem el rètic, el lapó i el mirandès (i els més despistats pensen en Carmen Miranda). Si tenim un dia més reposat, el neerlandès de Bèlgica. Si estem una mica depressius, loccità, que és el nostre mirall més negre. Però una vegada ben establert i definit lestat de la qüestió i molt ben descrit i analitzat pels millors especialistes, no som gaire destres a lhora de proposar solucions, remeis, sortides possibles a aquests mals, i de dur-los a la pràctica, per recuperar el terreny perdut durant els últims vuitanta anys: retornar al català lús quotidià i estès, majoritari i popular, en totes les funcions duna societat com la nostra. A la manera de la pel·lícula Horitzons perduts, sabem quin és el nostre Xangri-La i el repetim tot sovint: el català sha de convertir en llengua societària, llengua dacollida, prestigiada i comuna, apta per a tots els usos i situacions, plena i depurada, sense lespasa de Dàmocles o de Joffrey Baratheon del calc del castellà i langlès. Però a aquest horitzó remot i colgat per neus perpètues, no sabem gaire com arribar-hi. Sovint sapel·la a la importància que els parlants canviem les nostres actituds lingüístiques individuals i no renunciem al català en cap situació de la vida quotidiana. Per tant, es demana als ciutadans que ens conscienciem aquest verb no pot faltar mai i actuem en conseqüència, en una mena de revisió de vida lingüística permanent. No cal dir que seria un gran pas endavant que hi ajudaria molt. Però tantes crides insistents i agòniques a les actituds individuals, que tenen un pes notable però no són el tot, carreguen damunt les espatlles dels ciutadans la responsabilitat de la minva i la desaparició de la llengua. En aquestes circumstàncies, és molt difícil llevar-se content.